CAM-565
Qui va entrar al dipòsit, quan, i què es pot demostrar
Sala de dipòsit d’efectes. Al centre hi ha una taula de registre amb bultos precintats i etiquetats, i una àrea marcada a terra al voltant. Al fons, una gàbia de custòdia tancada amb clau, amb prestatgeries a dins. Quatre persones treballen amb guants: una anota en un imprès, una altra classifica sobre la taula, una altra mou una caixa en una plataforma rodant i una altra entra a la gàbia. Hi ha un tauler on s’apunta a mà qui toca cada cosa i un lloc amb pantalla i impressora d’etiquetes. IRIS no mira què hi ha dins dels bultos ni qui és cada persona: mira una porta i una hora.

Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- gàbia de custòdia tancada
- porta de la gàbia
- taula de registre
- bultos precintats i etiquetats
- persona treballant a la taula
- persona anotant a l’imprès
- persona movent una caixa
- porta interior de la sala
- tauler d’anotació a mà
- lloc de registre amb impressora d’etiquetes
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
la porta de la gàbia de custòdia es queda oberta més d’un minut
Aleshores
- avisa qui respon de la sala, amb l’hora en què es va obrir
- desa el vídeo des que es va obrir fins que es va tornar a tancar
- deixa la seqüència enllaçada al registre d’aquella jornada, per poder comprovar-la després
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si la porta de la gàbia s’obre fora de l’horari de servei o es queda oberta més d’un minut.»
Què canvia
Què canvia per a qui surt, per a qui decideix i per a qui ho justifica després
Aquí hi ha la frase que sosté tot aquest sector: la mateixa gravació que serveix per vigilar serveix per defensar. Si d’aquí a un any algú posa en dubte què va passar amb un bulto, la resposta no és la paraula de qui era de torn contra la paraula d’un altre: és la seqüència amb la seva hora, i aquella seqüència dona la raó a qui la tingui. Això protegeix sobretot qui treballa en aquella sala, que és la persona que més té a perdre si ningú pot demostrar res. I de passada resol l’avorrit: qui va deixar la gàbia oberta un dilluns a dos quarts de vuit.
El que solen preguntar
Això és per vigilar la gent que hi treballa?
Es pot llegir així, i per això convé dir-ho al revés: és sobretot per protegir-los. Qui treballa en una sala de custòdia és la primera persona a qui es pregunta quan alguna cosa no quadra, i fins ara no tenia amb què respondre tret de la seva paraula. Ara hi ha una seqüència amb la seva hora que diu exactament què va passar. La regla no vigila ningú: vigila una porta. I no reconeix cares, així que no pot dir qui la va obrir; pot dir que es va obrir i quan.
IRIS veu què hi ha dins dels bultos?
No, i no li cal. Per a aquesta regla un bulto és un bulto: un objecte que és sobre una taula o dins d’una gàbia, amb una forma i un lloc. El que hi ha dins és assumpte del procediment, no de la càmera. IRIS vigila la porta, l’àrea marcada del terra i si un objecte en surt sense passar pel lloc de registre. Res d’això necessita saber què conté el precinte.
Quant de temps es desa aquella gravació?
Ho decideix qui explota el sistema, no nosaltres, i és una decisió amb regles legals al darrere. El que aporta IRIS és que la part que importa estigui marcada: en lloc d’haver de revisar dies sencers de vídeo, queda un fragment amb la seva hora associat a un fet concret. Això fa que conservar el just sigui possible, perquè no cal desar-ho tot per poder demostrar alguna cosa.
Altres càmeres
- CAM-560 · La porta fa vuit minuts que està bloquejada per un vehicle aturat
- CAM-561 · Quanta gent hi ha dins del recinte, en aquest moment
- CAM-562 · Dos cotxes ficats al carril que té l’aspa vermella
- CAM-563 · Trenta-quatre minuts d’espera, i només tres carrils oberts
- CAM-564 · Alguna cosa creua el mur per dalt i deixa caure un embalum a dins
- CAM-566 · Un camió buidant runa en un descampat, a plena llum
La interfície real, pas a pas
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
Següent pas
La carretera
Qui mira una autopista sencera?
10 casos: 8 avisen quan passa alguna cosa i 2 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
El transport públic
Qui mira una estació sencera en hora punta?
17 casos: 11 avisen quan passa alguna cosa i 6 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
La regla no decideix res.Només se’n recorda sempre, i avisa qui decideix.
S’escriu una vegada què s’ha de mirar i es compleix igual a les tres de la matinada que a migdia. Què es fa amb l’avís ho continua decidint una persona.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.