El PLC sap que la línia s'ha aturat. IRIS veu què va passar perquè s'aturés.

Els processos no s'assemblen, però els problemes sí. No saber per què s'ha aturat la producció. Que hi entri el material equivocat. Veure tard un incendi, una fuita o un vessament. Algú dins d'una zona d'exclusió. Un quasi accident entre un carretó i una persona. Una màquina oberta sense consignar. I, al final del torn, no tenir cap prova del que va passar.

Quan una línia s'atura, un material es desvia o una situació comença a ser perillosa, IRIS no espera al final del torn per descobrir-ho. Ho detecta quan comença i conserva el vídeo que explica per què.

I ara el límit, sencer i per davant, perquè és el que fa útil tot l'anterior. Una càmera veu persones, vehicles, objectes, fum, flama, vessaments, acumulacions, portes, postures, EPIs i l'estat visible d'una línia. No confirma tota sola una concentració de gas, un bacteri, un al·lergen microscòpic, la composició química d'un mineral, el parell real de collada ni la temperatura dins d'un reactor tancat. Amb una càmera termogràfica sí que llegeix la calor que es veu per fora; la de dins, no.

Per això IRIS no substitueix el SCADA, ni el MES, ni els sensors de seguretat, ni els sistemes de qualitat. Treballa al costat: ells posen la dada del procés i IRIS posa la imatge, el context i el minut exacte en què va començar. On cal un detector de gas, cal un detector de gas, i ho diem aquí i no en una nota al peu.