Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Què passa dins del túnel quan alguna cosa s’hi creua?
Dins del túnel no es veu el que hi ha més endavant
Són les 08:20. Un camió ha perdut part de la càrrega de runa dins del túnel i els enderrocs cobreixen el carril esquerre. Dos cotxes han frenat al darrere i la resta canvia de carril sobre la marxa. Dos-cents metres abans, a la boca, els vehicles hi continuen entrant a la velocitat de la via, sense veure res de tot això. Les catorze càmeres del tub ho estan gravant. Cap ho està explicant.
14 càmeres en 5 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si apareix un obstacle a la calçada del túnel i digue’m en quin carril és.»
Un túnel no té voral ni sortida. El que entra darrere hi arriba a cegues i a la velocitat de la via, i cada segon que l’obstacle continua allà és un altre vehicle que se’l trobarà. Quan l’avís arriba per telèfon, ja hi ha un abast, un carril tallat i una cua aturada sota la volta. Després vénen les hores fins a reobrir, el desviament de tot el trànsit i l’informe que pregunta a quina hora es va veure per primera vegada.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada. Tu dius quin tub, quins carrils, a partir de quina mida compta un objecte, quants segons ha d’estar quiet i a qui s’avisa: obstacle a la calçada dins del túnel, més de deu segons, avís al centre de control amb la càmera, el carril i el punt quilomètric. IRIS ho aplica a les catorze càmeres del tub, de dia i de nit, en hora punta i a les quatre de la matinada. Si demà es talla un carril per obres, es canvia la regla, no la vigilància.
Un túnel és l’únic tram d’una carretera d’on no es pot sortir. No hi ha voral, no hi ha cuneta, no es veu més enllà de la corba del tub i no hi ha cobertura per trucar. Tot el que a la superfície és un ensurt, a dins és una cadena: un objecte a la calçada, una frenada, un abast, una cua aturada sota la volta amb els motors encesos. Per això els túnels s’omplen de càmeres. I per això, en gairebé tots, aquestes càmeres acaben sent un mosaic d’imatges que ningú pot mirar sencer durant vuit hores seguides.
El que cal veure a dins no sempre és un accident. És un vianant caminant per la calçada a prop de la boca. És un tram de volta que s’ha quedat sense llums mentre el trànsit hi continua entrant igual. És fum sortint del frontal d’una furgoneta aturada, que és el pitjor de tot perquè en un tub el fum arriba molt abans que el foc. I és un operari soldant sol a l’obra del tub nou, amb la via ja muntada, a mitja hora del següent que hi passarà.
IRIS mira les càmeres que ja hi ha i comprova les regles que ha escrit l’explotador. Quan alguna cosa apareix a la calçada i s’hi queda, ho diu: càmera, carril, punt i vídeo des del primer segon. No decideix tancar el túnel; això ho decideix el centre de control, que és qui pot. El que canvia és el minut en què aquella persona se n’assabenta.
Què canvia
Abans, un obstacle dins del tub es coneixia perquè trucava un conductor o perquè l’aforament es desplomava. L’operador anava llavors a buscar la càmera, i moltes vegades la trobava després de l’abast. Ara la càmera s’obre sola amb el carril i el punt ja escrits, i qui està de guàrdia decideix en el mateix minut: senyalitzar, baixar la velocitat o tancar. La majoria de vegades és una caixa de cartró i no passa res. Això també s’ha de veure.
On ho hem vist
CAM-35Runa dins del túnel
«Avisa'm si apareix un obstacle a la calçada del túnel i digue'm en quin carril és.»
CAM-166Aigua entrant a la cambra subterrània
«Avisa'm així que entri aigua pel forat de la cambra, i digue'm quanta gent hi ha a dins en aquell moment.»
CAM-101Accés taponat a la galeria
«Avisa'm si algú deixa alguna cosa davant d'una porta o d'una reixa de pas i s'hi queda, perquè per aquí és per on hem de passar nosaltres.»
CAM-63Vianants a la calçada
«Avisa'm a l'instant si veus algú caminant per la calçada, i encara més si és a prop del túnel.»
CAM-59Un soldador treballant sol
«Avisa'm si algú es queda sol soldant al túnel, perquè allà baix aquesta feina es fa entre dos.»
CAM-185Un tram del túnel a les fosques
«Avisa'm si un tram del túnel es queda sense llum, encara que no hagi passat res més.»
CAM-106Una persona a terra de la galeria
«Avisa'm si algú es queda a terra i no s'aixeca, a qualsevol hora i a qualsevol punt de la galeria.»
CAM-183Vehicle cremant dins del túnel
«Avisa'm tan bon punt hi hagi fum o flama dins del túnel, i digue'm en quin punt i què hi ha al darrere.»
CAM-184Càrrega perduda al túnel
«Avisa'm si apareix càrrega o qualsevol objecte a la calçada dins del túnel.»
CAM-186Persona fora del cotxe al túnel
«Avisa'm si algú baixa del cotxe i camina per la calçada dins del túnel.»
El que no fa
IRIS no tanca el túnel, no canvia la velocitat dels panells i no truca als bombers. Diu el que veu, amb la càmera i el punt, i la maniobra l’ordena el centre de control.
Tampoc endevina què és l’objecte ni de quin camió ha caigut. Distingeix que hi ha alguna cosa a la calçada que abans no hi era i que hi continua. Posar-li nom és feina de qui obre el vídeo.
Preguntes
- IRIS pot veure el fum abans que salti la detecció d’incendis?
- Moltes vegades sí, perquè mira una altra cosa. Un detector espera que el fum li arribi; la càmera veu la columna al punt on surt, encara que sigui a cent metres del sensor més proper. Això no substitueix la instal·lació de detecció: l’acompanya. I aporta una cosa que el sensor no dóna: la imatge del lloc exacte, el carril, si hi ha gent fora del vehicle i quin trànsit ha quedat al darrere. En un túnel, aquestes quatre coses són les que decideixen la maniobra.
- Serveixen les càmeres que ja tenim dins del túnel?
- En general sí, si la instal·lació ho permet i l’enquadrament cobreix la calçada sencera. Els túnels solen estar ben equipats: la dificultat no són les càmeres, és que ningú pot mirar-ne catorze alhora durant tot un torn. El que sí que cal revisar abans és la llum. Un tub amb llums foses, o amb el contrallum de la boca al migdia, dóna una imatge diferent de la que dóna a les tres de la matinada. Una regla es dóna per bona mirant aquella càmera a aquella hora, no suposant-ho.
- I els avisos per una bossa o una ombra?
- Es redueixen amb la regla, no amb una promesa. Tu fixes a partir de quina mida compta un objecte i quants segons ha d’estar quiet abans que s’avisi: una bossa que creua el carril amb l’aire no arriba a deu segons, un palet sí. Hi haurà avisos que en obrir el vídeo no seran res, i està bé que n’hi hagi. En un túnel, mirar deu segons un avís que resulta ser un cartró costa moltíssim menys que assabentar-se tard que era un pneumàtic.
- IRIS decideix tancar el túnel?
- No. IRIS avisa; tanca el centre de control. La diferència importa, perquè tancar un tub té conseqüències que una càmera no pot valorar: quin trànsit hi ha a dins, quin desviament existeix, quina obra hi ha a l’altra calçada. El que IRIS posa sobre la taula és la situació amb la càmera oberta, el carril, el punt i el vídeo des del primer segon, perquè la persona que sí que pot decidir ho faci amb el que està passant i no amb el que li expliquen per telèfon.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Comptar no és vigilar.És saber quants han passat, i a quina hora.
Serveix per comparar: dos dimarts, dues portes, dues temporades. Com que es mesura igual cada dia, la comparació se sosté sola i no hi ha res a discutir.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.