Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quant s’està esperant ara mateix, de debò?
La cua no s’estima: es mesura
Gairebé les onze de la nit a arribades internacionals. El serpenteig del control és ple en els quatre trams i la cua es perd al fons del passadís: sis-centes vint persones. Dels dotze llocs n’hi ha set d’apagats. L’últim que ha entrat trigarà cinquanta-dos minuts a arribar al mostrador. Demà, al comunicat, això s’escriurà amb dues paraules: «hi va haver cua».
36 càmeres en 10 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si l’espera del control passa de quaranta minuts i hi ha llocs sense obrir.»
«Hi va haver cua» no es pot discutir amb ningú. No diu quants minuts, ni a quina hora va començar, ni quants llocs estaven oberts quan va començar. Sense aquest número, la conversa amb qui posa el personal és una opinió contra una altra, i es repeteix igual el dimarts següent a la mateixa hora. Mentrestant, qui ha esperat cinquanta minuts no es queixa al mostrador: es queixa a internet, i aquella ressenya sí que porta hora.
Es decideix un cop
Aquí no hi ha una frase, hi ha una zona dibuixada. La casa traça sobre la imatge on comença la cua i on acaba, i decideix una vegada a partir de quants minuts vol l’avís, en quines franges i a qui li arriba. Una ratlla no es pot descriure parlant: s’ha de traçar. Per això el número surt sempre igual, el dimarts i el diumenge, i es pot tornar a comprovar sobre el mateix vídeo. IRIS ho aplica en tots els torns sense que ningú ho repeteixi.
L’aeroport és l’exemple gran, però l’escena es repeteix en llocs que no s’assemblen gens. En una oficina bancària hi ha cinc persones dretes darrere el cordó, una empleada atenent i un lloc muntat sencer —pantalla encesa, papereria al seu lloc— que fa un quart d’hora que no té ningú. En un pati de restauració de dissabte, la cua del primer mostrador dobla el passadís amb onze minuts d’espera mentre al tercer se n’esperen dos. Al vestíbul d’un hospital, el mostrador és buit i hi ha gent al davant esperant que torni algú.
En tots aquests llocs hi ha dues preguntes, i no són la mateixa. La primera és «està passant ara?», i es contesta amb un avís: l’espera ha passat del límit i hi ha llocs sense obrir. La segona és «quan passa sempre?», i es contesta amb una corba: la cua del dijous a dos quarts de nou, la del dissabte a les dues i vint, la de tots els primers de mes. La primera salva la tarda. La segona canvia el quadrant, i per això val més.
I hi ha un detall que importa: el número no depèn de qui el miri. Es mesura igual cada dia, sobre la mateixa zona dibuixada, i es pot comprovar sobre el vídeo. Quan la dada és discutible, la reunió discuteix la dada. Quan no ho és, discuteix què es fa.
Què canvia
Abans això s’estimava a ull, o es posava algú amb un cronòmetre una setmana l’any. La resta del temps, la dada era la sensació del que estava de torn.
Ara l’espera és un número que es mesura tot el dia, cada dia, i la corba del dijous es pot posar al costat de la del dijous anterior. Qui defensa un torn més a les vuit ja no ho defensa amb una impressió: ho defensa amb les últimes vuit setmanes.
On ho hem vist
CAM-584Cinquanta-dos minuts de cua i set llocs apagats
«Avisa’m si l’espera del control passa dels quaranta minuts i hi ha llocs sense obrir.»
CAM-511Cinc persones esperant i un lloc muntat sense ningú
«Avisa’m quan hi hagi més de tres persones esperant i un lloc porti més de quinze minuts muntat i sense ningú.»
CAM-527Tres finestretes obertes, dues apagades i la cua esperant
«Avisa’m quan esperin més de deu persones a la caixa o quan l’espera passi de vuit minuts amb finestretes sense obrir.»
CAM-126Taulell sense ningú al darrere
«Avisa'm si el taulell de recepció es queda sense ningú al darrere més estona de la que hem dit, i sobretot si hi ha gent esperant al davant.»
CAM-498El menjador és ple i la cua no passa del faristol
«Avisa’m quan hi hagi més de deu persones esperant al faristol o quan el passadís del bufet porti cinc minuts sense poder passar.»
CAM-277La cambra de fred oberta i el peix esperant a fora
«Digue’m quanta estona fa que és oberta la porta del fred i quant fa que els palets són a fora, i avisa’m si passa de cinc minuts.»
CAM-541La cua no avança i ja gairebé no queden taules lliures
«Avisa’m si l’espera en alguna parada passa de vuit minuts o si queden menys de deu taules lliures.»
CAM-463Sis cotxes esperant i la cua ja és al carrer
«Avisa’m quan hi hagi més de cinc cotxes esperant a la rampa i digues-me quanta estona fa que hi és l’últim.»
CAM-90Màquina de bitllets avariada
«Avisa'm si una expenedora deixa d'usar-se mentre la del costat té cua.»
CAM-359Una filera de seguidors mira al revés que totes les altres
«Avisa'm si alguna filera de seguidors es queda amb una orientació diferent de la de les veïnes durant més d'una hora.»
El que no fa
IRIS no escurça la cua: l’ensenya. No sap per què un lloc va lent i no jutja qui atén, perquè no mira les persones d’una en una ni sap qui són.
Compta quanta gent hi ha dins la zona dibuixada i quant triga a sortir. Obrir una altra finestreta, moure algú o deixar-ho com està continua sent una decisió de la casa, i ha de continuar sent-ho.
Preguntes
- Com mesura quanta estona espera algú si no l’identifica?
- Perquè no li cal saber qui és ningú. L’espera surt del flux: quanta gent hi ha dins de la zona dibuixada i a quin ritme està sortint pel davant. Amb aquestes dues xifres se sap quant trigarà a sortir l’últim que ha entrat, igual que es calcula quant triga a buidar-se un dipòsit. No hi ha cares, no hi ha noms i no hi ha seguiment de persones: hi ha una zona, un comptador d’entrada i un de sortida.
- Cal posar càmeres noves?
- No sempre, i depèn d’una cosa concreta: si la càmera que ja hi ha veu la cua sencera i des de dalt. Una càmera de seguretat que mira de front al mostrador serveix per veure qui hi ha, però no per comptar bé la fila, perquè les persones es tapen les unes a les altres. Comptar demana un enquadrament alt i net sobre la zona d’espera. En molts llocs ja hi és; en d’altres és una càmera més, no una instal·lació nova.
- Serveix la dada per decidir torns i personal?
- Sí, i és el seu millor ús. L’avís del dia resol una tarda; la corba de vuit setmanes canvia el quadrant. Amb l’espera mesurada per franges es veu a quina hora comença a pujar de debò, quant triga a baixar després d’obrir un lloc més i quins dies no s’assemblen als altres. Això converteix una discussió de despatx en un gràfic que mira tothom, i la conversa passa a ser què es fa, no si la cua era llarga.
- I si la cua dobla la cantonada i se surt de la càmera?
- Llavors el número es queda curt, i cal dir-ho abans i no després. El que no es veu, no es compta: si la fila surt de l’enquadrament, l’espera mesurada és la de la part visible. Es resol de dues maneres, i totes dues són normals: encadenant la càmera del costat perquè la zona continuï, o triant un punt de càmera que cobreixi el pitjor dia i no el dia normal. És una decisió d’instal·lació, i es pren al principi.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Deu càmeres o quatre mil:cap no es queda sense mirar.
El dia que entra IRIS hi entren totes: les deu d’una escola o les quatre mil d’una xarxa sencera. I només aixeca la mà quan passa allò que havies demanat que es mirés.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.