Quantes places queden lliures ara mateix?
Les càmeres ja hi són. No cal un sensor a cada plaça.
Aquí ensenyem quinze càmeres: nou que avisen quan està passant alguna cosa i sis que no avisen de res, només compten. Un aparcament de mil places ja té càmeres a les rampes, als passadissos, a la barrera i a les escales. IRIS les mira totes alhora, i d'aquí surten les dues coses que necessita qui l'explota: quantes places queden lliures i un avís quan alguna cosa es torça.
Sense IRIS, això és un aparcament on ningú sap quantes places queden.
Imatge generada amb IA
Què hi ha en joc en un aparcament
Un aparcament viu de les places ocupades i es jutja per la cua de l'entrada. I les dues coses se saben tard. El rètol de la porta diu «complet» perquè algú el va posar ahir, i a dins hi ha quaranta forats que no troba ningú: cotxes fent voltes quatre minuts per un passadís ple. A la sortida es fa cua perquè en un caixer no acaba ningú, i no se n'assabenta ningú fins que l'embús arriba al carrer.
IRIS mira per tu. Analitza alhora les càmeres que l'aparcament ja té —les rampes, els passadissos, la barrera, les places de recàrrega, les sortides— i només interromp quan es compleix una regla que has escrit tu: un cotxe pujant la rampa en sentit contrari, un vehicle aturat fora de plaça en una planta que hauria de ser buida, fum al peu d'un cotxe endollat a les tres de la matinada. L'avís arriba amb la càmera, l'hora i el vídeo, mentre està passant, a la persona que pot baixar a aquella planta.
I on no hi ha res per avisar, IRIS mesura. Quantes places queden lliures, a quina planta i de quin tipus. Quants cotxes esperen a l'entrada i quanta estona porten aturats. Quant triga un cotxe des que puja la rampa fins que aparca. Això no es configura parlant, es configura dibuixant: una ratlla no es pot descriure amb una frase, cal traçar-la sobre la imatge. Per això el número surt igual cada dia i es pot auditar. I surt de les càmeres que ja hi són: sense un sensor a sobre de cada plaça, sense aixecar l'asfalt i sense canviar la instal·lació.
L'escala real
Quinze càmeres aquí. Mil places i una persona a la garita.
Aquesta demostració ensenya quinze càmeres perquè quinze caben en una pantalla. Un aparcament de mil places en té moltes més, i les té des del dia que va obrir: a cada rampa, a cada passadís, a la barrera, a les escales i al vestíbul. El que no té és ningú mirant-les. Hi ha una persona a la garita, i aquesta persona està cobrant, obrint barreres i contestant l'intèrfon; no pot a més vigilar vuit plantes. Posar més pantalles tampoc no ho arregla. IRIS analitza totes les càmeres que hi hagi, de dia i de nit, i només interromp quan es compleix una regla que has escrit tu. La resta del temps compta: places lliures, cotxes a la cua, minuts fins a aparcar.
Exemples
Aquestes quinze són només exemples.
Nou avisen quan està passant alguna cosa i sis no avisen de res: només compten. No són les quinze coses que sap fer IRIS en un aparcament; són les que caben en una pantalla, i les escriu cada operador amb les seves paraules. Entra en qualsevol i veuràs la imatge tal qual i després amb el que IRIS entén a sobre.
Mira-t'ho tu mateix
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Mira tot el sistema
- Marca el que falla
- Ho posa en una pantalla
I ara pensa en el teu
Imagina saber-ho mentre està passant, i no quan algú es queixa al taulell.
Les quaranta places lliures de la planta quatre que ningú sap que són lliures. El cotxe que porta quatre minuts fent voltes per un passadís ple. El rètol de l'entrada que diu «complet» quan no ho està. Els sis cotxes esperant a la barrera i la cua que ja treu el nas al carrer. El caixer de sortida en què no acaba ningú. Els dos cotxes que han creuat la barrera amb una sola obertura. El que porta tres hores en una plaça de trenta minuts. El que porta dies al mateix lloc i ja ningú recorda quan va arribar. El turisme aparcat a la plaça reservada, amb algú esperant al davant. El que va acabar de carregar fa una hora i continua ocupant el carregador. El que puja la rampa en sentit contrari. El que arriba al pas de vianants just quan algú el travessa. La porta oberta de bat a bat contra el cotxe del costat. El vehicle aturat fora de plaça en una planta que hauria de ser buida. El fum al peu d'un cotxe endollat, a les tres de la matinada. I la sortida d'emergència tapada per un cotxe.
Tot això està passant davant de càmeres que l'aparcament ja té posades, i avui no ho sap ningú fins que algú es queixa o fins que cal asseure's a revisar la gravació. IRIS mira totes aquestes càmeres alhora i ho diu mentre està passant, a qui pot baixar fins allà. Sense un sensor a cada plaça, sense aixecar l'asfalt i sense canviar cap càmera.
Següent pas
Qui veu les vendes que no arriben a la caixa?
10 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 6 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui està mirant quan la càrrega passa per damunt d'algú?
11 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 2 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
El que passa fora de l’enquadramentno existeix per a IRIS. Cap càmera no veu el món sencer.
Per això el primer és mirar què cobreix cada càmera i deixar-ho per escrit: des d’aquí s’entén això, i això altre no. És una estona avorrida que estalvia molts malentesos.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.