CAM-581
Divuit minuts en una fila i quatre a la del costat
Vestíbul de facturació a dos quarts de set. A l’esquerra, la línia de mostradors atesos amb la retolació a sobre; a la dreta, la bateria de màquines d’autoservei per deixar la maleta. Al davant, un serpenteig de cintes amb dues-centes persones a dins. La qüestió és que les dues files no s’assemblen: a la dels mostradors es porten divuit minuts i a la de l’autoservei, quatre. I hi ha cinc posicions de mostrador amb la pantalla apagada. IRIS mesura l’espera de cada fila, quanta gent hi ha a dins i quantes posicions són obertes mentre s’espera.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- mostradors atesos
- màquines d’autoservei d’equipatge
- fila cap als mostradors
- fila cap a l’autoservei
- personal darrere el mostrador
- posició de mostrador tancada
- passatgera esperant a la fila
- plataforma vista des del finestral
El que retorna aquesta càmera
Aquí ningú rep cap avís. Aquí surten números.
- 18 min+6 minEspera a la fila de mostradors
- 4 minEspera a la fila d’autoservei
- 210Persones a les dues files
- 6 / 11Posicions de mostrador obertes
- 9 / minPassatgers atesos per minut
- 06:40Última actualització
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
Com es compta
Comptar no es demana parlant. Es dibuixa una ratlla.
Cada fila té dues ratlles: una a la boca, on algú es posa a la cua, i una altra enganxada al mostrador, on l’atenen. El temps entre totes dues és l’espera. I hi ha una zona pintada sobre el terra de cada fila, que diu quanta gent hi ha a dins en cada moment. El que IRIS segueix és una silueta dins de l’enquadrament, sense nom i sense cara, i aquesta traça es perd tan bon punt surt de la imatge. Ni les ratlles ni les zones es demanen parlant: es dibuixen un cop i allà es queden, així que un dilluns d’agost i un dimarts de febrer es mesuren igual.
- ratlla de la boca de la fila de mostradors · Línia de comptatge
- ratlla de la boca de la fila d’autoservei · Línia de comptatge
- zona de la fila de mostradors · Zona de permanència
- zona de la fila d’autoservei · Zona de permanència
I a més, una regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
una fila passa dels quinze minuts d’espera
I a mésqueden mostradors tancats en aquella mateixa línia
Aleshores
- avisa el supervisor de sala amb la fila, els minuts i les posicions obertes
- ensenya al costat l’espera de la fila d’autoservei, per poder repartir gent
- deixa l’episodi anotat per a l’informe de mostradors oberts per hora
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si una fila passa dels quinze minuts d’espera i encara hi ha mostradors tancats.»
Què canvia
Què canvia per a operacions, per al passatger i per a manteniment
El cap de sala no necessita que li diguin que hi ha cua: l’està veient. El que necessita saber a dos quarts de set és quants minuts són de debò, a quina fila, i quantes posicions té encara sense obrir. Amb això n’obre una més, envia algú a la boca de la fila a moure gent cap a l’autoservei i ordena en cinc minuts el que si no s’ordena en quaranta. I a final de mes té la corba per franja horària per negociar amb les companyies quants mostradors cal tenir oberts a cada hora, amb un número mesurat en lloc d’una discussió.
El que solen preguntar
Com sap IRIS quants minuts s’espera?
Amb dues ratlles traçades sobre la imatge: una on s’entra a la cua i una altra on s’atén. El temps entre totes dues és l’espera, i com que les ratlles estan dibuixades sempre al mateix lloc, el número d’avui i el d’aquí a tres mesos es mesuren igual. És la diferència entre mesurar i estimar: ningú no ha de cronometrar res ni preguntar a ningú quanta estona porta.
Reconeix els passatgers per seguir-los per la cua?
No. IRIS no reconeix cares i no sap qui és ningú. El que segueix és una silueta dins d’aquest enquadrament mentre és a la vista, sense nom i sense cap tret que identifiqui, i aquesta traça es perd tan bon punt la persona surt de la imatge. No hi ha cap fitxa de ningú, no es creua amb cap llista i no es pot reconstruir el recorregut d’una persona concreta per l’aeroport.
Si obro un altre mostrador, el número ho nota?
Sí, i per això també es compta quantes posicions són obertes. Un número d’espera sense aquesta dada al costat no serveix per decidir res: quinze minuts amb onze mostradors oberts i quinze minuts amb sis són dos problemes diferents i s’arreglen de manera diferent. L’espera i les posicions obertes es mesuren alhora i s’ensenyen juntes.
Altres càmeres
- CAM-580 · La vorera s’embussa abans que la terminal
- CAM-582 · Quant s’espera al filtre, mesurat i no estimat
- CAM-583 · Un lloc obert pel qual no ha passat ningú en nou minuts
- CAM-584 · Cinquanta-dos minuts de cua i set llocs apagats
- CAM-585 · El passadís va lliure i a deu metres ningú es mou
- CAM-586 · Tres minuts aturat davant del panell no és anar a poc a poc
Demostració · IRIS en marxa
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Mira tot el sistema
- Marca el que falla
- Ho posa en una pantalla
Següent pas
Qui veu el nen que ha caigut a l'altra punta del pati?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui mira una instal·lació on gairebé mai no hi ha ningú?
44 casos, i en tots IRIS avisa quan passa alguna cosa. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén a sobre.
I el millor
Una tarda sencera davant de la pantallaara cap en una frase escrita.
El vídeo no ha canviat: continua sencer i al mateix lloc. El que ha canviat és que ara se li pot preguntar, i la resposta arriba amb la seva càmera i la seva hora.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.