Salta al contingut
IRIS NEURALContacta

Solucions per tipusExperiència de client

Per què m’assabento de la cua quan ja s’ha queixat algú?

La cua creix i hi ha taulells tancats

Són les 06:35. Al vestíbul de facturació hi ha dues cues. La de l’esquerra, la dels taulells atesos, porta divuit minuts d’espera i fa dos plecs sobre si mateixa. La de la dreta, la de les màquines d’autoservei, es despatxa en quatre. Sobre els taulells hi ha quatre rètols apagats: quatre llocs sense obrir. La càmera ho està gravant des de les cinc. A l’oficina del costat encara no ho sap ningú.

28 càmeres en 10 sectors

Així se li demana

««Avisa’m si una cua passa de quinze minuts d’espera i encara hi ha taulells tancats.»»

El primer avís arriba quan algú perd un vol o quan entra una queixa per escrit. Llavors la cua ja porta més d’una hora i el torn s’ha passat el matí apagant el foc a mà: trucar per ràdio, obrir dos llocs, treure algú del descans. I a final de mes ningú sap dir quantes vegades va passar, ni a quina hora, ni quanta estona. Només queda la sensació que els matins se’n van de les mans.

Es decideix un cop

Tu decideixes què és una cua llarga al teu lloc: quinze minuts a facturació, vuit al pati de restauració, deu persones a la caixa. Decideixes també l’horari en què això importa i a qui arriba l’avís. Això es diu una vegada. A partir d’aquí IRIS mira aquella cua a les sis del matí, el dissabte a les dues i el quinze d’agost, sense que ningú s’hagi de recordar de repetir-ho.

Gairebé ningú mesura la cua. La cua es mira. Algú passa pel vestíbul, veu que allò està lleig i truca per ràdio. Si aquell dia aquesta persona està reunida, la cua creix sola. Per això la mateixa cua dura sis minuts un dimarts i trenta-cinc el divendres següent sense que hagi canviat res més: canvia qui hi va passar per davant, i a quina hora.

IRIS mira la zona d’espera, compta quanta gent hi ha a cada cua i mesura què triga a avançar. Quan l’espera passa del límit que has posat i a més queden llocs tancats, l’avís surt amb la càmera, l’hora i el vídeo. No és una dada de final de mes: és un avís mentre encara es pot obrir un taulell.

I després hi ha l’altra meitat, que sol ser la que paga la instal·lació. La mateixa càmera que avisa també compta. Quanta gent va passar per caixa el dissabte entre les dotze i les dues. Quants minuts es va esperar de mitjana per Nadal. Quin taulell obre tard tots els dilluns. Aquest número no es demana parlant: es dibuixa una línia o una zona sobre la imatge, i surt igual cada dia. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. I no es fan igual.

Què canvia

Abans algú havia de ser-hi per veure-ho, o algú s’havia de queixar. L’encarregat baixava al vestíbul, comptava a ull i decidia. Ara l’avís arriba sol, amb la càmera oberta i el vídeo del moment, i qui mana decideix si obre un altre lloc o si mou una persona. I a final de mes ja no es discuteix si va ser un mal matí: hi ha el número, hora a hora.

On ho hem vist

  • Vestíbul de facturació a dos quarts de set. A l’esquerra, la línia de mostradors atesos amb la retolació a sobre; a la dreta, la bateria de màquines d’autoservei per deixar la maleta. Al davant, un serpenteig de cintes amb dues-centes persones a dins. La qüestió és que les dues files no s’assemblen: a la dels mostradors es porten divuit minuts i a la de l’autoservei, quatre. I hi ha cinc posicions de mostrador amb la pantalla apagada. IRIS mesura l’espera de cada fila, quanta gent hi ha a dins i quantes posicions són obertes mentre s’espera.

    CAM-581Divuit minuts en una fila i quatre a la del costat

    «Avisa’m si una fila passa dels quinze minuts d’espera i encara hi ha mostradors tancats.»

    Veure aquesta càmera →Els aeroports

  • Mig matí. El furgó blindat està aturat vora la vorada amb les portes del darrere obertes. Dues persones del servei porten una caixa de cabals fins a la porta de l’oficina, on n’espera una tercera. Entre el furgó i la porta hi ha vuit metres de vorera: és l’únic tram del recorregut en què els diners són a la vista. IRIS cronometra aquest tram —quan s’obren les portes, quant dura el trajecte, quan entra la caixa— i avisa per una sola cosa: que la porta del darrere continuï oberta sense ningú del servei al costat.

    CAM-517Una caixa de cabals travessa vuit metres de vorera

    «Avisa’m si la porta del darrere del furgó es queda oberta més d’un minut sense cap persona del servei al costat, i guarda’m l’hora de cada recollida.»

    Veure aquesta càmera →La banca

  • Dissabte, passada la mitjanit. A la caixa hi ha tres finestretes atenent i dues apagades a l’esquerra. Darrere del cordó de vellut espera una filera de nou persones; el terra davant de les finestretes tancades és buit. L’IRIS compta quants esperen, quantes finestretes estan obertes i quant dura cada operació. No sap qui és ningú: compta cossos, no clients.

    CAM-527Tres finestretes obertes, dues apagades i la cua esperant

    «Avisa’m quan esperin més de deu persones a la caixa o quan l’espera passi de vuit minuts amb finestretes sense obrir.»

    Veure aquesta càmera →Els casinos

  • Mitja tarda a la zona d’embalatge. Les caixes baixen pels rodets una darrere l’altra. A la bifurcació, una caixa no segueix recte cap a la taula d’inspecció: agafa el desviament i baixa directa cap al lloc de precintat, on un operari ja n’està tancant una altra. La taula d’inspecció es queda buida, amb els rodets aturats. La torre de senyals de la línia segueix en verd: per al sistema no ha passat res. IRIS segueix cada caixa i veu per on ha anat.

    CAM-246La caixa pren el desviament i se salta la inspecció

    «Avisa’m si una caixa arriba al precintat sense haver passat per la taula d’inspecció.»

    Veure aquesta càmera →La indústria

  • El taulell d'un servei d'urgències, a última hora. Dues persones són molt juntes, a banda i banda del taulell, amb els braços estesos i moviments bruscos. Una altra professional s'hi acosta des de l'altre costat amb les mans al davant, i un vigilant creua la sala a pas viu des del fons. Contra la paret, gent que espera mira cap al taulell. IRIS veu dues persones molt juntes movent-se de manera brusca en un lloc on això no és el normal. No sap qui és cap de les dues, no diu qui té raó i no classifica ningú.

    CAM-124Tensió al taulell

    «Avisa'm quan al taulell dues persones s'ajuntin molt i es moguin de manera brusca, o quan algú colpegi la mampara, perquè hi arribi algú abans.»

    Veure aquesta càmera →L'hospital

  • La porta doble de servei és oberta de bat a bat i al darrere s’hi veu l’office i el passadís de cuina. Una persona sense l’uniforme de la casa la creua cap a dins amb una caixa de cartró a les mans. A l’esquerra, una cambrera de pisos, aturada al costat del seu carro, la segueix amb la mirada. Al centre, el supervisor de planta aixeca la vista de la tauleta. A la dreta espera un carro carregat de paqueteria. L’IRIS no diu qui és aquesta persona ni a què va: diu que algú ha creuat una porta que no és de pas públic, i ho diu mentre està passant.

    CAM-508Algú creua la porta de servei amb una caixa

    «Avisa’m quan algú creuï la porta de servei sense l’uniforme de la casa, i desa sempre el vídeo del que entra i del que surt per allà.»

    Veure aquesta càmera →Els hotels

  • Mig matí a la taula de revisió, abans d’expedir. Damunt la taula hi ha una caixa de cartró amb la tapa rebentada, el cartró inflat i una taca d’aigua al voltant. Un operari amb guants aixeca la solapa trencada. Una companya amb tauleta anota el que veu. Un altre sosté una caixa sencera als corrons, esperant. Al fons, un palet preparat amb la transpaleta. IRIS veu el cartró deformat, l’estrip i la taca, i marca aquell bulto abans que surti.

    CAM-268Una caixa rebentada i mullada a punt de pujar al camió

    «Avisa’m si arriba a la taula d’expedició un bulto trencat, aixafat o mullat, i desa’m la foto.»

    Veure aquesta càmera →La indústria

  • Quasi les deu de la nit al magatzem de producte controlat. Un dels armaris d’acer és obert. Al davant, una persona amb bata blava, còfia i guants sosté una bossa negra personal, oberta, a l’altura del prestatge. A la lleixa hi ha caixes del mateix producte que guarda l’armari. Al fons, una altra persona empeny el carro de repartiment pel passadís. IRIS veu que es retira material de l’armari i comprova si hi ha una ordre oberta per a aquella hora.

    CAM-297Surten caixes de l’armari de controlats sense ordre oberta

    «Avisa’m si es treuen caixes de l’armari de controlats quan no hi ha cap ordre oberta per a aquella hora.»

    Veure aquesta càmera →La indústria

  • Onze del matí, parc de ferralla. Les caixes estan separades per graus: perfils i tubs rovellats, rotlles de filferro, ferralla lleugera brillant i bales de llaunes. Al mig, la cistella de càrrega té material de quatre caixes alhora: bigues rovellades, tubs, retalls galvanitzats i perfils clars. La pala porta un altre cullerot barrejat. Dos operaris miren des de terra. IRIS reconeix l’aspecte del material i de quina caixa l’han tret; el que hi ha dins del metall ho diu l’anàlisi de colada.

    CAM-363La cistella va carregada amb material de quatre caixes diferents

    «Avisa’m si a la cistella entra material d’una caixa que no toca per a aquesta recepta, i digues-me de quina caixa ha sortit.»

    Veure aquesta càmera →La indústria

  • Tres quarts de nou del vespre, abans d’un concert. Sota la marquesina hi ha tres arcs detectors i dues taules de registre, amb personal d’armilla groga obrint motxilles. Al davant, la cua ja no cap a l’esplanada: es doblega sobre si mateixa, s’allarga cap a la dreta i el seu últim tram s’ha quedat a nou metres de la vorada, amb cotxes passant per la calçada. Entra més gent a la cua de la que el control aconsegueix despatxar. IRIS mesura les dues coses i el que les separa.

    CAM-482N’arriben vint-i-quatre per minut i el control en despatxa nou

    «Avisa’m quan entri més gent a la cua del registre de la que surt pels arcs i quan el final de la fila s’acosti a la calçada.»

    Veure aquesta càmera →Els estadis

El que no fa

IRIS no identifica ningú ni reconeix cares: compta persones i mesura temps. Tampoc sap per què s’ha format la cua —un vol doblat, una avaria, un torn curt— ni obre un taulell pel seu compte. Avisa, ensenya la càmera i deixa la decisió a qui l’ha de prendre. I si l’enquadrament talla la cua per la meitat, el número no val: primer es mira la càmera.

Preguntes

IRIS sap quanta estona porta esperant una persona?
No, aquella persona no. IRIS mesura la cua, no qui hi ha a dins: compta quanta gent hi ha entre el final i el taulell i amb quin ritme avança. D’aquí surt el temps d’espera de la cua, que és el número que serveix per decidir si cal obrir un altre lloc. No cal seguir ningú pel vestíbul per saber que s’esperen divuit minuts, i no es fa. I no es reconeix cap cara: només es compta gent i es mesura temps.
He de canviar les càmeres del vestíbul?
No necessàriament. IRIS està pensat per fer servir les càmeres que ja tens, quan la instal·lació ho permet. El que sí que cal és que la càmera vegi la cua sencera, des del taulell fins a l’últim que arriba. Si l’enquadrament talla la cua per la meitat, el número queda curt i l’avís arriba tard. Abans de donar una zona per bona es mira aquella càmera a l’hora punta, amb la llum d’aquella hora.
Això és un avís o és un número?
Totes dues coses, i es demanen diferent. L’avís es demana parlant: una frase com «avisa’m si l’espera passa de quinze minuts». El número es demana dibuixant: traces una línia a la porta o marques la zona d’espera sobre la imatge, i a partir d’aquí surt el recompte per hora, per dia i per temporada. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. Una mateixa càmera pot fer les dues coses alhora.
IRIS obre un taulell quan la cua creix?
No. IRIS avisa; obre qui ha d’obrir. L’organització decideix el límit, l’horari i a qui arriba l’avís, i IRIS aplica aquella regla sempre igual, a les sis del matí i el quinze d’agost. El que arriba a la persona és la càmera, l’hora i el vídeo, perquè decideixi amb l’escena al davant i no amb una queixa de fa vint minuts. Decideix una vegada; IRIS ho aplica sempre, sense que ningú ho repeteixi.

Veure totes les preguntes

Totes les simulacions

Alguna cosa s’ha vessat

Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.

  1. La frase
  2. On val
  3. El que troba
  4. La mateixa regla
IRIS NEURAL
30ES
IRISDirectoGrabacionesGISIncidencias3996SituaciónCasosLPRAutomatizacionesIRIS DATA
Pregunta o demana alguna cosa…Envia
IRIS · Infinity Neural

No hi veus el teu?

Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.

Veure totes les solucionsExplica’ns què veus

I el millor

A les onze marxa l’últim.Les càmeres es queden, i ara entenen el que passa.

Ningú no apaga res en marxar. El que passa amb l’edifici buit s’entén en aquell moment, i no cal esperar que algú obri la porta per saber-ho.

Truca'ns · +34 902 02 70 91Contacta amb nosaltres

Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.

Responem el mateix dia laborable.