Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quantes places queden lliures, i en quina planta?
Hi ha lloc, i ningú sap on
Set i vint del vespre a la rampa d’entrada. Sis cotxes esperen amb la barrera abaixada i el plafó del carrer diu COMPLET. A la planta -3 hi ha catorze places lliures, totes juntes, al passadís del fons. El plafó no menteix expressament: l’alimenta un comptador de barrera que suma entrades i resta sortides des de diumenge, i des de diumenge s’equivoca una mica cada hora.
14 càmeres en 7 sectors
Així se li demana
«Digue’m quantes places lliures hi ha a cada planta i avisa’m quan una zona s’ompli.»
Un cotxe que fa tres voltes buscant lloc triga sis minuts més i molesta els qui sí que saben on van. El centre perd la visita de qui es cansa i marxa, i l’equip perd el matí recomptant a peu per tornar a posar el plafó al seu lloc. I com que el comptador no diu on és el forat, tampoc diu quin passadís s’omple primer ni a quina hora, que és just el que caldria per organitzar-ho d’una altra manera.
Es decideix un cop
La casa dibuixa una vegada les places sobre la imatge i diu què és cadascuna: rotació, reservada, càrrega, mobilitat reduïda, moll. Decideix també quines zones vol veure per separat i a partir de quin nivell d’ompliment vol l’avís. IRIS ho manté actualitzat tot el dia, planta per planta, sense que ningú baixi a comptar. I com que les places estan dibuixades, el número d’avui i el d’aquí a un any es compten igual.
Un aparcament amb sensor a cada plaça funciona molt bé i costa el que costa posar, cablejar i mantenir un sensor per plaça. Quan n’hi ha vuit-centes, la conversa s’acaba abans de començar. Per això la majoria d’aparcaments continuen funcionant amb un comptador de barrera, que dona un número global, no diu on i es desajusta sol. Una càmera alta al passadís veu una filera sencera de places i diu quina té cotxe a sobre i quina no.
La mateixa idea es llegeix al revés en llocs que no tenen res a veure amb un cotxe. El rack de producte d’una planta química té un forat marcat amb franges grogues i negres per a cada bidó: algú ha de passar cada matí a mirar si hi són tots. Al passadís d’un hospital hi ha un lloc on viu el carro de parades, i la pregunta no és si el passadís està lliure, és si el carro és al seu lloc. En un carrer, la tapa d’un registre té el seu forat, i estar-ne fora és exactament el problema.
És el menys espectacular que fa IRIS i probablement el que més s’utilitza. No hi ha vilà, no hi ha alarma i no hi ha ningú fent res dolent: hi ha un lloc, un estat i una hora. Ocupat o lliure, amb bidó o sense, el carro hi és o no hi és. I com que és un estat i no un succés, es pot consultar quan calgui en comptes d’haver d’estar mirant per si de cas.
Què canvia
Abans l’estat d’un lloc se sabia anant-hi: baixar a la planta, fer la volta al rack, mirar el passadís. I com que anar-hi costa temps, s’hi anava un cop al dia i la resta de la jornada ningú sabia res.
Ara l’estat és a mà i amb hora: quantes places lliures i en quin passadís, quin forat del rack fa buit des de les 06:40, on es va veure per última vegada el carro que no hi és. Es consulta en deu segons, i només es camina quan cal caminar.
On ho hem vist
CAM-580La vorera s’embussa abans que la terminal
«Avisa’m si un cotxe fa més de deu minuts que és parat al carril de deixada i n’hi ha d’altres esperant forat.»
CAM-524Totes les places ocupades i disset persones dretes al voltant
«Avisa’m quan una taula faci un quart d’hora plena i hi hagi més de quinze persones dretes al voltant.»
CAM-241La línia va, però cada pocs segons hi queda un buit
«Compta’m les ampolles que passen per aquí cada minut i avisa’m si s’obre un buit de més de deu segons.»
CAM-155Falta un bidó al rack
«Ensenya'm el rack de producte cada matí i digue'm si falta res del seu forat, sense que ningú hagi d'anar a comptar-ho.»
CAM-462El cartell encerta perquè el número surt de mirar les places
«Envia al cartell les places lliures de cada planta i avisa’m si el cartell i el recompte deixen de coincidir.»
CAM-115El plafó d'eines del taller
«Digues-me si en tancar el taller falta alguna eina del plafó, i digues-me quin és el buit i des de quina hora és buit.»
CAM-341El tancament és obert i algú passa pel forat
«Avisa'm si la tanca o el portal deixen d'estar com estaven, i també si algú passa per aquell punt.»
CAM-460Quantes places queden, i de quin tipus
«Digues-me quantes places lliures queden a la planta 2 i quantes són de recàrrega.»
CAM-461Quatre minuts fent voltes i ni un forat
«Digues-me quant triga de mitjana un conductor a aparcar en aquesta planta, per franja horària.»
El que no fa
IRIS no sap de qui és el cotxe ni si aquella plaça estava reservada per a algú: sap si hi ha un vehicle a sobre o no n’hi ha.
I hi ha dues coses que fa pitjor del que sembla. Un vehicle llarg mal aparcat sobre dues places desquadra el compte, igual que el desquadren les places que queden tapades per una columna. I amb dos bidons iguals al rack veu que el forat és ple, no quin dels dos hi ha dins.
Preguntes
- Cal un sensor a cada plaça?
- No. Una càmera alta ben col·locada veu una filera sencera de places de cop i diu quines tenen cotxe a sobre. Aquesta és la diferència de cost que fa que un aparcament gran es pugui mesurar de debò: no cal posar, cablejar i mantenir un aparell per plaça. On ja hi ha sensors, la dada de la càmera serveix per contrastar-los, que sol ser la manera més barata de descobrir quins estan avariats.
- Quantes places veu una càmera?
- Depèn de l’enquadrament, i val la pena mesurar-ho abans de prometre res. Una càmera alta que mira al llarg d’un passadís cobreix una tirada llarga de places; la mateixa càmera posada baixa i de front en cobreix tres, perquè els cotxes del primer pla tapen els de darrere. Les columnes, les rampes i les corbes també treuen places. Per això el nombre de càmeres surt de mirar els plànols, no de dividir places entre un número rodó.
- Serveix per saber si falta un bidó al rack?
- Sí, i és la mateixa regla al revés. En comptes de dir «aquesta plaça està ocupada», diu «aquest forat és buit». La càmera mira el rack a l’hora que digui la planta —a les set del matí, per exemple— i compara cada forat amb com hauria d’estar. Si hi falta alguna cosa, ho diu, amb la foto i l’hora. Ningú ha d’anar amb un full a recórrer el rack, i el registre del matí existeix cada dia, també el dissabte.
- I si un cotxe aparca malament i ocupa dues places?
- Compta totes dues com a ocupades, perquè de fet ho estan: ningú més pot aparcar-hi. El número continua sent veritat per al conductor que busca lloc, que és per a qui es mesura. On sí que molesta és en el balanç de final de mes, i per això la mala ocupació es pot treure a part: quantes vegades al dia passa, en quins passadissos i a quines hores. Sol ser l’argument que acaba repintant una zona.
Mira-t'ho tu mateix
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Comptar no és vigilar.És saber quants han passat, i a quina hora.
Serveix per comparar: dos dimarts, dues portes, dues temporades. Com que es mesura igual cada dia, la comparació se sosté sola i no hi ha res a discutir.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.