Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si li passa alguna cosa quan no hi ha ningú a prop?
Està sol i ningú ho sap
Són les 03:20. El torn de nit de la depuradora el cobreix una persona. Baixa a la sala de bombes a mirar un soroll, rellisca al terra moll i es queda allà, amb la cama doblegada a sota. El mòbil se l’ha deixat a dalt, sobre la taula. La càmera del passadís l’està gravant des del primer segon. El següent que hi passarà entra a les sis.
54 càmeres en 10 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú es queda sol en una zona on hi ha d’haver dues persones.»
Ningú el troba a faltar fins al relleu. Quan algú el troba han passat gairebé tres hores, i el que era una cama trencada s’ha convertit en una baixa llarga. Després arriba tota la resta: el comunicat, la visita de la inspecció i la reunió per explicar per què aquella nit hi havia una sola persona a la planta i per què el vídeo hi era des del primer segon però no el va mirar ningú.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dius on és la zona, quantes persones hi ha d’haver a dins, en quines hores s’aplica i a qui s’ha d’avisar: si a la sala de bombes queda una sola persona durant més de dos minuts entre les deu de la nit i les sis del matí, avís al cap de torn amb la càmera oberta. IRIS ho aplica totes les nits, en tots els torns i a totes les càmeres que cobreixin la zona, sense que ningú se n’hagi de recordar. Si canvia el torn, es canvia la regla, no el costum.
Treballar sol no és cap raresa: a partir de les deu de la nit és el que passa a mig país. Una depuradora, una subestació, una sala de recompte, un hotel de cinquanta habitacions amb un recepcionista. I hi ha feines que sobre el paper demanen dues persones sempre: entrar en un dipòsit, comptar efectiu, obrir un quadre. A la realitat el segon surt un moment a buscar una clau, el criden per ràdio i ja no torna. Ningú s’ha saltat res a posta. És que no hi ha ningú mirant quants en queden a dins.
El dia que surt malament no fa soroll. Un mareig, una relliscada, un cop al cap contra un passamà. La persona es queda a terra, mig conscient, sense poder arribar al telèfon. El que decideix com acaba això no és la caiguda: són les hores que passen fins que algú nota que falta. En un torn de nit, aquestes hores poden ser tres.
IRIS mira la zona i compta quantes persones hi ha a dins. Quan el número baixa a una on n’hi ha d’haver dues, ho diu: càmera, hora i vídeo. No sap qui és cap de les dues, ni li cal. I ho diu al minut en què es queda sol, no quan ja fa mitja hora que és a terra, perquè un avís que arriba tard només serveix per escriure l’informe. La gràcia no és saber què va passar. És que no s’hagi d’explicar.
Què canvia
Abans, l’encarregat se n’assabentava al relleu i el vídeo servia per reconstruir el que havia passat. Ara, als dos minuts de quedar-se sol, algú rep la càmera oberta amb l’hora exacta i agafa la ràdio. Moltes vegades no passa res i la trucada dura deu segons. És justament per això que funciona: comprovar-ho costa tan poc que es comprova sempre.
On ho hem vist
CAM-589Una maleta dreta, sola, i ningú a dos metres
«Avisa’m si un equipatge es queda sol més de cinc minuts sense ningú a menys de dos metres.»
CAM-514Una operació que demana dues persones, i a la sala n’hi ha una
«Avisa’m quan quedi una sola persona a la sala de recompte mentre hi ha efectiu sobre la taula.»
CAM-532A la sala de comptatge no s’hi pot quedar mai ningú sol
«Avisa’m si a la sala de comptatge queda una sola persona mentre el comptatge està obert.»
CAM-312Una persona ficada dins del reactor i ningú a fora
«Avisa'm si algú es fica en un reactor obert i no hi ha una segona persona a la plataforma.»
CAM-547Dues persones creuen i només una ha passat la credencial
«Avisa’m quan per una porta d’accés hi passin més persones que credencials presentades.»
CAM-254Només una ratlla blanca separa el vianant del carretó
«Avisa'm quan un carretó i una persona coincideixin al mateix tram de passadís, i digue'm quantes vegades passa cada dia.»
CAM-207Un carro de cru creuant a la zona de cuinat
«Avisa'm si algú passa amb material de la zona de cru a la d'envasat de cuinat, encara que només creui un segon.»
CAM-126Taulell sense ningú al darrere
«Avisa'm si el taulell de recepció es queda sense ningú al darrere més estona de la que hem dit, i sobretot si hi ha gent esperant al davant.»
CAM-497Dinou persones esperant i un sol taulell obert
«Avisa’m si hi ha més de deu persones esperant a recepció i menys de dos taulells atesos.»
CAM-164Un operari a terra, sense moure's
«Avisa'm si algú es queda quiet a terra més d'uns minuts, sobretot si és sol al recinte.»
El que no fa
IRIS no sap qui és aquella persona, ni si té permís per ser-hi, ni si la seva feina admet fer-se en solitari. Compta quantes n’hi ha dins la zona i avisa quan en queda una.
I no veu el que la càmera no veu. Si algú entra en una habitació sense cobertura, per a IRIS ha sortit de la zona. Per això les càmeres es posen on hi ha el risc, no on sobrava un cable.
Preguntes
- IRIS identifica la persona que es queda sola?
- No. IRIS no reconeix cares i no sap qui és ningú. Compta quantes persones hi ha dins la zona que has marcat sobre la imatge de la càmera i avisa quan aquell número baixa a una on n’hi ha d’haver dues. Amb l’avís arriben la càmera, l’hora i el vídeo del moment exacte en què s’ha quedat sola. Qui era i què feia ho posa qui mira, no el sistema.
- Funciona de nit i els caps de setmana?
- Sí, i és quan més falta fa. El torn buit és justament el que no té ningú mirant una pantalla, i és el que concentra els accidents que triguen hores a descobrir-se. La regla s’aplica a la franja que tu decideixis: només de deu de la nit a sis del matí, només els caps de setmana o sempre. IRIS mira igual a les tres de la matinada que al migdia, perquè no depèn que algú estigui despert davant del monitor.
- Substitueix un dispositiu d’home mort?
- No, i val la pena dir-ho clar. Un aparell que la persona porta a sobre detecta coses que una càmera no veu: que algú deixi de moure’s dins d’un armari, en un soterrani o en un punt cec. El que aporta IRIS és que funciona sense que ningú s’hagi de recordar de posar-se res i que vigila el lloc sencer, no només qui porta l’aparell. S’avenen: un mira la persona i l’altre mira el lloc.
- Cal canviar les càmeres?
- No necessàriament. IRIS està pensat per aprofitar les càmeres que ja hi ha quan la instal·lació ho permet i l’enquadrament deixa veure la zona sencera. El que sí que cal és que hi hagi càmera on es treballa sol: si la sala de bombes no en té cap, no hi ha regla que la cobreixi. Abans de donar per bona una zona es mira aquella càmera a aquella hora, amb la llum d’aquella hora. No se suposa.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
No cal picar cap paret:les càmeres que ja tens posades poden començar a entendre.
Ni obra, ni cablejat nou, ni canviar d’equip. Es connecta al que ja hi ha, i el que ja hi ha comença a explicar què veu.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.