Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quantes vegades ha estat a punt de passar?
El gairebé no deixa rastre
Les cinc menys deu, el carrer de davant de l’escola. Un nen amb motxilla surt d’entre dos cotxes aparcats i creua per mig de la calçada, corrent, fora del pas. Per aquell carril ve un altre cotxe que frena a temps. No passa res. El conductor segueix, el nen arriba a la vorera i al comunicat del dia no s’escriu ni una línia, perquè no ha passat res.
11 càmeres en 7 sectors
Així se li demana
«Avisa’m quan un nen es fiqui a la calçada fora del pas, i desa’m quantes vegades passa, a quina hora i en quin punt.»
Això mateix passa cada tarda, a la mateixa hora i al mateix punt, i no hi ha ni una línia escrita al respecte. El dia que el cotxe no freni a temps s’obrirà un expedient, es demanarà el vídeo i algú preguntarà si això ja havia passat abans. Haurà passat cent vint vegades. I no hi haurà manera de demostrar-ho, perquè ningú comptava els gairebé. Un pas es mou, es pinta o es semaforitza amb dades, i aquesta dada és justament la que falta.
Es decideix un cop
L’ajuntament, o la fàbrica, decideix una vegada quina superfície és calçada i quina no, en quines hores importa i què passa quan passa: si sona al centre de control, si només es compta, o totes dues coses. I aquesta segona part és la que gairebé ningú demana i la que més rendeix: que quedi apuntat sempre, encara que no hi hagi frenada. IRIS ho aplica cada dia a la mateixa hora, sense que ningú se’n recordi.
El carrer de l’escola és la versió que tothom reconeix, però la mateixa escena es repeteix dins d’una nau, i allà el vehicle pesa quatre tones. Un operari camina pel marge del passadís verd amb el pictograma de vianant a l’esquena, i pel carril del costat avança una carretilla. Al creuament del passadís 4, una altra surt amb un palet de caixes apilat per damunt del cap del conductor: de front no veu res, i qui va a peu s’aparta d’un salt. Al passadís de motors, un AGV arriba per l’esquerra al mateix temps que una carretilla creua per la dreta.
En els tres llocs hi ha dues coses a demanar a la càmera, i són diferents. La primera és l’avís d’ara: una persona i un vehicle han coincidit al mateix tram, amb l’hora i el vídeo desat per mirar-lo. La segona és el compte: quantes vegades ha passat aquesta setmana, en quin creuament, a quina hora i amb quina màquina. La primera serveix per parlar amb qui conduïa. La segona serveix per moure una prestatgeria, canviar un sentit de circulació o posar un mirall, que és el que de debò treu el risc.
I convé dir què no és això: un judici a ningú. Gairebé mai és el descuit d’una persona; és un passadís mal traçat o una càrrega que tapa la vista. Amb la dada al davant, es parla de què es canvia a terra.
Què canvia
Abans, el gairebé desapareixia. Si ningú queia, no hi havia comunicat; si no hi havia comunicat, no existia. I els canvis al carrer o al passadís es decidien amb el que explicava la gent en una reunió.
Ara cada coincidència queda apuntada amb hora, punt i vídeo, i a final de mes hi ha una llista. Es veu el creuament que concentra la meitat dels casos i l’hora en què es concentren gairebé tots. Això és el que mou un mirall, una tanca o un horari.
On ho hem vist

CAM-236Un vianant salta enrere a l’encreuament
«Avisa’m quan una persona i un vehicle coincideixin a l’encreuament, i desa’m el vídeo.»

CAM-12Vehicle sobre la vorera
«Avisa'm si un vehicle aparca sobre la vorera i digue'm quanta estona fa que hi és.»

CAM-254Només una ratlla blanca separa el vianant del carretó
«Avisa'm quan un carretó i una persona coincideixin al mateix tram de passadís, i digue'm quantes vegades passa cada dia.»

CAM-271El vianant s’aparta d’un salt al creuament
«Avisa’m quan una persona i una carretilla coincideixin al creuament del passadís 4 i desa’m el vídeo.»

CAM-470Un cotxe arriba al pas just quan algú el travessa
«Avisa’m quan un cotxe entri al pas de vianants mentre hi ha algú travessant.»

CAM-63Vianants a la calçada
«Avisa'm a l'instant si veus algú caminant per la calçada, i encara més si és a prop del túnel.»

CAM-140Un nen creua sol el carrer
«Avisa'm quan un nen es fiqui a la calçada fora del pas, i guarda'm quantes vegades passa, a quina hora i en quin punt.»

CAM-41Bulevard: cotxes, bicis i vianants
«Compta'm també quanta gent passa en bici o patinet sense casc, per saber si cal una campanya de seguretat.»

CAM-272Creua el pas de vianants sense veure què hi ha al davant
«Avisa’m quan una carretilla creui el pas de vianants massa ràpid o amb la càrrega tapant-li la vista.»
El que no fa
IRIS no frena el cotxe ni atura la carretilla: avisa, i qui decideix és una persona. I no sap qui és el vianant: no identifica ningú i no guarda registre de persones.
A més, una coincidència a la imatge no sempre és un risc real: dues coses que semblen juntes poden estar a quatre metres. El criteri s’ajusta al lloc amb qui coneix el passadís.
Preguntes
- Distingeix un nen d’un adult?
- No amb nom i cognoms, i no li cal. IRIS no identifica ningú: no reconeix cares i no sap de qui és fill el nen que creua. El que veu és una persona petita en un lloc per on passen cotxes, i això és el que fa saltar la regla. Per al que es necessita aquí —que algú miri aquell punt ara i que quedi comptat per després— saber qui és no aporta res, i guardar-ho tindria un cost que no val la pena pagar.
- Pot aturar la carretilla o l’AGV?
- No per si sol, i aquesta frontera s’ha de respectar. Aturar una màquina és una funció de seguretat de la instal·lació, amb els seus elements, el seu cablejat i la seva certificació; una càmera no pot ocupar aquest lloc i no ho hauria de pretendre. El que IRIS fa és avisar al moment, desar el vídeo i comptar quantes vegades passa. Si la instal·lació té un sistema d’aturada, mana aquell sistema; IRIS aporta l’ull que veu el creuament sencer.
- Compta també les vegades que no passa res?
- Sí, i és el més valuós que fa aquí. Un atropellament és una dada que arriba tard: quan existeix, ja no hi ha res a prevenir. Els gairebé, en canvi, passen cada setmana i avui no s’apunten enlloc. Comptar-los converteix una sospita —«aquell creuament és perillós»— en una llista amb dates, hores i punts. Amb això es justifica un mirall, un canvi de sentit o un horari de repartiment diferent, i es justifica davant de qui paga.
- I de nit o amb pluja?
- Funciona, però no igual, i val més dir-ho. Una persona amb roba fosca, de nit i amb la calçada molla reflectint els fars és la situació més difícil que hi ha per a qualsevol càmera, i també per al conductor. En un carrer amb fanals se sosté bé; en un tram sense llum, cal il·luminació o una càmera pensada per a això. Dins d’una nau o d’un aparcament el problema no existeix, perquè la llum és sempre la mateixa.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Buscar una cosa al vídeo d’ahirhauria de durar el que trigues a demanar-ho.
S’ha acabat rebobinar sis hores amb el dit al ratolí. Escrius què busques, amb paraules normals, i surten els moments que hi encaixen. Les càmeres són les de sempre.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.