Què veu un recinte amb vint mil persones a dins?
Quan vint mil persones surten alhora, no calen més pantalles.
Cal saber quina porta comença a bloquejar-se i quant temps queda per actuar. Aquí en mostrem quinze càmeres: onze que avisen quan alguna cosa es torça i quatre que no avisen de res, només compten. Un recinte gran en té centenars. El sistema és exactament el mateix.
Sense IRIS, això només és una multitud en una pantalla.
Imatge generada amb IA
Un recinte ple, entès
El dia de l'esdeveniment hi ha més pantalles que ulls. Les cues es formen fora, el control de seguretat s'encalla, una escala s'omple i la sala de control se n'assabenta quan ja hi ha empenta. I llavors ja no es recondueix una cua: es desallotja una zona.
IRIS mira per elles. Analitza totes les càmeres alhora i només interromp quan es compleix una regla que ha escrit el mateix recinte: una densitat que puja en un vomitori, un passadís d'evacuació tapat, una bengala a la grada, algú a terra. I no identifica ningú: veu situacions, no persones. En una grada plena, això importa el doble.
El que arriba no és més vídeo. És un avís amb la càmera, l'hora, què està passant i què convé fer. I quan no passa res, són números: quant es triga a entrar per cada porta, quanta gent despatxa cada torn, quantes persones hi ha a dins. Aquest últim número és l'únic que ha verificat un tercer: el comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología a través de NeuralPax, l'organisme que diu si una bàscula o un radar mesuren bé. Amb això, un aforament segur es defensa davant l'autoritat amb una mesura, no amb una estimació. Compte amb l'abast: l'homologat és el comptatge de persones, no la resta.
L'escala real
Quinze aquí. Centenars el dia de l'esdeveniment.
Aquesta demostració ensenya quinze casos perquè quinze caben en una pantalla. Un recinte real té càmeres a l'aparcament, a les parades d'autocar, a les portes d'accés, al control de seguretat, als torns, als vestíbuls, a les escales, als vomitoris, a les grades, a les barres, davant de l'escenari i a tot el perímetre. Centenars, i unes quantes més cada temporada. Cap persona pot mirar-les totes el dia que hi ha ple; aquest és exactament el problema que resol IRIS: analitza les que hi hagi, totes alhora, i només interromp quan es compleix una regla. I on no hi ha res a vigilar, compta: quanta gent entra per cada porta, quant dura cada cua, quantes persones hi ha a dins en cada moment.
Exemples
Aquestes quinze són només exemples.
Cadascuna ensenya un tipus de cosa diferent: una cua, un torn, una empenta, una sortida, una grada. No són les quinze que sap fer IRIS: són les que caben en una pantalla. Entra a qualsevol i veuràs la imatge tal com és i després amb el que IRIS entén a sobre.
Demostració · IRIS en marxa
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
I ara pensa en el teu
Imagina saber-ho mentre encara queda temps per actuar.
Una porta que triga el doble que la del costat a deixar entrar la gent. Un torn parat mentre el del costat s'encalla. El control de seguretat despatxant menys gent de la que arriba. Una grada on cada cop hi ha més persones per metre i ja no s'avança. Una escala i un vomitori convertits en un embut. Vint mil persones sortint per una sola porta perquè les altres són tancades. Un passadís d'evacuació tapat per una parada de samarretes o una tanca mal posada. Una bengala encesa a la grada, i cal saber en quina fila. Una persona a terra que fa un minut que no es mou.
Tot això està passant davant de càmeres que el teu recinte ja té posades i pagades. I no ho sap ningú fins que algú ho crida per l'emissora, perquè no hi ha prou persones per mirar tantes pantalles el dia que hi ha ple. IRIS les mira totes alhora i t'ho explica mentre està passant, amb la càmera i la porta. En una baralla prioritza la intervenció: no decideix qui té la culpa. Això ho decideix una persona, després, amb el vídeo al davant.
Següent pas
Quant es triga a trobar una jugada de fa dues hores?
12 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 3 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Què veu un centre comercial a més del nombre de visites?
12 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 8 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
IRIS només veu el que la càmera ensenya.On no arribem, ho diem.
Cap programa arregla un enquadrament que mira cap a una altra banda ni una lent bruta. Abans de prometre res, diem quines càmeres estan en condicions de veure el que els demanes.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.