CAM-490

Algú ha saltat la tanca cap a l’escenari

Tarda de concert, primera fila. Un noi salta la tanca de separació i cau del costat de l’escenari. Per l’aire hi va un got llançat des de la grada. Dues persones de seguretat ja hi corren. L’IRIS no sap qui és: no reconeix cares, no les compara amb res i no guarda la identitat de ningú. El que veu és un moviment —un cos que travessa una línia que ningú travessa— i un objecte que vola on no vola res. Detecta un moviment, no una persona.

CAM-490 · STAGE BARRIER · BARRIER CROSSED

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

persona travessant la tanca
objecte llançat
tanca de separació de l’escenari
personal de seguretat acudint-hi
segona persona de seguretat

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

9 sDes que va travessar
1Objectes llançats vistos
11Persones recolzades a la tanca
2Personal a l’enquadrament
18:42:07El vídeo comença a

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

algú travessa la tanca cap a l’escenari o puja a una estructura del recinte

Aleshores

avisa el lloc de comandament amb la càmera, el punt de la tanca i l’hora exacta
desa el vídeo des de deu segons abans del salt
deixa el tall llest per al comunicat de l’esdeveniment

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m tan bon punt algú travessi la tanca cap a l’escenari o s’enfili a una estructura, i desa’m el vídeo des de deu segons abans.»

Què canvia

Què canvia per a qui dirigeix la seguretat del recinte

Enfilar-se a una barana, a una torre de so o a una coberta mata gent cada any, i no sempre qui s’hi enfila. Igual amb un objecte llançat des de dalt. El director de seguretat no necessita que li expliquin que ha passat alguna cosa: ho ha vist tot el recinte. Necessita saber en quin punt de la tanca ha estat, en quin segon i amb quin vídeo, per decidir si es para el concert o no. Això és el que arriba al lloc de comandament.

El que solen preguntar

L’IRIS reconeix la cara de qui salta la tanca?

No. L’IRIS no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades i no guarda la identitat de ningú. El que detecta és un moviment: un cos que travessa una línia que ningú travessa, o que puja on no es puja. Dona la càmera, el punt i el segon, i entrega el vídeo. Posar nom a qui surt en aquella imatge és feina d’una persona, amb els procediments del recinte.

També detecta qui s’enfila a una torre o a una barana?

Sí. És la mateixa detecció: una persona que arriba a una alçada o a un lloc on no hi hauria d’haver ningú. En un concert, enfilar-se a una torre de so o a una coberta és més perillós que saltar a la pista, i no només per a qui s’hi enfila. La regla s’escriu un cop per cada estructura que cal protegir, i l’avís arriba amb la càmera i el punt exacte.

L’enregistrament serveix com a evidència?

Sí, en el sentit que l’IRIS entrega el vídeo amb la càmera, el punt de la tanca i el segon exacte, i el desa des d’abans del salt. Això és el que avui costa de trobar quan cal reconstruir un incident. Què es fa amb aquesta evidència —un comunicat, una sanció, res— ho decideix el recinte seguint els seus procediments. L’IRIS no acusa ningú ni actua pel seu compte.

Altres càmeres