Bicicletes i patinets als torns

Una bicicleta i dos patinets creuen la línia de torns entre els viatgers que entren a peu. Un dels patinets passa amb el conductor a sobre.

CAM-89 · GATES · BIKES / SCOOTERS

Què és IRIS

IRIS cuida l'andana per tu.

IRIS mira les càmeres que ja tens a andanes, torns i accessos i entén què passa: una andana massa plena, algú que cau a la via, una baralla o un torn forçat. Si passa alguna cosa important, avisa; i el que es pot comptar, ho compta en números. Tot el dia, sense que ningú miri la pantalla.

Tu li dius què necessites mirar, i IRIS ho fa.

Aquí, per exemple, IRIS veu el moment en què una bici o un patinet travessa els torns, fins i tot amb el conductor pujat, i ho apunta amb l'hora i la càmera que ho ha vist. Així saps quantes vegades passa al dia i per quin torn n'entren més. Amb aquesta dada decideixes si cal un lloc per deixar les bicis, pintar el terra o posar algú en aquella porta, i al mes següent mires si ha baixat.

Funciona amb les càmeres que ja tens. No cal canviar res.

Explica'ns què se t'escapa →

Et contesta una persona, no un formulari.

Les imatges no surten de la teva instal·lació.
No identifica persones.
Certificacions →

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

bicicleta
patinet
línia de torns

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una bicicleta o un patinet creua la línia de torns

I a mésés una franja horària en què l'estació no els admet

Aleshores

avisar el personal del vestíbul, que és qui parla amb el viatger
guardar el fragment per si hi ha un frec o una caiguda després
sumar-ho al compte del dia, per torn i per hora

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si entren bicis o patinets pels torns i digue'm quants en passen cada dia.»

Què canvia

Què canvia per a qui opera l'estació

Tres quarts de vuit, hora punta al vestíbul, i un patinet creua la línia de torns amb el conductor a sobre. Aquí no xoquen un patinet i una paret: xoquen un patinet i una persona amb una maleta que no l’ha vist. El cap d’estació sap que passa, però quan ha de decidir on posar un aparcament de bicis, on pintar el terra o si cal algú en aquella porta, no té un número: té la sensació que «n’entren molts». Amb IRIS, al cap d’un mes, té quants n’entren, per quin torn i a quina hora. Amb això es pren una decisió; amb una sensació, no.

El que solen preguntar

Distingeix un patinet d'una maleta amb rodes o d'un carret?

Sí, són objectes diferents i es veuen diferents: la maleta va darrere d'una persona a l'alçada de la mà, i el patinet va a sota, amb les rodes grans i de vegades amb algú a sobre. En una estació això importa perquè les maletes són la meitat del que entra per aquella porta: si la regla s'equivoqués aquí, avisaria cent vegades al dia i ningú la deixaria encesa. Es comprova amb la mateixa càmera abans de donar-la per bona.

Qui decideix si es poden entrar o no?

L'estació, amb la seva normativa, i sovint amb horaris diferents: fora d'hora punta sí, en hora punta no. IRIS no opina sobre això; se li diu quina franja s'aplica i detecta dins d'aquesta franja. Si demà canvia la norma, es canvia la franja i ja està: no cal tocar res més.

Serveix per sancionar qui entra amb un patinet?

No, i no podria: IRIS no identifica ningú ni reconeix cares, així que no hi ha a qui sancionar. El que veu és un objecte —una bici, un patinet— creuant un lloc. Serveix per a dues coses útils: que algú del vestíbul pugui acostar-se a parlar en el moment, i que al cap d'unes setmanes l'estació sàpiga on i quan passa, per decidir amb dades en comptes de discutir amb anècdotes.

Altres càmeres