CAM-345

Un regueró d'oli sota el transformador

Migdia en una subestació a la vora de la carretera. A dins no hi ha ningú: gairebé mai n'hi ha. Des de la base del transformador baixa una taca fosca i brillant que ha creuat la llosa i s'està ficant a la grava. Aquest matí no hi era. L'oli d'un transformador és el que refreda i aïlla la màquina; quan apareix a terra, és que se'n va per algun lloc. I ningú no ho veurà fins a la propera visita.

CAM-345 · SUBSTATION YARD · OIL ON GROUND

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

regueró d'oli a terra
transformador de potència
llit de grava
armari de maniobra
aparamenta del parc

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

2 h 10 minAmb taca a terra des de fa
11:20Primera imatge amb taca
3Lloses on ha arribat el regueró
0Persones al recinte ara
9Dies des de l'última persona vista aquí

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

apareix sota un transformador una taca fosca que no hi era a les imatges anteriors i hi continua passats uns minuts

Aleshores

avisar la sala amb la càmera, l'hora i la imatge del terra
guardar la primera imatge en què apareix la taca
adjuntar la imatge del mateix enquadrament del dia anterior per poder comparar-les

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si apareix una taca fosca a terra sota qualsevol transformador i no hi era a les imatges d'abans.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon de la planta

Una subestació no té personal: es visita. Entre visita i visita poden passar setmanes, i una fuita lenta té tot aquest temps per buidar la màquina i arribar al terreny. Amb una càmera mirant, el regueró deixa de ser una troballa del pròxim manteniment i passa a ser un avís d'avui, amb l'hora i la imatge. El responsable de la xarxa decideix si hi envia algú aquesta tarda o ho fica a la ruta de dijous. Però decideix veient-ho.

El que solen preguntar

IRIS sap si el que hi ha a terra és oli?

No amb certesa, i no ho fingirà. El que veu la càmera és una taca fosca que abans no hi era, sota una màquina que porta oli. Amb això n'hi ha prou per enviar-hi algú a mirar. Confirmar de quin líquid es tracta, i si surt del transformador o d'un altre lloc, és cosa de la persona que hi va i, si cal, d'una anàlisi. IRIS hi posa l'avís, l'hora i la imatge.

Cal una càmera especial per veure això?

No. Serveix la càmera que ja hi hagi. Una taca a terra es veu amb llum de dia, i de nit amb l'enllumenat del recinte o amb una càmera nocturna. La tèrmica és útil per a una altra cosa: per llegir l'escalfament d'un equip abans que hi hagi fum. IRIS treballa amb totes dues, i no canvia el que cada càmera pot veure.

I si és aigua de pluja o una ombra?

Passa, i per això la regla espera. IRIS compara amb el mateix enquadrament d'abans i només avisa si la taca hi continua passats uns minuts i no coincideix amb el que la pluja deixa a tot el recinte alhora. Tot i així, qui decideix si és una fuita és la persona que mira la imatge. IRIS no tanca el cas: l'obre amb proves.

Altres càmeres

Un cas diferent cada volta

Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.

No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.