Qui està mirant quan la càrrega passa per damunt d'algú?
En una obra, la dada no serveix per vigilar. Serveix perquè tothom torni a casa.
Aquí n'ensenyem onze: nou que avisen quan hi ha una situació de risc i dues que no avisen de res, només mesuren. I abans que res, perquè és el primer que pensa qualsevol en sentir «càmeres» i «obra»: això no va de vigilar els treballadors. IRIS detecta que una persona no porta casc; no detecta qui és aquesta persona.
Sense IRIS, això només és una obra gran.
Imatge generada amb IA
El que hi ha en joc en una obra
En una obra no hi ha ningú mirant: tothom està treballant. El gruista mira la seva càrrega, el senyalista mira el seu camió, l'encarregat és a la planta cinc i el coordinador de seguretat aquest matí és en una altra obra. La maniobra que passa per damunt de dues persones dura vuit segons i des de fora no la veu ningú. El que entra per la porta de camions sense casc és a deu passes del tall. Res d'això arriba al comunicat, perquè gairebé sempre no passa res.
IRIS mira per tu. Analitza alhora totes les càmeres que l'obra ja té i només interromp quan es compleix una regla que ha posat el teu equip: una càrrega suspesa amb algú a sota, una persona sense casc a la zona de màquines, algú que entra per on entren els camions, un treballador sol on el procediment en demana dos. L'avís arriba amb la càmera, l'hora i el vídeo. I arriba mentre està passant, a qui pot aturar la maniobra per ràdio.
I on no hi ha res per avisar, IRIS mesura. Quanta gent hi ha ara mateix dins de cada zona de treball, que és el primer que es pregunta el dia que cal evacuar. I quanta congestió hi ha a l'accés: quants camions i quanta gent coincideixen a la mateixa porta, i a quina hora del dia passa sempre. Això no es configura parlant, es configura dibuixant: una ratlla no es pot descriure amb una frase, s'ha de traçar sobre la imatge. Per això el número surt igual cada dia i es pot auditar. I per al comptatge de persones el nostre sistema està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia: la xifra que veus l'ha verificada un tercer, no nosaltres. Convé dir-ho amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer.
I dues coses en veu alta, perquè són les primeres que pensa qualsevol quan sent «càmeres» i «obra». La primera: això no va de vigilar els treballadors. IRIS no identifica ningú. Detecta que una persona no porta casc; no detecta qui és aquesta persona. No reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no serveix per fitxar, no serveix per sancionar un treballador concret i no substitueix el control d'accés de l'obra. El que veu és «una persona sense casc a la zona de màquines», on és i des de quan. La segona: IRIS no atura la grua. No toca cap màquina i no substitueix el recurs preventiu, el senyalista ni el pla de seguretat i salut. Avisa d'una situació de risc mentre està passant, perquè l'aturi qui mana la maniobra.
L'escala real
Onze càmeres aquí. Una obra que d'aquí a tres mesos no s'assemblarà a aquesta.
Aquesta demostració ensenya onze càmeres perquè onze caben en una pantalla. Una obra no hi cap. I aquí l'eix no són els quilòmetres d'una carretera ni els viatgers d'una estació: són les fases. On avui hi ha un pou obert, d'aquí a uns mesos hi haurà un forjat; per on avui entren els camions, hi haurà una rampa; el que avui està tancat amb tanca demà és el tall. Les càmeres es mouen, les zones es redibuixen i les regles canvien amb elles: per això una regla nova ha de poder escriure's en una estona i no encarregar-se. I una constructora no té una obra: en té desenes alhora, cadascuna en una fase diferent, i de la prevenció a totes en respon molt poca gent. Aquest és el problema que resol IRIS: analitza les càmeres que hi hagi, a cada obra, totes les hores que hi ha gent a dins, i només interromp quan es compleix una regla.
Exemples
Aquestes onze són només exemples.
Nou avisen quan hi ha una situació de risc i dues no avisen de res: només mesuren. Van en quatre grups, ordenats per tipus de risc i no per tipus de dada: l'equip que no es porta posat, les màquines i les càrregues, l'obra i el seu perímetre, i mesurar l'obra. No són les onze coses que sap fer IRIS en una obra; són les que caben en una pantalla. Entra a qualsevol i veuràs la imatge tal com és i després amb el que IRIS entén a sobre.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
I ara pensa en la teva obra
Imagina saber tot això mentre el torn encara és a dins.
La càrrega que aquest matí ha passat per damunt de dues persones mentre el gruista no les veia. El que ha entrat a les set i deu per la porta de camions, sense casc i sense passar per la caseta. Els quatre que eren a menys d'una passa del carretó a l'aplec. El que va saltar la tanca diumenge a la tarda. El pou de llots que fa tres dies que puja. El que es va quedar sol mitja hora al soterrani, on el procediment en demana dos. I els dotze que eren dins de la zona dos quan el cap d'obra es pensava que n'hi havia quatre.
Tot això està passant davant de càmeres que l'obra ja té posades. I ara mateix no ho sap ningú: l'encarregat és a la planta cinc, el coordinador de seguretat és en una altra obra i el comunicat s'escriu al final del torn, quan ja no s'hi pot fer res. IRIS mira totes aquestes càmeres alhora i ho diu mentre està passant, a qui pot aturar la maniobra. Davant de càmeres que ja existeixen.
El que es pregunta a la visita d'obra
Les deu preguntes que surten abans de dir que sí.
Contestades a la primera línia, sense rodejos i sense prometre que cap sistema eviti un accident. IRIS avisa; la decisió continua sent d'una persona.
Això serveix per vigilar els nostres treballadors?
No, això no serveix per vigilar els vostres treballadors, i s'ha de dir amb totes les lletres. IRIS no identifica ningú: detecta que una persona no porta casc, no detecta qui és aquesta persona. No reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no desa qui és ningú, no serveix per fitxar, no serveix per sancionar un treballador concret i no substitueix el control d'accés de l'obra. El que veu és «una persona sense casc a la zona de màquines», on és i des de quan, i això és el que arriba a l'avís. Si a l'obra hi ha comitè d'empresa, això és el primer que li heu de poder ensenyar: un sistema que mira situacions, no persones.
IRIS atura la grua quan veu que la càrrega passa per damunt d'algú?
No, IRIS no atura la grua. No toca cap màquina, no talla cap comandament i no substitueix el recurs preventiu, el senyalista ni el pla de seguretat i salut de l'obra. El que fa és avisar d'una situació de risc mentre està passant —amb la càmera, l'hora i el vídeo— perquè qui mana la maniobra la pugui aturar. La decisió continua sent d'una persona, i ha de continuar sent-ho: en una obra, el criteri de qui hi és val més que qualsevol automatisme. IRIS aporta el que a aquesta persona li falta, que són uns ulls al punt on ara mateix no mira ningú.
Quants avisos rebrem cada dia?
Rebreu els avisos que demani la vostra regla, i afinar aquesta regla és la feina del primer mes. Un sistema que dona cent avisos al dia s'apaga en una setmana; ho sabem, i per això una regla no és «avisa si algú no porta casc». És «avisa si algú sense casc és dins de la zona de màquines, en horari de treball, més d'uns segons». S'acota la zona sobre la imatge, l'horari, quant ha de durar la situació i a qui li arriba l'avís. Es comença pel que de debò importa en aquella obra, es repassa una setmana d'avisos amb el vostre equip i s'ajusta. L'objectiu no és avisar de tot: és avisar del que fa aixecar la vista, i callar en la resta.
Serveix amb les càmeres que ja tenim a l'obra?
Sí, IRIS serveix amb les càmeres que ja teniu a l'obra, incloses les que es posen i es treuen a mesura que avança. Es connecta al senyal i l'analitza tal com arriba: el que canvia no és l'equip, és el que s'entén de la imatge. Al projecte es mira càmera per càmera si l'enquadrament dona per al que voleu veure allà —una càmera posada per vigilar l'aplec de nit potser no arriba a distingir un casc a l'altra punta del solar— i se us diu sense adornaments quines no hi arriben i quines n'hi hauria prou amb moure o abaixar. La pols, el contrallum i la pluja es miren allà mateix, perquè una obra no és un passadís amb llum fixa. Posar una càmera nova és l'excepció, no el punt de partida.
L'obra canvia cada poques setmanes. S'ha de refer tot cada vegada?
L'obra canvia cada poques setmanes, i per això el sistema està pensat perquè canviar-lo costi poc temps. Quan es mou una càmera o es redibuixa una zona, es torna a marcar la zona sobre la imatge i s'hi continua: no cal encarregar res ni esperar ningú. Les regles d'avís s'escriuen amb paraules, de manera que una regla per a la fase que comença s'escriu en una estona i es prova el mateix dia. És la diferència entre un sistema que serveix el primer mes i un que continua servint als acabats, quan l'obra ja no s'assembla gens a la del replanteig.
Podem saber quanta gent hi ha dins de cada zona?
Sí, podeu saber quanta gent hi ha dins de cada zona de treball, i aquesta és una de les dues càmeres d'aquesta pàgina que no avisen de res: només mesuren. Es dibuixa la zona sobre la imatge i IRIS compta qui entra i qui surt, sense dir mai qui és. Serveix per a ara —quanta gent hi ha al soterrani en aquest moment— i per a l'històric, per veure a quina hora es junta tothom al mateix lloc. Preguntar serveix per buscar i comptar serveix per mesurar, i no es fan igual: una ratlla no es pot descriure amb una frase, s'ha de traçar. Per al comptatge de persones el nostre sistema està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia, així que la xifra que veieu l'ha verificada un tercer i no nosaltres. Convé dir-ho amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer.
On es processa el vídeo? A l'obra no sempre hi ha bona connexió.
El vídeo es processa on vosaltres decidiu, i en una obra això importa perquè la connexió no sempre acompanya. Hi ha dues modalitats i només dues. La primera és dins de la mateixa obra: un equip a la caseta analitza les càmeres allà mateix i funciona sense internet, de manera que si cau la línia el sistema continua veient i continua avisant. La segona és el nostre centre de dades, que és el nostre núvol: el vídeo es processa allà i l'obra només necessita connexió. Es pot començar per una i passar a l'altra, i en una constructora amb moltes obres hi conviuen totes dues.
Què li expliquem al comitè d'empresa?
Al comitè d'empresa se li explica exactament això, i com abans millor: què mira el sistema, què no mira i qui rep els avisos. IRIS detecta situacions, no persones: no reconeix cares, no identifica ningú i no serveix per sancionar un treballador concret. Què es tracta, quant es desa i qui ho pot veure es configura, i es configura amb vosaltres. I ho diem sense adornaments: el compliment en matèria de protecció de dades el signa la vostra organització, no un comercial nostre; nosaltres lliurem l'eina i la documentació de com tracta les dades. Una obra on el comitè entén per a què hi és el sistema funciona; una on no ho entén, no.
Això és per a una obra o per a totes les de l'empresa?
Això serveix per a una obra sola i pren un altre sentit amb totes les de l'empresa. En una obra, el valor és l'avís: algú se n'assabenta mentre està passant. En una constructora amb desenes d'obres alhora apareix una cosa que una obra sola no té, que és la comparació amb el mateix regle: la mateixa regla, escrita igual, aplicada a totes. Aleshores es pot veure quina obra acumula més situacions de risc en el mateix tipus de tall, quina les ha corregit després d'una xerrada i a quina convé anar a fer una visita. Avui això es decideix amb la sensació del qui trepitja més obres. Amb la dada al davant es decideix millor, i es pot explicar.
Quant costa?
Costa segons quantes càmeres s'analitzen, què se li demana a cadascuna i on es processa el vídeo. No publiquem una tarifa perquè no seria honesta: una obra amb sis càmeres i dues regles i una constructora amb vint obres obertes no són el mateix projecte. El que sí que es pot fer és començar petit: un parell de punts d'una obra, les dues o tres regles que de debò importen allà, i veure els avisos i els números amb el vostre equip abans de decidir res. Escriviu-nos i ho mirem amb els vostres plànols i les vostres càmeres al davant.
Següent pas
Què veu un centre comercial a més del nombre de visites?
12 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 8 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Què veu un aeroport abans que es formi la cua?
14 casos: 7 avisen quan passa alguna cosa i 7 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Darrere d’una càmera hi cap una persona.Darrere de quatre mil no hi cap ningú.
Posar una càmera més surt barat; posar un altre parell d’ulls, no. Per això les càmeres creixen i l’atenció no. IRIS mira les quatre mil alhora i t’avisa del que avui importa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.