Solucions per tipusDetecció d’intrusions
Quanta gent hi ha a dins de debò?
En van passar dos i el sistema en va anotar un
Les 06:05, entrada de personal. Un home amb armilla groga passa la targeta i el torn es posa en verd. Enganxat a ell, en el mateix gir, entra un segon amb el casc a la mà: porta les mans ocupades i el company li fa el favor. Ningú no ha fet res dolent. Però des d’aquell segon el llistat de qui hi ha dins de la planta diu cent divuit, i a dins n’hi ha cent dinou.
11 càmeres en 9 sectors
Així se li demana
«Avisa’m quan per una porta passin més persones que validacions, i desa’m el vídeo del pas.»
El dia que no passa res, no passa res. El dia que sona l’alarma d’evacuació, el cap d’emergències compta caps al punt de reunió i li sobra gent, o li’n falta. I no sap quina de les dues coses és. Es retarda l’entrada dels bombers, es busca algú que ja era fora i el llistat de control d’accessos —que era el document bo— deixa de valer res.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dius quines portes compten de debò —la de personal, la del moll, la de la sala tècnica—, si l’avís és al moment o un comunicat al final del torn, i qui el rep. IRIS ho comprova a totes, en tots els torns, sense que ningú hagi de mirar una pantalla a les sis del matí. I si en una porta el pas doble és normal, aquella porta se separa de la regla.
Qualsevol control d’accessos compta obertures, no persones. És un sistema honest amb un forat: la targeta obre i el que creui, creua. I passar dos amb una sola validació gairebé mai és un assalt. Noranta-nou vegades de cada cent és cortesia: algú amb les mans ocupades, un company que aguanta el batent, una visita que va darrere de qui ha baixat a buscar-la.
El problema no és la segona persona. El problema és el llistat. Des d’aquell segon, qui hi ha dins i qui diu el sistema que hi ha dins són dues coses diferents. I aquell llistat s’utilitza per a coses serioses: una evacuació, un contractista que no havia d’haver trepitjat aquella planta, el paper que s’ensenya a un auditor. Es converteix en un document que sembla fiable i no ho és.
I el segon que passa no significa el mateix a tot arreu. En una porta de només personal al final d’un passadís d’embarcament, qui entra darrere és en zona restringida d’un aeroport. A la cabina d’accés d’un centre de dades, és en una sala on el llistat de qui ha entrat és mig contracte. A la porta d’un port no és una persona sinó un camió: dos vehicles amb una sola pujada de barrera, i al registre hi consta un. A l’entrada d’un aparcament, dos cotxes amb una sola obertura són el tiquet que no es va cobrar mai. I en una sala de recompte el problema és a l’inrevés: l’operació demana dues persones i a la sala se n’ha quedat una. La mateixa comparació —quants passen i quants s’han identificat—, cinc conseqüències diferents.
IRIS mira la porta des de dalt i compta les persones que creuen. Ho compara amb les validacions que hi ha hagut. Quan han passat més persones que credencials, ho diu: càmera, hora i el vídeo d’aquell pas. No sap qui era cap de les dues i no li cal. Si va ser un favor o va ser una altra cosa ho decideix qui ho mira, que per això té el vídeo al davant.
Què canvia
Abans això se sabia quan ja tant se valia: a la investigació d’un robatori o el dia d’un simulacre que va sortir malament. Ara el cap de torn rep el pas amb el vídeo de cinc segons i ho resol per ràdio abans del cafè. La majoria de vegades és «ah, era en Javi, que portava les caixes». I aquesta és justament la gràcia: comprovar-ho costa tan poc que es comprova sempre, i el llistat de dins torna a valer alguna cosa.
On ho hem vist
CAM-588Una porta, una targeta i dues persones a dins
«Avisa’m si per una porta de personal hi passen dues persones amb una sola obertura.»
CAM-516Un caixer obert al carrer i dues persones dins de la zona
«Avisa’m si el caixer és obert per manteniment i hi ha més d’una persona dins de la zona del voltant sense comptar el tècnic.»
CAM-547Dues persones creuen i només una ha passat la credencial
«Avisa’m quan per una porta d’accés hi passin més persones que credencials presentades.»
CAM-124Tensió al taulell
«Avisa'm quan al taulell dues persones s'ajuntin molt i es moguin de manera brusca, o quan algú colpegi la mampara, perquè hi arribi algú abans.»
CAM-261Dues persones, un sol gir del torn
«Avisa’m quan passin dues persones pel torn amb una sola validació i ensenya’m el vídeo del pas.»
CAM-443Dos camions, una sola obertura de barrera
«Avisa’m si passen dos vehicles amb una sola obertura de la barrera, o si la barrera es queda aixecada més d’un minut.»
CAM-465Dos cotxes han creuat amb una sola obertura
«Avisa’m quan passi més d’un vehicle amb una sola obertura de la barrera i desa’m el vídeo amb l’hora.»
CAM-102Baralla a la sala comuna
«Avisa'm així que dues persones s'enganxin a cops a la sala, i avisa'm també si algú es queda a terra i no s'aixeca.»
CAM-487Un salta la tanca mentre la resta passa pel torn
«Avisa’m si algú entra per fora dels torns o si passen dues persones amb una sola validació.»
CAM-514Una operació que demana dues persones, i a la sala n’hi ha una
«Avisa’m quan quedi una sola persona a la sala de recompte mentre hi ha efectiu sobre la taula.»
El que no fa
IRIS no sap qui és la segona persona ni si tenia dret a entrar. Compta quantes creuen i ho compara amb quantes validacions hi ha hagut. Posar noms és cosa del control d’accessos i de qui porta la investigació, no de la càmera.
I necessita veure el pas sencer. Una càmera penjada de front, a l’altura del cap, no distingeix dos cossos enganxats; una zenital sobre la porta, sí. Si l’enquadrament no dona, es diu abans i es canvia la càmera, no la promesa.
I compta el pas, no la presència. Perquè el llistat de qui hi ha dins sigui cert també cal comptar les sortides: amb la porta d’entrada sola, IRIS diu que en van entrar dos i no diu quan se’n va anar un.
Preguntes
- Cal canviar el control d’accessos?
- No. IRIS no substitueix el control d’accessos: el comprova. La mateixa porta continua obrint-se amb les mateixes targetes i la mateixa base de dades de sempre. El que s’hi afegeix és una càmera mirant aquell pas i una comparació entre dos números: quantes validacions hi ha hagut i quantes persones han creuat. Quan no quadren, surt un avís amb el vídeo. Si en algun lloc no es pot llegir la validació, la regla es planteja al revés: s’avisa quan dues persones creuen enganxades en el mateix gir del torn.
- No avisarà cada dos per tres?
- Depèn d’on es posi, i per això es tria la porta. En un torn d’alçada completa el pas doble és rar i cada avís significa alguna cosa. En una porta d’oficina per on entren vint persones juntes a les nou, avisar de cadascuna no serviria de res: allà la regla es converteix en un recompte del torn, no en una alarma. La mateixa detecció es pot llegir com a avís o com a número, i qui decideix quin a cada porta ets tu.
- Serveix també per a vehicles en una barrera?
- Sí, i és el mateix cas explicat en gran. Dos camions que creuen amb una sola pujada de barrera deixen la mateixa incoherència que dues persones amb una targeta: al registre de la porta hi consta un vehicle i dins del recinte n’hi ha dos. IRIS compta els vehicles que passen sota el braç i ho compara amb les obertures. I de passada avisa de la barrera que es queda aixecada, que és com comença la majoria d’aquests passos.
- IRIS bloqueja la porta o atura el torn?
- No pas per si sol, i convé dir-ho clar. IRIS avisa; el que fa la porta ho decideix l’organització. Es pot connectar l’avís a un sistema que tanqui, encengui un llum o doni un avís sonor, però això és una decisió de la instal·lació i de la normativa d’evacuació, no una cosa que IRIS faci pel seu compte. A la immensa majoria de llocs el que es vol és l’altra cosa: que algú ho sàpiga al moment i truqui.
La interfície real, pas a pas
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Pots posar més càmeres;no pots posar més hores al dia de ningú.
Les càmeres es poden multiplicar; les hores d’una persona no. IRIS mira tot el que entra i li deixa l’única cosa que fa millor que cap màquina: decidir què es fa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.