On funciona IRIS?
On ja hi ha càmeres i no hi ha qui les miri.
Un encreuament de ciutat, una andana, una obra, la porta d'una escola, una subestació a deu quilòmetres del poble més proper. Cap no s'assembla a l'altre i a tots passa el mateix: les càmeres ja hi són i no hi ha prou ulls per mirar-les.
El món, sencer
Llocs diferents. Les mateixes càmeres. El mateix sistema.
Una autopista no s'assembla a un quiròfan, i un moll de càrrega no s'assembla a la sala d'un casino. El que no canvia és el que hi ha a sota: la càmera que ja hi és, la regla que decideixes un cop i l'avís que arriba només quan cal. Entra en qualsevol d'ells i hi veuràs el mateix explicat amb altres paraules.
- Entorns
- 21
- Casos muntats
- 531
- D'aquests, que mesuren
- 62
Un cotxe s'atura al voral del quilòmetre 18. Una andana s'omple deu minuts abans que entri el tren. Un camió fa mitja hora que és al moll 4 i encara ningú ha apuntat per què. Una persona fa una bona estona que és a terra en un passadís d'hospital i encara no hi ha passat ningú. Els quatre llocs no s'assemblen en res, però la fallada és la mateixa: la càmera ho estava veient i ningú ho estava mirant.
A dalt hi ha tots els entorns que hi ha muntats, cadascun amb la seva imatge i amb els seus casos: una ciutat, una autopista, una estació, una botiga, una obra, un hospital, una escola, un port i uns quants més. El que canvia d'un a l'altre no és la tecnologia: és què mereix atenció. En una autopista importa un vehicle aturat al carril; en una andana, quanta gent hi ha per metre quadrat; en un moll, quants minuts fa que un camió és parat sense que es carregui res.
Tot es mira des d'on es mira de debò: una càmera en un pal, a uns quatre metres d'alçada i amb l'objectiu inclinat cap a l'escena. Un mateix punt sol tenir-ne diverses. A l'encreuament principal, la càmera de dalt compta qui creua en vermell; la que és a peu de calçada llegeix què passa al carril bus. És el mateix encreuament i no entenen el mateix: canviar de càmera canvia el que IRIS pot entendre.
No hi ha una versió d'IRIS per sector. És el mateix sistema, la mateixa manera d'escriure regles i el mateix panell, configurat amb el que importa a cada lloc. Per a una organització que té un port, unes oficines i uns quilòmetres de carretera, això vol dir un contracte en lloc de tres, un històric en lloc de tres i un equip format en una eina en lloc de tres.
Un cotxe aturat al carril
Carretera i ciutat. Un turisme s'atura al carril dret a les 19:40. IRIS el veu parat on ningú s'hauria d'aturar, obre la incidència i l'envia al centre de control amb la càmera ja posada. El mateix val per a un objecte caigut a la calçada o per a algú caminant pel voral.
Una andana que s'omple
Transport públic i grans recintes. Tres minuts abans del tren, la gent s'acosta a la vora de l'andana. IRIS mesura quanta n'hi ha per metre quadrat dins de la franja groga i avisa quan passa del límit que ha fixat el cap d'estació. A l'entrada d'un estadi o d'un centre comercial fa el mateix amb la cua: quanta gent hi ha i quant està trigant.
Un moll que no es mou
Indústria, port i logística. Un camió entra al moll 4 a les 06:45 i a les 07:12 encara hi és sense que es mogui un palet. IRIS cronometra l'ocupació, la deixa registrada i avisa Operacions amb el temps acumulat. A final de mes, els minuts perduts deixen de ser una sensació i són una taula.
Una tanca que ningú mira
Infraestructures, obra i centres tancats. Una presa, una depuradora o una subestació passen la major part del temps sense ningú a dins, i per això el que hi passa es descobreix tard. IRIS distingeix una persona d'un animal o d'una branca moguda pel vent, de manera que l'avís que arriba de matinada significa alguna cosa. En una obra val el mateix per al tancament, i en un centre penitenciari per al mur.
IRIS només serveix per a seguretat?
No. IRIS serveix a més per mesurar l'operació: aforaments, temps d'espera, ocupació de zones, cues i fluxos de persones o vehicles. En moltes instal·lacions aquest és l'ús que més es repeteix, perquè no tot el que importa és una alarma: de vegades l'important és un número. Això no es demana parlant: es dibuixa una ratlla o una zona sobre la imatge, perquè una ratlla s'ha de traçar. I el comptatge de persones està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia a través de NeuralPax: l'homologat és aquesta mesura, comptar persones, i no la resta.
Cal comprar un mòdul diferent per a cada sector?
No. És la mateixa plataforma a tots els entorns; el que canvia és la configuració: quins objectes importen, quines zones es vigilen i quines regles s'apliquen. Una organització amb entorns molt diferents treballa amb un sol sistema, un sol històric i un sol equip format.
Funciona en llocs remots, sense personal ni connexió?
Sí, sempre que la càmera tingui alimentació i una via per arribar al servidor d'IRIS. L'anàlisi s'executa dins de la mateixa instal·lació, de manera que en un perímetre remot o en una xarxa tancada IRIS continua entenent l'escena encara que no hi hagi connexió a internet.
On no encaixa
On no té sentit posar IRIS?
IRIS no veu el que la càmera no ensenya. Si l'enquadrament no arriba a distingir un casc, un número o una matrícula, això no ho arregla el programari: ho arregla moure la càmera o posar-ne una altra. Per això el primer pas de qualsevol projecte és mirar càmera per càmera i dir quines serveixen per al que vols i quines no.
IRIS tampoc és un sensor. Una càmera no fa olor d'una fuita de gas, no mesura la temperatura d'un coixinet ni sap quant pesa un contenidor. Quan la dada que necessites no és a la imatge, cal un altre instrument, i l'honest és dir-ho abans i no vendre una càmera com si ho fos.
I hi ha escenes que se li compliquen a qualsevol: boira espessa, contrallum a l'alba, pluja forta de nit, una lent bruta. No prometem que això no passi. Prometem provar-ho sobre el vídeo real de la teva càmera abans que signis res.
Si no es veu, no existeix
La detecció depèn de l'enquadrament, no de la marca de la càmera. Un pla massa obert o massa lluny no s'arregla amb més programari.
No substitueix un sensor
Gas, temperatura, pes, pressió. Si la dada no és a la imatge, cal un instrument que la mesuri, i IRIS la pot rebre però no inventar.
Hi ha escenes difícils
Boira, contrallum, pluja forta de nit. No ho amaguem: es prova sobre el vídeo d'aquella càmera i es diu què se'n pot esperar.
No és un producte de catàleg
És el mateix sistema a tots els entorns, però cada instal·lació es configura: quines zones es dibuixen, quins objectes importen i què passa quan passa.
Veure-ho, no llegir-ho
Vuit entorns s'expliquen malament per escrit. Mira'n un.
La ciutat és l'entorn que tenim muntat sencer: vint-i-tres càmeres, cadascuna amb la seva imatge tal com és i amb el que IRIS entén a sobre. El que fa allà és el mateix que fa en un port o en una andana; el que canvia és què hi ha davant de la càmera.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Així és per dins
Això no és una maqueta. És IRIS funcionant.
Captures reals de la interfície: l'editor de regles, el mapa de càmeres, la cerca per descripció i el panell d'incidències. És el mateix programa als vuit entorns; l'únic que canvia és el que hi ha davant de la càmera.
Editor d'automatitzacions: la regla muntada com un esquema de blocs, amb les càmeres a què s'aplica al costat.
Mapa de la ciutat amb les càmeres situades, i a sota dues d'elles en directe.
Preguntar-li a IRIS per escrit: «hi ha algun cotxe a la càmera del bus?» i la resposta amb el fotograma.
Un enregistrament amb el que IRIS reconeix marcat a sobre, objecte per objecte.
Cerca a l'històric: tots els cotxes vermells d'un dia, sense revisar hores de vídeo.
Panell d'incidències: què hi ha obert, amb quina prioritat i qui ho té assignat.
Són petites a propòsit: aquí s'ensenya com és el producte, no es llegeix el que hi posa dins. Si el vols veure de debò, te l'ensenyem en una demo i el toques tu.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Següent pas
Què veu un recinte amb vint mil persones a dins?
15 casos: 11 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Quan es decideix una mala ressenya?
15 casos: 11 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Una ratlla no es pot descriure amb una frase.S’ha de traçar sobre la imatge.
Preguntar serveix per buscar; comptar serveix per mesurar. Per això el número surt igual cada dia, i per això el comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.