CAM-120
Un pacient esperant sol al passadís
Un passadís d'hospital. Un pacient en bata i sabatilles està assegut al banc de la paret, amb la via posada a la mà i la mirada al davant. Al seu costat, una cadira de rodes buida aturada al mig del passadís. Al fons, el mostrador del control d'infermeria, sense ningú al darrere. No hi passa cap professional. IRIS compta l'estona que fa que hi és i quanta gent hi ha a prop; no sap qui és ni per què espera.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- pacient esperant sol
- cadira de rodes aturada
- banc del passadís
- control d'infermeria buit
- portes d'una habitació
El que mesura aquesta càmera
Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.
- 18 minesperant des de fa
- 15 minlímit fixat pel centre
- 0professionals que hi han passat
- 0persones al control
- 1persones al passadís
- 09:37hora de l'avís
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
hi ha una persona sola en una zona comuna, sense ningú més a prop, més estona de la que ha fixat el centre
Aleshores
- avisar el control d'infermeria amb la càmera, el punt del passadís i l'estona que fa
- indicar quants professionals hi han passat per davant en aquesta estona
- guardar l'estona, perquè el centre sàpiga en quins passadissos i a quines hores passa
La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si un pacient fa molta estona sol en un passadís, sense que se li acosti ningú.»
Què canvia
Què canvia per a qui porta la planta
Un pacient baixat a fer-se una prova, assegut al banc d'un passadís, amb la cadira de rodes al costat i el control buit al fons. No hi ha cap incidència: simplement, ningú sap que encara hi és. I l'estona que passa sol en un passadís és l'estona en què, si es mareja en aixecar-se, no hi ha ningú al davant. IRIS no cuida ningú: compta el temps i diu a la planta que en aquell punt hi ha una persona esperant des de fa més estona de la que el centre considera raonable. Gairebé sempre n'hi haurà prou que algú s'hi acosti i li digui quant queda, i això és exactament el que es busca: que ningú es quedi oblidat en un passadís.
El que solen preguntar
IRIS sap quin pacient és i per què hi és?
No. IRIS no identifica ningú: no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú i no accedeix a cap història clínica ni al sistema de l'hospital. No sap si aquella persona espera una prova, un zelador o l'alta. Només sap que hi ha una persona asseguda en aquell punt i quanta estona fa. La resta la posa l'equip, que sí que té aquesta informació i sí que sap què fer-ne.
On hi ha càmera i on no?
Aquestes càmeres miren zones comunes: passadissos, sales d'espera i vestíbuls. No hi ha càmera en cap habitació, en cap bany i en cap sala d'exploració, ni enlloc on s'atén o s'explora un pacient. El lloc on es cuida algú no es mira; el lloc per on es passa, sí, i només per saber que allà hi ha algú esperant i des de quan.
Això no acabarà donant cent avisos per torn?
Depèn de com s'escrigui la regla, i l'escriu el centre. Es fixa per zona i per franja: un banc d'un passadís de proves a les nou del matí no és el mateix que un vestíbul a les onze de la nit. Un avís que salta sempre deixa de llegir-se en una setmana, així que l'objectiu no és avisar molt, és avisar quan algú fa més estona que hi és de la que la planta donaria per normal. Aquest llindar s'ajusta amb l'equip i es revisa amb el que passa de veritat al torn.
Simulació · així funciona IRIS
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Següent pas
Quan es decideix una mala ressenya?
15 casos: 11 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui mira un moll sencer a les tres de la matinada?
14 casos: 13 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Afegir una càmera costa el que costa;afegir algú que la miri costa cada mes.
Per això, passat un cert nombre, gairebé ningú no mira res. L’IRIS les mira totes alhora i només et truca quan en una passa allò que havies dit que t’importava.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.