CAM-126

Taulell sense ningú al darrere

El vestíbul d'un hospital a mig matí, amb el sol entrant pel finestral. Al centre, el taulell corb de recepció: els monitors encesos, els telèfons al seu lloc, les carpetes damunt l'encimera i les dues cadires buides. Al davant, tres persones esperen dretes mirant el lloc; a la dreta, un professional amb bata també espera. A la sala d'espera del finestral només hi ha una persona asseguda. IRIS no mira qui falta: mira si la zona de darrere el taulell té algú atenent-la.

CAM-126 · MAIN RECEPTION · POST UNATTENDED

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

lloc sense ningú
persones esperant
esperant al taulell
professional esperant també
sala d'espera

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

9 minLloc buit des de fa
0 / 2Llocs coberts
3Persones esperant al davant
6 minLa que fa més estona
1Assegudes a l'espera
12:37Hora de l'avís

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

el lloc del taulell es queda sense ningú més minuts dels que ha fixat l'hospital i hi ha persones esperant al davant

Aleshores

avisar el responsable de torn amb la càmera i el taulell que s'ha quedat descobert
dir quanta gent està esperant al davant i des de quan
tancar l'avís només quan algú torna al lloc, no quan algú se'l mira

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si el taulell de recepció es queda sense ningú al darrere més estona de la que hem dit, i sobretot si hi ha gent esperant al davant.»

Què canvia

Què canvia per a qui porta la planta

Un taulell es queda sol per motius bons. Algú baixa a buscar una cadira de rodes, algú acompanya una persona gran fins a l'ascensor, algú atén una trucada de dos minuts que dura vint. Ningú ha fet res malament, però al davant s'hi ajunta gent que no sap on anar, i el primer que pregunta sol ser el que està pitjor. Avui la supervisora se n'assabenta per una queixa, tres dies després. Amb IRIS ho sap mentre passa, amb la càmera i el taulell, i hi envia algú a cobrir. I a final de mes té la dada que avui no existeix: a quines hores del dia aquell taulell es queda descobert, que és el que cal per arreglar el torn en comptes de demanar més ganes.

El que solen preguntar

Això serveix per saber si algú ha marxat del seu lloc?

No, i no es pot fer servir així. IRIS no identifica ningú: no sap qui era al taulell, no sap si el d'ara és el mateix de fa una hora, no reconeix cares i no té fitxa de ningú. El que mira és la ZONA: si el lloc té algú atenent-lo o no. La pregunta que respon és «hi ha algú a recepció ara mateix?», no «qui ha marxat?». Amb la primera es cobreix un torn; la segona no la contesta, perquè la càmera no ho sap.

Com sap que la persona de darrere el taulell és de l'hospital?

Per on és i per com va vestida, no per qui és. La zona que es dibuixa aquí és el costat de dins del taulell, no la cua del davant, i l'hospital pot demanar a més que qui hi sigui porti l'uniforme. És exactament el mateix mecanisme que reconeix un casc en una obra: una peça de roba i un lloc. Si algú es fica darrere el taulell vestit de carrer, la zona no compta com a coberta, i això també va bé saber-ho.

I si el taulell es queda buit expressament, a la nit?

Llavors allà no hi ha cap regla i no salta res. L'horari l'escriu l'hospital, taulell per taulell i franja per franja: quants llocs han d'estar coberts, quants minuts es tolera que no ho estiguin i a quines hores s'apaga la regla del tot. És el que fa que l'avís continuï volent dir alguna cosa. Un avís que salta cada nit es deixa de mirar en una setmana, i llavors tampoc serveix el dia que cal.

Altres càmeres