CAM-545

Un nen sol al mig del passadís, i el que compta són els minuts

Mitja tarda, davant del mostrador d’informació. Un nen s’ha quedat sol i aturat al mig del passadís. Una adulta s’hi acosta per un costat i un vigilant per l’altre: tots dos ja hi van. Al darrere, el personal del mostrador atén una altra persona i, al fons, hi ha una senyora gran a qui estan assistint asseguda. El nen fa dos minuts i deu segons que és sol. L’adult més proper és a sis metres.

CAM-545 · INFORMATION DESK · CHILD ALONE 2 min

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

nen sol i aturat
vigilant acostant-se
adulta acostant-se
el mostrador d’informació
personal d’atenció
persona gran sent atesa
el directori del centre
l’escala mecànica de l’extrem

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

2 min 10 sPorta sol
6 mAdult més proper
2Personal avisat
9Càmeres en la cerca
18:41:22Vídeo des de

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

Quan un menor porti més d’un minut sol en zona comuna

Aleshores

avisa el mostrador d’informació i el vigilant més proper
prepara la cerca per roba i alçada aproximada, i la llança l’operador
desa el vídeo des del moment en què es va quedar sol

La instrucció que ho va configurar«Ensenya’m on has vist en els últims deu minuts un nen amb samarreta verda i pantalons texans.»

Què canvia

Què canvia per a operacions, per a gestió i per a seguretat

Un nen perdut en un centre comercial gairebé sempre acaba bé, i gairebé sempre acaba tard: s’avisa per megafonia, es mira al mostrador, algú recorre la planta. El que canvia l’IRIS és el rellotge. A l’operador li apareix el punt exacte i el vídeo del moment en què el nen es va quedar sol, i pot demanar al sistema que li ensenyi on ha vist un nen amb samarreta verda en els últims minuts. I aquí cal ser exactes: l’IRIS no sap qui és el nen, i no ho sabrà. No hi ha biometria i no reconeix cares. L’única cosa que fa és escurçar el temps fins que un adult arriba fins a ell.

El que solen preguntar

L’IRIS reconeix la cara del nen?

No. L’IRIS no sap qui és el nen, i no ho sabrà. No hi ha biometria, no hi ha reconeixement facial i no es compara cap cara amb cap base de dades. La cerca es fa per característiques visuals no identificatives —el color de la roba, l’alçada aproximada— i sempre la llança un operador, no el sistema pel seu compte. L’única cosa que fa l’IRIS és escurçar el temps fins que un adult arriba fins a ell.

Aleshores, què li ensenya l’IRIS a l’operador?

Llocs i minuts. L’operador escriu què està buscant —un nen amb samarreta verda i pantalons texans— i l’IRIS li torna els moments i les càmeres on ha vist alguna cosa que encaixa amb aquella descripció, perquè ell hi miri i decideixi. No diu «és aquest nen»: diu «mira aquí». La identificació i la decisió són de la persona, sempre. Detectar no és decidir.

Queda desat el rastre d’un menor?

No es crea cap fitxa de ningú. El que queda és el vídeo del centre, que ja es grava, i el registre de l’avís: a quina hora es va obrir, qui el va atendre i a quina hora es va tancar. No hi ha perfil, no hi ha identitat i no se segueix ningú pel centre fora d’aquesta cerca, que dura el que dura l’avís i la controla l’operador. Qui és aquest nen ho sabran els seus pares i el personal del mostrador. L’IRIS, no.

Altres càmeres