Solucions per tipusSeguretat de les persones
Quants minuts fa que aquell nen està sol?
Ha sortit sol per la porta
Són les 16:55 a la porta de l’escola. Cinquanta famílies alhora, motxilles, cotxes en doble fila. Un nen d’infantil surt amb el grup, no troba ningú conegut i continua caminant cap a la vorera. El seu pare ve de camí i arriba tard. La mestra de guàrdia està separant dos que s’empenyen. Ningú ha vist sortir aquell nen, i la calçada és a només sis metres.
8 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si un nen petit creua la porta cap al carrer sense cap adult al costat.»
El que ve després sempre és igual: deu minuts buscant per la planta preguntant a la gent, quinze per avisar per megafonia, mitja hora repassant càmeres enrere amb el cor a la mà. En un centre comercial s’aturen caixes i es mobilitza tot el personal. En una escola es truca a una família que encara no sap res. Gairebé sempre acaba bé, i per això no es canvia res, fins al dia que la porta no dona a un passadís sinó a un carrer amb cotxes.
Es decideix un cop
La direcció decideix una vegada la franja en què la sortida ha de ser acompanyada i a qui li arriba l’avís. En una frase: si algú de talla petita creua la porta cap al carrer, entre dos quarts de cinc i un quart de sis, i a més no hi ha cap adult al seu costat, aleshores avisar consergeria i obrir aquella càmera. Fora d’aquella franja, la regla no diu res.
En una escola i en un centre comercial la por és exactament la mateixa, encara que no ho sembli: un nen que se separa i uns minuts que no es recuperen. A la porta de l’escola passa a l’hora de sortida, que és el moment amb més gent i menys control de tot el dia. Al passadís d’un centre comercial passa en quatre segons davant d’un aparador, mentre algú mira un preu.
El que fa difícil veure-ho no és la falta de càmeres: és que ningú sap encara que ha de mirar. Quan algú se n’adona, ja han passat cinc o deu minuts, i en deu minuts un nen de quatre anys pot ser dues plantes més avall o a l’altre costat d’un pas de vianants. L’enregistrament existeix sencer, però està repartit en quaranta càmeres i s’ha de repassar enrere.
IRIS mira el que es veu. Una figura petita que creua la porta cap al carrer sense cap adult al costat, dins la franja en què la sortida ha de ser acompanyada. O algú petit que fa massa estona sol i quiet en un lloc de pas. I si cal buscar, es busca per la roba: samarreta verda i pantalons texans, on s’ha vist això en els últims deu minuts. Mai es busca una persona. Es busca una descripció, i es troba en minuts en comptes de en mitja hora.
Què canvia
Abans, la sortida es cobria amb dues persones i bona voluntat, i si un nen s’escapava cap al carrer es veia per casualitat. Ara, consergeria rep l’avís mentre el nen és a la vorera, amb la càmera oberta, i algú surt a buscar-lo. I si cal buscar dins d’un centre comercial, es pregunta per la roba i surten les càmeres i les hores en ordre.
On ho hem vist
CAM-545Un nen sol al mig del passadís, i el que compta són els minuts
«Ensenya’m on has vist en els últims deu minuts un nen amb samarreta verda i pantalons texans.»
CAM-132Tot el pati al mateix lloc
«Digue'm si un nen es passa tot el pati al mateix lloc sense acostar-se a cap grup, i digue'm també si es repeteix dia rere dia.»
CAM-133Una rotllana tancada en un racó
«Avisa'm si es tanca una rotllana al voltant d'un nen als racons del pati que no veiem des d'on som, i digue'm si es repeteix al mateix lloc.»
CAM-140Un nen creua sol el carrer
«Avisa'm quan un nen es fiqui a la calçada fora del pas, i guarda'm quantes vegades passa, a quina hora i en quin punt.»
CAM-131Un nen a terra al pati
«Avisa'm si un nen es queda a terra i no s'aixeca, encara que el pati sigui ple i ningú se n'hagi adonat.»
CAM-139Un nen surt sol de l'escola
«Avisa'm si un nen petit creua la porta cap al carrer sense cap adult al costat, dins la franja en què la sortida ha de ser acompanyada.»
CAM-134Un nen en una zona marcada
«Avisa'm si entra algú a la cambra de la caldera o al magatzem de material, que allà no s'hi està sol.»
CAM-136La pista, sense cap adult
«Avisa'm quan la pista del pati es quedi sense cap adult a dins i passin més de dos minuts.»
El que no fa
IRIS no sap l’edat de ningú ni quin adult correspon a quin nen. Treballa amb el que es veu: estatura, distància i temps. S’equivocarà amb un adult molt baix o amb un nen alt.
I no identifica ningú: no reconeix cares i no guarda qui és qui. L’avís és perquè una persona hi miri, mai perquè s’actuï sense mirar.
Preguntes
- Es pot buscar un nen sense reconèixer-li la cara?
- Sí, per la descripció, igual que la donaria una persona: samarreta verda, pantalons texans, motxilla vermella. Es demana a IRIS on ho ha vist en els últims deu minuts i retorna les càmeres i les hores, en ordre. Mai es busca una persona concreta: es busca una descripció de roba. És molt més ràpid que repassar quaranta càmeres a mà i no necessita saber qui és ningú.
- Val per a la porta de l’escola a l’hora de sortida?
- Sí, i és on més es fa servir. La regla es limita a la franja en què la sortida ha de ser acompanyada, i fora d’aquella franja no avisa de res, perquè a dos quarts de sis no salti amb els grans que se’n van sols. El que es mira és la porta cap al carrer, no l’aula ni el pati. I l’avís arriba mentre el nen és a la vorera, que és l’únic moment en què serveix per a alguna cosa.
- No és massa vigilar els nens?
- No, perquè aquí no es vigila ningú en particular. IRIS no identifica persones, no reconeix cares i no guarda qui és qui. Mira una porta i una franja horària, i diu si ha creuat algú petit sense un adult al costat. La càmera ja hi era i ja gravava. L’únic que canvia és que ara algú se n’assabenta al moment, en comptes de mirar l’enregistrament quan ja falta un nen.
- Serveix també dins d’un centre comercial?
- Sí, i allà el que més compta és la cerca. Un nen sol i quiet al mig d’un passadís de pas ja és un avís per si mateix. Però quan algú arriba dient que ha perdut el seu fill, l’urgent és saber per on ha anat: es pregunta per la roba i surten les càmeres i les hores dels últims deu minuts, en ordre. Deu minuts d’avantatge són tota la diferència en un edifici de tres plantes.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Una tarda sencera davant de la pantallaara cap en una frase escrita.
El vídeo no ha canviat: continua sencer i al mateix lloc. El que ha canviat és que ara se li pot preguntar, i la resposta arriba amb la seva càmera i la seva hora.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.