Què pot veure una càmera sense assenyalar ningú?

La càmera veu fets. Qui en treu conclusions és una persona.

Un vehicle aturat on no es pot aturar. Fum sortint de la muntanya. Una taca que creix a l’aigua. Una porta que s’obre a les tres de la matinada. IRIS veu fets com aquests, els data i els lliura amb la càmera, l’hora i el vídeo. No reconeix cares, no identifica ningú i no segueix cap persona. Aquí s’hi veuen unes quantes càmeres: unes avisen i altres mesuren. Un servei de veritat en té milers, i el sistema és exactament el mateix.

Vista elevada d’un territori sencer: al fons camps de conreu amb una granja i bestiar, una carretera amb camions, un recinte tancat amb una marquesina de control per on passen camions i cotxes en diversos carrils, una esplanada de contenidors amb una grua i una via de tren, naus de càrrega, una pista d’aterratge amb una avioneta i una torre, la costa amb una embarcació de servei, un dron volant sobre la pineda, una columna de fum sortint del bosc, una llera amb pedres, i en primer terme un camí de terra amb furgonetes i material escampat per terra.

CAM-560 · La porta fa vuit minuts que està bloquejada per un vehicle aturat CAM-561 · Quanta gent hi ha dins del recinte, en aquest moment CAM-562 · Dos cotxes ficats al carril que té l’aspa vermella CAM-563 · Trenta-quatre minuts d’espera, i només tres carrils oberts CAM-564 · Alguna cosa creua el mur per dalt i deixa caure un embalum a dins CAM-565 · Qui va entrar al dipòsit, quan, i què es pot demostrar CAM-566 · Un camió buidant runa en un descampat, a plena llum CAM-567 · Una columna de fum, i els dos minuts que ho decideixen tot CAM-568 · Quants cotxes pugen a la muntanya, i quants aparquen al voral CAM-569 · Una taca fosca que avança cap a la platja del poble CAM-570 · Una barca que s’atura on no hi ha fondejador, i hi continua CAM-571 · Trenta-vuit embarcacions per hora creuen la bocana CAM-572 · Una embarcació aturada a l’altre costat de la línia de boies

13 de més de 2.000 · 4 incidències actives

Sense IRIS, això només és un territori amb moltes càmeres enceses.

Imatge generada amb IA

Veure un fet no és acusar ningú

L’avís arriba per telèfon, i arriba tard. Algú ha vist fum fa vint minuts i ja no és una mata, és mitja carena. El munt de runa va aparèixer dilluns al descampat i ningú sap quan el van deixar ni per quin camí van entrar. La cua del pas de vehicles s’ha menjat el voral una altra vegada i l’única manera de saber quant s’espera és que algú hi baixi a comptar-ho. I quan mesos després cal explicar què va passar exactament aquella nit, el que hi ha és un informe escrit de memòria.

IRIS llegeix les càmeres que ja hi ha posades i avisa de fets. Un vehicle aturat on no es pot aturar. Una sortida bloquejada. Una aglomeració que creix. Fum. Una taca a l’aigua. Una embarcació que es queda quieta on no hi ha fondejador. I perquè quedi clar on és la ratlla: IRIS no reconeix cares, no fa llistes, no perfila ningú, no creua amb cap base de dades, no fa servir biometria i no segueix cap persona per la ciutat. Res del que fa serveix per predir qui farà alguna cosa. Veu què passa, ho data i ho lliura amb la càmera, l’hora i el vídeo. Res més, i res menys.

Hi ha dues maneres de demanar-li les coses, perquè són dues coses diferents. El que es vigila es descriu parlant: una frase, i IRIS avisa quan passa. El que es mesura es dibuixa: una ratlla en un torn, una zona sobre un tram d’aigua. Una ratlla no cap en una frase, s’ha de traçar, i per això el número d’un dimarts i el d’un diumenge es mesuren igual i es poden auditar. El comptatge de persones va encara més enllà: està homologat pel Centro Español de Metrología a través de NeuralPax, l’organisme que diu si una bàscula o un radar mesuren bé. Compte amb l’abast: l’homologat és el comptatge de persones, i res més. I dues frases que aquí valen més que qualsevol funció. La primera: detectar no és decidir, qui conclou és una persona. La segona: la mateixa gravació que serveix per donar una ordre serveix, mesos després, per demostrar que aquella ordre va estar ben donada, o per demostrar que no.

L’escala real

No són tretze càmeres. Són totes les que ja hi ha posades.

Accessos de recintes, passos de vehicles, molls, patis, carreteres de muntanya, costa, descampats, dipòsits d’efectes i sales de custòdia. I hi ha llocs on no es mira, i convé dir-ho abans que ho preguntin: ni dins d’un habitatge, ni en un vestidor, ni en un lavabo, ni en un despatx on algú declara. Quan el que es veu és una persona passant la nit al carrer o algú en crisi enmig d’una plaça, el que cal no és seguretat: és assistència. L’avís serveix per enviar qui de debò ajuda, no per retirar ningú.

Exemples, no catàleg

Cada càmera, un fet que es pot comprovar

Unes avisen i altres mesuren. A cadascuna es diu què es veu a la imatge, quina regla la governa, amb quina frase o amb quina ratlla es va configurar i què canvia per a qui la fa servir. Cap no anomena ningú ni descriu ningú: descriuen el que hi ha davant de la càmera.

Seguretat pública

Un cas diferent cada volta

Tot entra per la càmera. Només l'important arriba aquí.

Aquí es resumeix què fa IRIS amb un avís, des que apareix fins que es tanca. A la pantalla real hi ha moltes més coses; això és el fil principal.

Dibuixes la ratlla
Es compta sol
En surt un número

IRIS NEURAL

30ES

Pregunta o demana alguna cosa…Envia

IRIS · Infinity Neural

I al teu territori

Quin fet t’hauria canviat el dia si l’haguessis sabut a temps?

Pensa en l’últim avís que va arribar tard. El fum que ja era carena. La cua que es va menjar el voral. El descampat que un matí va aparèixer amb vint metres cúbics de runa. En els tres casos hi havia una càmera mirant, i en els tres el fet va trigar hores a arribar a algú que hi pogués fer alguna cosa.

IRIS no canvia les càmeres: canvia el temps que triga un fet a arribar a qui hi pot fer alguna cosa. I deixa la seqüència desada, amb la seva hora, per al dia que calgui explicar exactament què va passar.

Següent pas