CAM-137

La sortida d'emergència, bloquejada

El replà d'una escala de l'edifici. Al fons, la porta verda de sortida d'emergència amb el rètol a sobre. Enganxat als batents: un carro amb pilotes, un contenidor blau de reciclatge, una caixa gran, dues piles de caixes de cartró i quatre motxilles per terra. A la dreta, un armari de fusta arrambat a la porta; a l'esquerra, taules i cadires d'aula apilades. Un grup d'alumnes és dret just al mig del pas. Escales avall, la sortida continua.

CAM-137 · STAIR LANDING · FIRE EXIT BLOCKED

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

bultos aturats davant de la sortida
porta d'emergència
armari arrambat a la porta
taules i cadires apilades
escala de baixada

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

6 hBloquejada des de fa
8Bultos aturats al pas
0 / 2Batents de la porta que queden lliures
9Persones al replà
4Motxilles a terra
11:35Hora de l'avís

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

alguna cosa es queda aturada davant d'una porta d'emergència o al pas d'una escala i hi continua passats els minuts que ha fixat el centre

Aleshores

avisar consergeria amb la càmera, la porta i què hi ha al davant
guardar la imatge, perquè es vegi què hi havia i a quina hora
tornar a avisar si al cap d'una estona continua igual

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si davant d'una sortida d'emergència o al pas d'una escala hi queda alguna cosa aturada, i avisa'm avui, no d'aquí a sis mesos.»

Què canvia

Què canvia per a l'equip del centre

Una sortida d'emergència bloquejada és de les poques coses d'una escola que tothom veu i que tot i així duren mesos. Ningú la bloqueja de mala fe: es descarrega material, es treuen les taules velles d'una aula, s'hi deixen les pilotes «un moment», i aquell moment es converteix en el lloc on es deixen les pilotes. El dia que aquella porta es mira de debò és el dia de la revisió; la resta de l'any hi passen cent persones pel davant i cap se n'adona. IRIS mira aquell tros de terra cada dia i avisa el mateix dia, amb la imatge del que hi ha al davant. Desembussar-ho són cinc minuts amb un parell de mans: el problema mai va ser arreglar-ho, era assabentar-se'n.

El que solen preguntar

Cal una càmera nova per a això?

No. Si el replà ja té càmera, IRIS treballa sobre aquesta mateixa imatge: s'hi marca a sobre el tros de terra que ha de quedar lliure i es fixa quanta estona és massa. Quines portes cal deixar lliures, quants minuts i a qui li arriba l'avís ho decideix el centre, no IRIS.

IRIS identifica els alumnes que surten a la imatge?

No. IRIS no identifica cap menor: no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú i no té fitxa de cap alumne. Aquí ni tan sols li calen les persones: el que mira és si hi ha bultos aturats al pas. No serveix per obrir un expedient a un nen, ni tampoc per saber qui hi va deixar les caixes.

I les motxilles de terra? Saltarà l'avís cada esbarjo?

Depèn del que li demani el centre. Una motxilla que està dos minuts al replà no és el mateix que un armari que hi és des de dilluns, i la regla les pot distingir pel temps i per la mida. Començar amb l'avís fi i ajustar-lo la primera setmana és el que fa que a consergeria el continuïn mirant el mes que ve: un avís que salta sempre deixa de llegir-se.

Altres càmeres