Solucions per tipusDetecció d’intrusions
Quanta estona fa que hi és aturat, i per què justament allà?
Onze minuts aturat on no s’atura ningú
Les 17:30 d’un dimarts qualsevol. Una furgoneta blanca està aturada a la calçada, enganxada al portó de la subestació, amb el motor apagat i ningú al volant. Al seu costat, un home dret a la vorera mira cap a dins per la malla. Fa onze minuts que són així. Per aquell carrer hi passa gent tot el dia i ningú s’atura mai: no hi ha botigues, no hi ha portals, no hi ha res per mirar. Aquesta és tota la dada que hi ha.
15 càmeres en 8 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si un vehicle es queda aturat més de quatre minuts davant del portó o enganxat a la tanca.»
Onze minuts no són cap delicte, i probablement no passi res. El cost no és aquí. És que, si d’aquí a dues setmanes falta cable d’una arqueta, el vídeo existirà però ningú sabrà quin dia mirar: algú haurà de rebobinar quaranta dies de gravació a ull, i no ho farà. I és també l’avís que sí que importava i no va arribar, perquè a dos quarts de sis de la tarda el vigilant mirava una altra de les noranta càmeres.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada, i el que es decideix són dos números i un lloc. Tu dius on és estrany aturar-se —el camí de ronda, el vestíbul de caixers, la pista de terra dels dipòsits—, quants minuts ja no són normals allà, en quines hores i a qui s’avisa: al costat de la tanca dels dipòsits, més de cinc minuts aturat, avís al control amb la càmera oberta. IRIS ho mesura a totes les càmeres que cobreixen aquell punt, de dia i de nit, sense cansar-se i sense canviar de criteri a les quatre de la matinada.
Comencem pel que IRIS no fa: IRIS no anomena sospitós ningú. No sap quina intenció té una persona, no la identifica i no ho farà mai. Aturar-se al carrer no és fer res dolent, i onze minuts tampoc. L’única cosa que IRIS mesura aquí és temps i lloc: quanta estona fa que alguna cosa és quieta en un punt on normalment no s’hi queda ningú. Això no és una acusació: és un motiu perquè una persona miri deu segons de vídeo i decideixi.
I cal que algú miri, perquè el lloc importa. Ningú s’atura onze minuts al camí de terra que envolta uns dipòsits de combustible. Ningú deixa una furgoneta enganxada al portó d’una subestació amb el motor apagat. Cap de les dues coses és un delicte, i totes dues són el tipus d’escena que mesos després apareix en un informe començant per «la setmana anterior s’havia vist un vehicle…».
El curiós d’aquesta paraula és que la mateixa mesura serveix per al contrari. En un aparcament, l’estona que un cotxe porta donant voltes sense trobar plaça no és una amenaça: és el teu temps mitjà de cerca, i amb ell decideixes si cal senyalització o una planta més oberta. És la mateixa dada —quanta estona fa que alguna cosa és quieta en un lloc— llegida amb una altra intenció. Per això convé decidir molt bé on es posa el rellotge.
Què canvia
Abans, aquella furgoneta la veia el vigilant si a les 17:30 estava mirant aquella càmera i no una altra de les noranta. Ara, als quatre minuts li arriba la imatge amb el temps comptat i decideix en vint segons: baixa, truca o ho deixa apuntat. I encara que no passi res, el moment queda guardat. El dia que faci falta, el vídeo no s’ha de buscar: ja està assenyalat amb la seva hora.
On ho hem vist
CAM-586Tres minuts aturat davant del panell no és anar a poc a poc
«Avisa’m si el temps mitjà aturat davant del panell passa de cinc minuts durant una hora sencera.»
CAM-515Algú fa vint-i-dos minuts que és al vestíbul de caixers
«Avisa’m si algú es queda més de quinze minuts al vestíbul de caixers entre les deu de la nit i les set del matí, i digues-me quantes persones hi ha a dins.»
CAM-505Una maleta sola al saló i ningú al costat
«Avisa’m quan un equipatge es quedi sol més de deu minuts al vestíbul, o quan surti de la consigna amb algú que no el va deixar.»
CAM-442Un cotxe fa onze minuts que és aturat on no s’atura ningú
«Avisa’m si un vehicle o una persona es queda més de cinc minuts vora la tanca dels dipòsits.»
CAM-336Algú fa quatre minuts que és aturat a la tanca
«Avisa’m si algú es queda aturat al costat de la tanca més de dos minuts, o si un vehicle s’atura al camí de ronda.»
CAM-461Quatre minuts fent voltes i ni un forat
«Digues-me quant triga de mitjana un conductor a aparcar en aquesta planta, per franja horària.»
CAM-570Una barca que s’atura on no hi ha fondejador, i hi continua
«Avisa’m si una embarcació deixa d’avançar dins de la cala més de quatre minuts.»
CAM-342Onze minuts aturada on no s'atura ningú
«Avisa'm si un vehicle es queda aturat més de quatre minuts davant del portal o arrambat a la tanca.»
CAM-580La vorera s’embussa abans que la terminal
«Avisa’m si un cotxe fa més de deu minuts que és parat al carril de deixada i n’hi ha d’altres esperant forat.»
CAM-501El plat fa quatre minuts que està fet i encara no ha sortit
«Avisa’m quan un plat porti més de dos minuts parat al pas i hi hagi tres persones de sala o més esperant.»
El que no fa
IRIS no sap què està fent aquella persona ni per què hi és, no reconeix cares i no la classifica de cap manera. Mesura quanta estona fa que és quieta al lloc que has marcat i ho diu. Res més, i a propòsit.
I el número el poses tu. Si poses dos minuts en una vorera on la gent espera l’autobús, tindràs avisos tot el dia i deixaran de mirar-se, que és la pitjor manera de trencar això.
Preguntes
- IRIS decideix que algú està fent alguna cosa dolenta?
- No, i no està dissenyat per fer-ho. IRIS no diu que ningú sigui sospitós: aquella paraula no apareix en cap avís. El que diu és un fet mesurable: hi ha un vehicle aturat onze minuts en un punt on tu has dit que quatre ja són molts. A partir d’aquí decideix una persona, mirant el vídeo. Estar aturat al carrer no és fer res dolent, i per això l’avís és una invitació a mirar, no una conclusió sobre ningú.
- I la gent que espera l’autobús o fuma a la porta?
- Aquells llocs no porten aquesta regla, senzillament. El merodeig no es mesura a tota la imatge: es mesura al tros que tu dibuixes, i aquell tros es tria on aturar-se és estrany de debò. La marquesina de l’autobús queda fora. La porta on la gent surt a fumar queda fora. El camí de ronda de la tanca, dins. Si en posar-ho surten avisos de gent que només espera, la zona està mal dibuixada o el número és massa curt, i es corregeix en cinc minuts.
- Això només serveix per a seguretat?
- No, i moltes vegades es compra per l’altra cosa. La mateixa mesura —quanta estona fa que alguna cosa és quieta en un lloc— és un avís al costat d’una tanca i és una dada de servei en un aparcament, on et diu quant triga la gent a trobar plaça per franja horària. En un aeroport, els minuts aturats davant del panell de vols diuen si la informació està ben posada. No tot el que és important és una alarma: de vegades és un número.
- Quants minuts s’han de posar?
- Comença per un número alt i baixa’l mirant el que surt. És millor perdre’s alguna cosa la primera setmana que omplir la pantalla d’avisos que ningú llegirà, perquè quan això passa la regla s’apaga sola al cap de qui la rep. En una vorera de ciutat, deu minuts sol ser un bon punt de partida; al costat d’una tanca d’una instal·lació aïllada, dos o tres n’hi ha prou. Al cap de set dies mires el que ha sortit, treus el que no servia i el deixes ajustat.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Ni obres, ni rases, ni cables nous:les càmeres ja hi són i ja estan mirant.
El que canvia és què se’n fa, d’aquella imatge. Abans es guardava i no la mirava ningú; ara s’entén mentre passa, amb els mateixos equips que vas comprar fa anys.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.