No et demanem que te'n fiïs. T'ho demostrem.

És la norma més nova de totes i va justament d'això: com es construeix i es vigila un sistema d'intel·ligència artificial perquè no acabi fent coses estranyes sense que ningú se n'assabenti.

Aquesta norma et dona per escrit la resposta a la pregunta més incòmoda d'un comitè de compres: «i la intel·ligència artificial, qui la controla?». Està documentat qui entrena els models que miren les teves càmeres, amb quines dades, qui comprova que encerten i què es fa quan fallen. El dia que aquesta pregunta surti en un ple o en una auditoria, ensenyes un certificat en comptes d'improvisar.

És la norma de referència al món per protegir informació. Algú de fora revisa qui pot entrar a què, com es guarden les claus, què passa si algú perd un portàtil i com es detecta que alguna cosa va malament.

El teu departament d'informàtica no s'ha de fiar de la nostra paraula: demana el certificat i el comprova. Això t'estalvia el qüestionari de seguretat de quaranta pàgines que, si no, hauries d'enviar-nos, esperar i avaluar tu. En un plec, la casella de seguretat de la informació arriba ja acreditada per un auditor extern.

És la germana de l'anterior, però centrada en les dades de persones. Regula què es desa d'algú, per a què, durant quant temps i qui ho pot veure.

El dia que un veí pregunti què es guarda d'ell, hi ha un procediment escrit i no una improvisació. I quan et toqui justificar el tractament d'imatges davant l'autoritat de protecció de dades o davant el teu delegat, la feina ja està feta i auditada: no la comences el dia que arriba el requeriment.

Va de què passa el dia dolent: un incendi, un ciberatac, una inundació a la sala de servidors. La norma obliga a tenir-ho escrit i, sobretot, a haver-ho provat.

En un plec et preguntaran què passa el dia que el sistema cau i en quant torna a estar en marxa. Amb aquesta norma aquesta resposta està mesurada i assajada, no estimada per algú de vendes. És un pla de continuïtat que s'ha provat de debò, no un que dorm en un calaix fins al dia de l'incident.

La norma de tota la vida. Obliga que la manera de treballar estigui escrita, a mesurar si funciona i a corregir-la quan no.

Si alguna cosa surt malament, hi ha un procediment per arreglar-ho i perquè no es repeteixi, i aquest procediment es pot auditar. No depèn que aquell dia estigui de guàrdia el tècnic que se'n sap. En molts plecs públics aquesta norma apareix com a requisit de solvència tècnica: amb nosaltres, aquesta casella ve marcada de casa.

Mesura i redueix el que gastem i el que llencem: consum elèctric dels servidors, residus electrònics, cicle de vida dels equips.

En un concurs públic els criteris ambientals puntuen, i un proveïdor certificat et suma en comptes de restar-te. I si la teva organització ha de retre comptes dels seus objectius de sostenibilitat, el nostre consum i els nostres residus ja estan mesurats i auditats: no els has d'estimar tu per a la teva memòria anual.

Va de les persones que instal·len i mantenen: qui puja a un bàcul de vuit metres a col·locar una càmera, o qui entra en una depuradora o en un túnel.

El personal que trepitja la teva instal·lació hi entra format, amb equip i amb procediment, i això és justament el que t'exigiran acreditar en la coordinació d'activitats empresarials. Si hi ha un accident al teu recinte, la documentació existeix i està auditada per un tercer. Sense ella, el problema acaba sent teu.

L'Esquema Nacional de Seguretat és el reglament obligatori per als sistemes que fa servir l'Administració espanyola. Té tres nivells i l'alt és el més exigent: el de sistemes on una fallada tindria conseqüències greus.

Si ets administració pública espanyola, ens pots contractar sense obrir un expedient per justificar per què. El requisit està complert i acreditat per una entitat de certificació, i això es nota en el que triga l'expedient a sortir. Per als sistemes de l'Administració l'ENS no és opcional: o el proveïdor el té, o l'expedient s'atura.

És la directiva europea que obliga els sectors dels quals depèn la vida diària —energia, aigua, transport, sanitat— a protegir-se d'atacs informàtics. La categoria alta és la de les entitats més crítiques.

Si la teva organització està obligada per NIS2, els teus proveïdors entren a l'equació: la directiva mira tota la cadena de subministrament, no només casa teva. Amb nosaltres aquesta casella ja està marcada, així que ni ens has d'auditar tu ni has d'explicar a l'informe per què vas contractar algú que no la compleix.

IRIS incorpora NeuralPax, una llicència independent, i avui és l'únic sistema del món amb aquesta homologació: la del Centro Español de Metrología per comptar persones, mesurar aforaments i controlar afluències. El Centro Español de Metrología és l'organisme que diu si un instrument mesura bé: el mateix que homologa una bàscula o un radar. Així que el nombre de gent que dona IRIS no és una estimació nostra: és una mesura verificada per un tercer. Compte amb l'abast: l'homologat és aquesta mesura, no el producte sencer.

Quan diguis que en un esdeveniment hi va haver dotze mil persones, aquest número té suport oficial. Per això serveix per complir la normativa vigent d'aforaments en esdeveniments: no és una estimació, és una mesura homologada, i és justament la que et discutiran quan calgui justificar un aforament davant d'una inspecció, d'una asseguradora o, si cal, d'un jutge. Una estimació no aguanta allà. Que quedi clar l'abast: l'homologat és comptar persones, no el producte sencer.