CAM-538
Mil vuit-cents passen per davant i dos-cents s’aturen
Es fa fosc a l’eix comercial. A la dreta hi ha un aparador il·luminat sota un tendal fosc, amb maniquins i bosses. Dues persones són aturades davant del vidre i una tercera s’ha quedat una mica abans. Per l’eix continua passant gent: una parella amb bosses creua sense mirar, un vianant camina al mig del pas i al fons baixa el flux de la resta del carrer. IRIS compta quants passen per davant i quants s’aturen, i quanta estona aguanta cada aturada.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- aparador il·luminat
- tendal del local
- dues persones aturades davant l’aparador
- persona mirant l’aparador
- segon aparador de l’eix
- parella amb bosses passant de llarg
- flux de pas al fons de l’eix
- vianant creuant el pas
El que retorna aquesta càmera
Aquí ningú rep cap avís. Aquí surten números.
- 1 840 / hPersones per hora que passen per davant
- 210 / hPersones per hora que s’aturen
- 38 sTemps mitjà d’aturada
- 3 min 10 sAturada més llarga de l’hora
- 19:00 – 20:00Franja de més pas
- 19:40Última actualització
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
Com es compta
Comptar no es demana parlant. Es dibuixa una ratlla.
Hi ha una ratlla traçada creuant l’eix de pas: qui la creua és algú que ha passat per davant. I hi ha una zona pintada sobre la vorera enganxada al vidre: qui hi entra i es queda quiet uns segons és algú que s’ha aturat a mirar. Preguntar serveix per buscar; comptar serveix per mesurar, i no es fan igual. Una ratlla no es pot descriure amb una frase: s’ha de traçar damunt de la imatge, i per això el número és repetible i auditable, i el dimarts d’aquesta setmana es compara amb el de l’anterior.
- ratlla de l’eix de pas · Línia de comptatge
- zona de vorera davant l’aparador · Zona de permanència
I a més, una regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
en una franja de molt pas gairebé ningú s’atura davant de l’aparador
Aleshores
- envia la dada al responsable del local amb la franja i el pas que hi va haver
- desa una imatge de l’aparador a aquella hora per veure’l tal com era
- deixa la comparació amb la mateixa franja de la setmana anterior
La instrucció que ho va configurar«Digues-me cada dia quanta gent va passar per davant de l’aparador i quanta s’hi va aturar a mirar.»
Què canvia
Què canvia per a operacions, per a gestió i per a seguretat
El responsable d’un local sap què ven, però gairebé mai sap quanta gent va passar per davant sense entrar. Aquest és el número que canvia la conversa: diu si l’aparador funciona, si el tendal el tapa, si la il·luminació de les vuit fa alguna cosa i si l’eix té pas a les set i no a les cinc. Per al centre és la dada amb què s’ordena l’eix i es defensa una renda. I aquí hi ha el límit, dit sense embuts: IRIS veu qui passa i qui s’atura davant del vidre. Si aquella persona va entrar i si va comprar res, això ho diu l’operador amb la seva dada de caixa, no la càmera.
El que solen preguntar
IRIS sap si qui es va aturar va acabar comprant?
No, i no es pot dir el contrari. Aquesta càmera veu qui passa per davant i qui s’atura davant del vidre, i mesura quanta estona dura aquella aturada. Si aquella persona va entrar i si va comprar res, això ho diu l’operador amb la seva dada de caixa o d’entrades al local. Posats l’un al costat de l’altre, els dos números expliquen molt; separats, cadascun explica la meitat. El que no farem és atribuir a la càmera una dada que no té.
Com distingeix algú aturat d’algú que va a poc a poc?
Pel temps dins de la zona dibuixada. Es fixa un llindar —uns segons— i qui hi és més estona compta com a aturada. El llindar el decideix el centre, no nosaltres, i es deixa igual tot l’any perquè les setmanes es puguin comparar. Qui creua la zona caminant hi entra i en surt abans del llindar i no compta. Canviar el llindar a mig any trenca la sèrie, així que es fixa un cop i es documenta.
Cal que la càmera vegi les cares?
No, i millor si no les veu. Per comptar passos i aturades n’hi ha prou amb la silueta i la posició al terra. IRIS no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades i no guarda qui és ningú. El número surt igual de bé amb la càmera posada on toca: a quatre metres d’alçada i mirant cap avall, que és com es munta al carrer de debò.
Altres càmeres
- CAM-535 · Quanta gent entra per cada porta, i a quina hora
- CAM-536 · Un corredor buit a vint metres d’una ala plena
- CAM-537 · Abans, durant i després: què va portar de debò la campanya
- CAM-539 · La planta baixa plena i la passarel·la de dalt deserta
- CAM-540 · Quants baixen del cotxe i per quina porta acaben entrant
- CAM-541 · La cua no avança i ja gairebé no queden taules lliures
La interfície real, pas a pas
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
Següent pas
Què veu un aeroport abans que es formi la cua?
14 casos: 7 avisen quan passa alguna cosa i 7 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Què pot veure una càmera sense assenyalar ningú?
13 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Hi ha nits de boiraen què la imatge no dona per a res. Això no es maquilla.
Contrallums, pluja forta, un fanal fos. IRIS treballa amb el que la càmera li posa al davant; quan no hi ha imatge, avisa que no n’hi ha en comptes d’inventar-se una resposta.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.