Qui veu el nen que ha caigut a l'altra punta del pati?
En una escola, la dada no identifica ningú. Serveix perquè un adult hi arribi abans.
Aquí n'ensenyem tretze: dotze que avisen quan està passant alguna cosa i una que no avisa de res, només mesura. I abans que res, perquè és el primer que pensa qualsevol en sentir «càmeres» i «escola»: IRIS no reconeix cap nen. No sap qui és ningú, no guarda cap cara i no etiqueta ningú. Mira zones comunes —el pati, els accessos, els passadissos compartits i el carrer de la porta— i avisa perquè s'hi acosti un adult del centre. Als lavabos i als vestidors no hi ha càmera.
Sense IRIS, això és un pati amb dos mestres per a tres-cents nens.
Imatge generada amb IA
Què hi ha en joc en una escola
Dos mestres per a tres-cents nens en un pati no és culpa de ningú: és aritmètica. Mitja hora, un pati amb racons que no es veuen des d'on ets i tres-cents nens movent-se alhora. Quan un nen cau darrere del gimnàs i no s'aixeca, el que decideix com acaba això no és la càmera que ho ha gravat: és quanta estona triga a arribar-hi un adult. Poden ser deu segons o poden ser deu minuts, i aquesta diferència no la veu ningú fins després.
IRIS mira per tu. Analitza alhora totes les càmeres que l'escola ja té a les zones comunes i només interromp quan es compleix una regla que ha escrit el centre: un nen a terra que no s'aixeca, un pati sense cap adult a dins, una sortida d'emergència bloquejada, algú que entra per la porta fora de l'horari. L'avís arriba amb la càmera, l'hora i el vídeo. I arriba mentre està passant, a la persona que pot sortir caminant fins allà.
I on no hi ha res per avisar, IRIS mesura. Quanta gent queda dins de cada espai si s'ha d'evacuar. Això no es configura parlant, es configura dibuixant: una ratlla no es pot descriure amb una frase, s'ha de traçar sobre la imatge. Per això el número surt igual cada dia i es pot auditar. I per al comptatge de persones el nostre sistema està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia: la xifra l'ha verificada un tercer independent, no nosaltres. Convé dir-ho amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer. I aquest número diu quantes persones queden en un espai, mai qui són.
I dues coses en veu alta, perquè són les primeres que pensa qualsevol en sentir «càmeres» i «escola». La primera: IRIS no reconeix cap nen. No reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú, no segueix cap menor i no té fitxa de ningú. Tampoc no llegeix matrícules. I no hi ha càmera als lavabos ni als vestidors: IRIS mira el pati, els accessos, els passadissos comuns i el carrer de la porta. La segona: IRIS no etiqueta cap nen. No diu qui assetja, qui és conflictiu, qui està trist ni qui té un problema; no diagnostica i no prediu. Detecta situacions visibles i comprovables. I no obre ni tanca cap porta, no truca a ningú pel seu compte, no substitueix cap mestre de guàrdia, no controla el professorat i no posa cap multa. Avisa abans, perquè hi arribi una persona del centre.
L'escala real
Tretze càmeres aquí. Al pati hi ha dos adults i mitja hora.
Aquesta demostració ensenya tretze càmeres perquè tretze caben en una pantalla. Una escola no hi cap. I aquí l'eix no són els quilòmetres d'una carretera ni les botigues d'una cadena: són els metres de pati i els minuts d'esbarjo. Mitja hora, tots alhora, i una sola porta per la qual surten tots quan sona el timbre. Els adults que hi ha al pati estan separant, cordant sabates i mirant qui tenen al davant, que és exactament el que han de fer. Posar més gent davant de més pantalles tampoc no ho arregla, i a més seria absurd: qui està de guàrdia ha de ser al pati, no en un monitor. IRIS no es cansa i no es distreu. Analitza totes les càmeres que hi hagi a les zones comunes, tot l'horari, i només interromp quan es compleix una regla que ha escrit el centre.
Exemples
Aquestes tretze són només exemples.
Dotze avisen quan està passant alguna cosa i una no avisa de res: només mesura. Van en cinc grups, i el primer són els nens, perquè en una escola això és el primer: els nens, el pati i l'edifici, la porta de l'escola, el carrer de la porta i mesurar el centre. No són les tretze coses que sap fer IRIS en una escola; són les que caben en una pantalla, i les escriu cada centre amb les seves paraules. Totes passen en zones comunes: als lavabos i als vestidors no hi ha càmera. Entra en qualsevol i veuràs la imatge tal com és i després amb el que IRIS entén a sobre.
Mira-t'ho tu mateix
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
I ara pensa en el teu centre
Imagina saber-ho mentre està passant, i no quan t'ho expliquen l'endemà.
El nen que fa quatre minuts que és a terra darrere del gimnàs i no s'aixeca. El que s'ha passat tot l'esbarjo sol, al mateix banc. La rotllana tancada que es forma sempre al mateix racó i a la mateixa hora. El nen que s'ha ficat al magatzem del pati, on no s'hi està sol. L'empenta que s'ha convertit en baralla al costat de les cistelles. El pati ple a mig matí sense cap adult a dins. La sortida d'emergència que fa mitja hora que té un carro al davant. L'adult que ha travessat la porta a les onze, quan la porta havia de ser tancada. El nen que surt sol per la porta a mig matí. El que travessa el carrer sense mirar mentre la fila espera a la vorera. El cotxe que passa massa de pressa pel carrer de l'escola just a l'hora de la sortida. Els dos cotxes aturats damunt de l'accés, amb la porta al darrere. I quantes persones queden a cada espai si s'ha d'evacuar.
Tot això està passant davant de càmeres que l'escola ja té posades, en zones comunes, i ara mateix no ho sap ningú: hi ha dos adults al pati i tres-cents nens. IRIS mira totes aquestes càmeres alhora i ho diu mentre està passant, a qui pot sortir caminant fins allà. Cap d'aquestes frases diu qui és ningú ni posa una etiqueta a cap nen: diuen què està passant, on i des de quan. Davant de càmeres que ja existeixen.
El que es pregunta a la reunió de l'escola
Les deu preguntes que surten abans de dir que sí.
Contestades a la primera línia, sense embuts i sense prometre que un sistema eviti una baralla o un accident. IRIS avisa abans; mirar, valorar i decidir continua sent de l'equip del centre.
Reconeixereu els nostres alumnes?
No, no reconeixerem cap alumne, i això va abans que res. IRIS no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no sap qui és cap nen, no guarda cap cara, no segueix cap menor i no té fitxa de ningú. Tampoc no llegeix matrícules: en una escola aquesta funció no s'activa. I hi ha llocs on no hi ha càmera: ni als lavabos ni als vestidors. IRIS mira zones comunes —el pati, els accessos, els passadissos compartits i el carrer de la porta—, que és on gairebé qualsevol escola ja té càmeres avui. El que veu és «hi ha un nen a terra a la pista del darrere i fa tres minuts que no s'aixeca»: què està passant, on i des de quan. Això és tot el que va a l'avís, i això és el primer que has de poder ensenyar al claustre, a l'AFA i a les famílies.
IRIS detecta l'assetjament escolar?
No, IRIS no detecta l'assetjament escolar, i qui us digui el contrari no us està dient la veritat. L'assetjament és un patró que valora un professional amb formació, mirant moltes coses que no passen davant d'una càmera. Una càmera veu una altra cosa: veu una rotllana tancada que es repeteix al mateix racó a la mateixa hora, o veu un nen que s'ha passat tot l'esbarjo sol. Això és un fet comprovable, no un diagnòstic. IRIS no diu qui assetja, no diu qui és conflictiu, no diu qui està trist i no etiqueta cap nen. No diagnostica i no prediu. El que fa és ensenyar a l'equip del centre on i quan mirar, amb el vídeo al davant. Què vol dir això ho decideix una persona amb formació —el tutor, l'orientador, l'equip—, i aquesta part IRIS no la toca.
IRIS obre portes o truca a algú pel seu compte?
No, IRIS no obre cap porta i no truca a ningú pel seu compte. No obre ni tanca la porta de l'escola, no activa cap sirena, no avisa ningú de fora i no pren cap decisió en lloc d'una persona. Tampoc no substitueix el mestre de guàrdia: el pati el continua vigilant qui el vigila avui, amb el mateix torn i el mateix criteri. No controla el professorat —no és control horari, no és fitxar i no avalua ningú— i no posa cap multa a cap cotxe. L'única cosa que fa és avisar abans, amb la càmera, l'hora i el vídeo, perquè s'hi acosti un adult del centre. Qui hi va, què fa i què s'anota continua sent exactament igual que ara.
Quants avisos tindrem per esbarjo?
Tindreu els avisos que decidiu, perquè la regla s'acota: zona, hora i durada. Un sistema que dona cinquanta avisos per esbarjo està apagat en una setmana, i amb raó: quan tot avisa, no avisa res. Per això una regla no és «avisa'm si hi ha un nen a terra», que en un pati passa a totes hores i gairebé sempre perquè estan jugant, sinó «avisa'm si hi ha un nen a terra en aquesta pista durant més de dos minuts», o «avisa'm si aquesta zona fa deu minuts que no té cap adult entre les onze i dos quarts de dotze». Canviant la zona, la franja i el temps mínim, el mateix detector passa de sonar tota l'estona a sonar quan de debò importa. I la regla l'escriu el centre amb el seu equip i el seu orientador, no un proveïdor: quanta estona és «molta estona» i quin racó importa ho sap qui hi és cada dia. Després s'afina amb el que hagi sortit les dues primeres setmanes.
Què expliquem al claustre, a l'AFA i a les famílies?
Al claustre, a l'AFA i a les famílies se'ls explica tot, i abans d'instal·lar res, no després. Se'ls ensenya què es mira: el pati, els accessos, els passadissos comuns i el carrer de la porta. I què no es mira: els lavabos i els vestidors, on no hi ha càmera. Se'ls diu amb aquestes paraules que no hi ha reconeixement facial, que no hi ha fitxa de cap menor i que IRIS no etiqueta cap nen. I s'explica la càmera que compta quantes persones queden a cada espai, perquè és la que aixeca la mà en qualsevol reunió: serveix per saber quanta gent falta per sortir si s'ha d'evacuar, i no és passar llista, perquè compta persones i no sap qui són. La resta no la signa un comercial nostre: l'encaix legal i la informació a les famílies els signa el centre i la seva titularitat, que són qui en respon. Un sistema així només funciona si el claustre i les famílies saben exactament què mira i què no mira.
Serveix amb les càmeres que ja tenim?
Sí, serveix amb les càmeres que ja teniu, i aquest és justament el punt: una escola sol tenir càmeres a la porta, al pati i als passadissos, i el que falta no són càmeres, és algú que les miri. IRIS analitza el senyal de vídeo que aquestes càmeres ja estan produint. El que sí que condiciona el resultat és on està posada cadascuna i què es veu des d'allà: una càmera que abasta el pati de llarg i des de dalt dona molt més que una col·locada perquè hi surti la porta sencera. Abans de prometre res preferim mirar els vostres plànols i unes quantes imatges reals, i dir-vos en quines càmeres això té sentit i en quines no. De vegades la resposta és moure una càmera dos metres, i això és més barat que comprar res.
El vídeo surt de l'escola?
El vídeo surt de l'escola només si vosaltres voleu, i en una escola el normal és que no surti. IRIS es pot processar dins del mateix centre, en un equip vostre i sense connexió a internet: les imatges no van enlloc i l'anàlisi continua funcionant encara que caigui la línia. També es pot processar al nostre centre de dades o al núvol si a vosaltres us convé, però això és una decisió vostra i no una condició nostra. Sigui on sigui, d'un avís es guarda sempre el mateix: la càmera, l'hora, la situació detectada i el tros de vídeo, i res més. Ni un nom, ni un curs, ni una cara guardada, perquè IRIS no els té ni els demana.
És fiable la xifra de quanta gent queda a dins?
La xifra de quanta gent queda a dins és fiable perquè no es configura parlant, es configura dibuixant: es traça una línia o una zona sobre la imatge i es compta qui la creua i quanta gent hi ha a dins. Una ratlla no es pot descriure amb una frase; s'ha de traçar. Per això el número es calcula igual cada dia, es pot repetir i es pot auditar. I en el comptatge de persones no us quedeu amb la nostra paraula: el nostre sistema està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia, un tercer independent que ha verificat que la xifra és la correcta. Dit amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer. I una cosa més, perquè importa: aquest número diu quantes persones queden en un espai i des de quan, perquè en un simulacre o en una evacuació de debò sapigueu on falta gent per sortir. No diu qui és ningú i no és passar llista.
I el que IRIS no veu?
El que IRIS no veu existeix, i convé dir-ho abans de signar res. Una càmera només entén el que entra al seu enquadrament: als lavabos i als vestidors no hi ha càmera, i el que passi allà IRIS no ho veu ni ho veurà. Tampoc no veu darrere d'una porta tancada, ni al racó que tapa un arbre, ni fora de l'horari en què el centre ha decidit que miri. Amb poca llum o amb l'objectiu brut hi veu pitjor. I hi ha situacions que s'assemblen molt: un munt de nens que es tiren els uns damunt dels altres jugant i una baralla es poden confondre durant un segon, i per això l'avís sempre el tanca una persona mirant el vídeo. I s'ha de dir la frase sencera: IRIS no evita cap baralla i no evita cap atropellament. Quan IRIS ho veu, ja està passant. El que canvia és l'estona que passa fins que arriba un adult. No us vendrem un sistema infal·lible, perquè no ho és. És un sistema que mira, tot l'horari, el pati que ara mateix no mira ningú.
Quant costa?
Costa segons quantes càmeres s'analitzen, què se li demana a cadascuna i on es processa el vídeo. No publiquem una tarifa perquè no seria honesta: un pati amb quatre càmeres i dues regles i un centre sencer amb la porta, els passadissos i el carrer no són el mateix projecte. El que sí que es pot fer és començar petit: el pati i la porta, les dues o tres regles que de debò hi importen, i veure els avisos amb el vostre equip abans de decidir res. Escriviu-nos i ho mirem amb els vostres plànols i les vostres càmeres al davant.
Següent pas
Qui veu les vendes que no arriben a la caixa?
10 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 6 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui està mirant quan la càrrega passa per damunt d'algú?
11 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 2 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Ningú no va ser contractat per mirar una pantalla.El van contractar per saber què fer.
Mirar és el que millor fa una màquina; decidir és el que només fa una persona. IRIS mira les quatre mil alhora i només passa a algú allò que demana una decisió.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.