Com li dic el que necessito?
Digues a IRIS què t'importa.
Escrius amb les teves paraules la situació que vols vigilar i veus com IRIS la converteix en una regla.
Com funciona per dins
D'una frase a un avís. Sis passos i cap el fas tu.
Escrius el que necessites com li ho diries a un company. A partir d'aquí no has de fer res més.
El que escrius
«Avisa'm si algú deixa una maleta a l'andana més de dos minuts.»
Ho demanes amb les teves paraules
En el teu idioma i sense aprendre res. No hi ha menús amb cinquanta caselles ni cal trucar a cap programador perquè ho configuri.
IRIS ho converteix en una regla
Separa les peces de la frase: quin objecte, a quina zona, durant quant de temps i què cal fer. Te la ensenya escrita perquè la confirmis abans que comenci a córrer.
La regla s'instal·la i es posa en marxa
Deixa de ser una frase escrita i passa a ser una tasca que ja funciona dins d'un ordinador. Si el desplegament és local, aquest ordinador és al teu propi edifici: la frase no en surt i no cal internet.
Totes les càmeres l'apliquen alhora
No cal repetir la petició càmera per càmera. Tries on val: una càmera, una andana sencera o totes les de la ciutat. I funciona a les tres de la matinada igual que al migdia.
Arriba el resultat
Un avís amb la càmera, l'hora i el tros de vídeo, a la pantalla o al mòbil de qui l'hagi de veure. O un número, si el que vas demanar era mesurar en comptes de vigilar.
I ho canvies quan vulguis
Si avisa de més o es queda curt, canvies la frase i es torna a publicar. Sense tocar codi, sense obrir cap incidència i sense esperar que vingui ningú.
El que reps
Andana 2 · 03:14 · maleta sense amo, 2 min 40 s · vídeo adjunt
El cap de torn sap perfectament què vol vigilar. El que no pot és configurar-ho. Les analítiques de vídeo s'ajusten en un panell de llindars, màscares i paràmetres que només entén qui les va instal·lar, així que cada canvi petit es converteix en un correu, un tiquet i una espera. Al final ningú canvia res, i el sistema es queda avisant del que importava fa dos anys.
Amb IRIS es comença per la frase. Escrius el que vols com li ho diries a un company: «Avisa'm si un camió fa més de vint minuts que és al moll sense activitat de càrrega». No cal traduir-ho a llenguatge tècnic abans de poder provar-ho, i no cal trucar a ningú.
IRIS parteix aquesta frase en peces i te les ensenya abans d'activar res: quin objecte vigilar, en quina zona, quina situació, durant quant temps i què fer quan passi. Pots corregir-ne qualsevol —pujar el temps, moure la zona, canviar a qui avisa— i tornar-la a provar contra vídeo real. El que es guarda no és una frase solta: és una regla concreta que es pot llegir, discutir i auditar.
I una frase no crea capacitats que la càmera no té. Si l'enquadrament no arriba a distingir un casc, escriure «avisa'm si algú va sense casc» no ho arregla, i la prova sobre vídeo real ho dirà de seguida. De vegades el resultat d'aquesta prova és «aquesta càmera no serveix per a això», i val més saber-ho el primer dia que el dia de l'incident.
Qui escriu la regla?
L'escriu qui coneix l'operació: el cap de torn, el responsable de prevenció, l'operador de sala. No cal obrir un tiquet per pujar dos minuts un llindar.
Què veig abans d'activar-la?
La frase desglossada en objecte, zona, condició, temps i acció, escrita a pantalla. Si alguna peça no és la que volies, es corregeix allà mateix, abans que res comenci a avisar.
Com sé que funciona?
Perquè la regla es prova contra vídeo real d'aquella càmera abans de posar-la a treballar. Ajustes el temps o la zona fins que avisa quan toca i calla quan no cal.
I si demà canvia?
Canvies la frase i es torna a publicar. Una obra, una campanya o un horari nou no obliguen a esperar la propera visita de l'integrador. Decideixes un cop; IRIS ho aplica sempre.
He de saber programar per configurar IRIS?
No. Les regles es descriuen amb frases normals —què vigilar, on, durant quant temps i què fer— i IRIS mostra com ha interpretat cada part abans d'activar-la. L'equip tècnic continua sent necessari per a la posada en marxa i les integracions, però no per canviar un llindar.
IRIS detecta qualsevol cosa que li demani?
No. Hi ha situacions que una càmera concreta no pot resoldre per la seva posició, la seva qualitat d'imatge o la seva il·luminació, i hi ha detalls petits o molt llunyans que cap càmera d'aquell enquadrament distingeix. La manera de saber-ho no és discutir-ho: és provar la descripció sobre vídeo real d'aquella càmera i mirar el resultat abans de comptar-hi.
Puc fer servir el llenguatge natural per buscar a les gravacions?
Sí. A més de definir regles cap al futur, pots descriure alguna cosa que ja va passar —«furgoneta blanca aturada més de deu minuts al moll 4»— i IRIS retorna els candidats amb la seva càmera, la seva hora i la seva imatge. Deixa de buscar el minut; busca el que va passar.
Em costa alguna cosa provar frases fins que encerto?
No costa res. IRIS no cobra per consulta: no hi ha comptador de frases, de cerques ni de proves. Escriu una regla, prova-la contra el vídeo d'aquella càmera, canvia-la i torna-la a provar les vegades que calgui; una prova i un milió de proves costen el mateix. És a propòsit, perquè una frase s'afina provant-la, i un sistema que cobra per intent acaba amb regles escrites a la primera i malament.
Parlar i dibuixar
Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar.
Per trobar una cosa, la demanes amb paraules. «Ensenya'm les motos vermelles d'ahir a la tarda.» «Busca algú sense casc.» IRIS ho busca i t'ho ensenya. Això és buscar, i es fa parlant.
Comptar és una altra cosa. Si vols saber quantes bicicletes passen per un carrer, cal dir per on es compta: es dibuixa una ratlla sobre la imatge i tot el que la creua se suma. Si vols saber quanta gent hi ha a una plaça i quanta estona s'hi queda, es pinta una zona i es mesura qui hi és a dins. Una ratlla no es pot descriure amb una frase. S'ha de traçar.
Això no és una limitació: és el que fa que el número serveixi. La ratlla és sempre al mateix lloc, així que la dada d'avui es pot comparar amb la del mes passat. Si cada dia ho comptés una frase diferent, els números no s'assemblarien entre ells i no es podria decidir res amb ells.
I es pot ensenyar. Es veu on és la ratlla i per què surt aquest número; una dada que no pots explicar no la pots defensar en un ple ni en un consell. Per això el nostre comptatge de persones està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia: s'homologa un mesurament, no una conversa. És la garantia que l'aforament que ensenyes és el correcte, perquè qui ho ha comprovat és un tercer i no pas nosaltres. L'homologació cobreix aquest comptatge, no el producte sencer.
Per buscar, parla
Descriu amb les teves paraules el que vols trobar i IRIS et porta als candidats. No cal aprendre cap llenguatge estrany ni preparar res abans.
Per comptar, dibuixa
Una línia per al que passa. Una zona per al que s'hi queda. Es traça un cop sobre la imatge de la càmera i a partir d'aquí compta sola.
Per què importa la diferència
El mateix lloc, la mateixa ratlla, el mateix criteri cada dia. Així el número d'avui es pot comparar amb el d'ahir, i sempre es pot ensenyar d'on surt.
Les dues alhora
Una mateixa càmera pot tenir comptadors funcionant tot el dia i, a més, una regla escrita amb paraules: «avisa'm si algú va sense casc». No cal triar.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Següent pas
Quanta estona passa fins que algú passa per aquell passadís a les quatre de la matinada?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui veu el nen que ha caigut a l'altra punta del pati?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Deu càmeres o quatre mil:cap no es queda sense mirar.
El dia que entra IRIS hi entren totes: les deu d’una escola o les quatre mil d’una xarxa sencera. I només aixeca la mà quan passa allò que havies demanat que es mirés.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.