CAM-527
Tres finestretes obertes, dues apagades i la cua esperant
Dissabte, passada la mitjanit. A la caixa hi ha tres finestretes atenent i dues apagades a l’esquerra. Darrere del cordó de vellut espera una filera de nou persones; el terra davant de les finestretes tancades és buit. L’IRIS compta quants esperen, quantes finestretes estan obertes i quant dura cada operació. No sap qui és ningú: compta cossos, no clients.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- finestretes sense atendre
- la cua que espera darrere del cordó
- taulell de la caixa
- caixera atenent
- client a la finestreta
- grup ja atès
- cordó i pals
- terra buit davant de les finestretes tancades
El que retorna aquesta càmera
Aquí ningú rep cap avís. Aquí surten números.
- 9+4Esperant a la caixa
- 3 / 5Finestretes atenent
- 7 min+3 minEspera de la filera
- 2 min 40 sDurada de l’operació
- 186Atesos aquesta nit
- 00:12Actualitzat a les
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
IRIS incorpora NeuralPax, una llicència independent homologada pel Centro Español de Metrología per al comptatge de persones, l'aforament i el control d'afluències. Que la xifra sigui la correcta ho garanteix un tercer, no nosaltres, i per això serveix per complir la normativa vigent. L'homologació cobreix aquesta mesura —comptar persones—, no el producte sencer.
Com es compta
Comptar no es demana parlant. Es dibuixa una ratlla.
Hi ha una ratlla traçada arran del cantell del taulell: qui la creua ha arribat a ser atès. I hi ha dues zones pintades sobre el terra, una damunt de la filera del cordó i una altra damunt de la franja de les finestretes, que diuen quanta gent espera i quant dura cada operació. Ni la ratlla ni les zones es demanen parlant: es dibuixen un cop sobre la imatge i allà es queden, de manera que la dada d’un dimarts i la d’un dissabte es mesuren igual. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. I no es fan igual. Comptar persones és l’única mesura que tenim homologada pel Centro Español de Metrología, i la fa NeuralPax, una llicència independent que va dins d’IRIS. La precisió no la diem. La certifiquem.
- ratlla arran del taulell · Línia de comptatge
- zona de la cua · Zona de permanència
- zona de les finestretes · Zona de permanència
I a més, una regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
esperen més de deu persones a la caixa o l’espera passa de vuit minuts amb finestretes sense obrir
Aleshores
- avisa el cap de sala amb quants esperen i quantes finestretes estan atenent
- desa el vídeo del minut en què la cua va deixar d’avançar
- deixa el recompte d’aquella franja al comunicat del torn
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m quan esperin més de deu persones a la caixa o quan l’espera passi de vuit minuts amb finestretes sense obrir.»
Què canvia
Què canvia per al cap de sala i per a compliment
La caixa és l’últim que veu el client abans d’anar-se’n a casa, i una cua de set minuts allà es recorda més que dues hores bones a la taula. Avui el cap de sala obre una quarta finestreta quan la filera ja es veu de lluny. Amb aquest número ho veu mentre està passant, i a final de mes té la corba sencera: a quina hora s’omple la caixa cada dia de la setmana. Amb això el torn deixa de decidir-se a ull. No tot el que és important és una alarma: de vegades l’important és un número.
El que solen preguntar
L’IRIS sap qui hi ha a la cua de la caixa?
No. L’IRIS compta cossos: sap que hi ha nou persones esperant i que fa set minuts que hi són, i no sap res més. No reconeix cares, no compara amb cap llista, no distingeix un client d’un altre i no desa cap identitat. El que retorna és un número per franja horària, i aquest número serveix per obrir una finestreta més, no per saber qui hi havia.
Per què el recompte es dibuixa i l’alerta es demana parlant?
Perquè són dues coses diferents. Una alerta es descriu amb una frase: «avisa’m si algú salta el cordó». Una ratlla, no: cal dir exactament per on passa i en quin sentit, i això només ho fixa un traç sobre la imatge. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. I no es fan igual. Per això el número és repetible i auditable: la ratlla d’aquesta nit és la mateixa que la del mes que ve, i per això es pot homologar.
Altres càmeres
- CAM-523 · Una taula plena i una altra d’oberta sense ningú, a cinc metres
- CAM-524 · Totes les places ocupades i disset persones dretes al voltant
- CAM-525 · La mà no avança i el lloc del crupier és buit
- CAM-526 · Una pantalla apagada enmig d’un banc de màquines enceses
- CAM-528 · Un jugador reclama i la taula s’atura
- CAM-529 · La mà de tancament ja ha pujat i una altra segueix sobre el tapet
La interfície real, pas a pas
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
Següent pas
Què veu un aeroport abans que es formi la cua?
14 casos: 7 avisen quan passa alguna cosa i 7 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Què pot veure una càmera sense assenyalar ningú?
13 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Hi ha nits de boiraen què la imatge no dona per a res. Això no es maquilla.
Contrallums, pluja forta, un fanal fos. IRIS treballa amb el que la càmera li posa al davant; quan no hi ha imatge, avisa que no n’hi ha en comptes d’inventar-se una resposta.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.