El PLC sap que la línia s'ha aturat. IRIS veu què va passar perquè s'aturés.

• Serveix amb les càmeres que ja tenim a la planta?

  Sí, serveix amb les càmeres que ja teniu a la planta. IRIS es connecta al senyal de les càmeres IP instal·lades i l’analitza tal com arriba: el que canvia no és l’equip, és el que s’entén de la imatge. Ara la part incòmoda: una nau no és un passadís amb llum fixa. La pols d’una trituradora, el vapor d’una sala de cocció i el contrallum d’un portó obert degraden el que es veu, i hi ha enquadraments que no hi arriben. Al projecte es revisa càmera per càmera i se us diu sense adorns quines serveixen, quines n’hi hauria prou de moure uns graus i quines no donen per al que voleu veure allà.

• Això serveix per vigilar els operaris?

  No, això no serveix per vigilar els operaris, i cal dir-ho amb totes les lletres. IRIS no identifica ningú: detecta que hi ha mans dins d’un resguard obert, no detecta de qui són aquelles mans. No reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no serveix per fitxar i no serveix per sancionar una persona concreta. El que arriba a l’avís és la situació, on és i des de quan. Si a la planta hi ha comitè d’empresa, això és el primer que se li ha de poder ensenyar, i com abans millor: un sistema que mira situacions, no persones.

• IRIS atura la màquina o es connecta a l’autòmat?

  No, IRIS no atura la màquina ni es connecta a l’autòmat. No toca cap comandament, no talla cap línia i no substitueix l’enclavament, el bloqueig i etiquetatge ni el pla de prevenció. El que fa és avisar de la situació mentre està passant —amb la càmera, l’hora i el vídeo— perquè qui mana en aquella zona pugui decidir. La decisió continua sent d’una persona, i ha de continuar sent-ho: en una planta, el criteri de qui hi és val més que qualsevol automatisme. IRIS aporta el que a aquella persona li falta, que són uns ulls on ara mateix no mira ningú.

• Quants avisos rebrem per torn?

  Rebreu els avisos que demani la vostra regla, i afinar aquesta regla és la feina del primer mes. Un sistema que dona cent avisos per torn s’apaga en una setmana; ho sabem, i per això una regla mai no és «avisa si hi ha algú a prop de la carretilla». És «avisa si una persona a peu és dins del passadís de carretilles, en horari de producció, més d’uns segons». S’acota la zona sobre la imatge, l’horari, quant ha de durar la situació i a qui arriba. Es comença pel que de debò importa en aquella nau, es repassa una setmana d’avisos amb el vostre equip i s’ajusta. Un avís que ningú no atén és un avís mal configurat, i això es corregeix.

• Surt el vídeo de la fàbrica?

  El vídeo surt de la fàbrica o es queda dins segons la modalitat que trieu, i les modalitats són dues. En la modalitat local no surt: els servidors són a les vostres instal·lacions, el vídeo entra per la vostra xarxa, s’analitza allà dins i el sistema no necessita internet per funcionar. Això importa en una planta on la línia cau o on no hi ha bona connexió. En l’altra es processa al nostre centre de dades —que és el nostre núvol, no el d’un tercer— i llavors sí que surt, xifrat i amb les condicions que se signin per contracte. L’habitual en un grup industrial és barrejar: dins el sensible, fora el que no ho és.

• Tenim plantes de sectors diferents. Cal fer un sistema per a cadascuna?

  No cal un sistema per a cada planta: és el mateix sistema i canvia el que se li demana. Una esclusa de farmacèutica, una cubeta de química i una cinta de reciclatge són escenes molt diferents, però per sota és el mateix: una zona dibuixada sobre la imatge i una regla escrita amb paraules. Per això una planta nova no comença de zero, i per això una acereria i una fàbrica d’alimentació poden compartir la mateixa manera de treballar. I apareix una cosa que una planta sola no té: la comparació amb la mateixa vara. La mateixa regla, escrita igual, aplicada a totes, per veure on es repeteix la situació i a quina planta convé anar.

• Què és el que IRIS no veu en una planta?

  IRIS no veu el que no cap en una imatge, i en una planta aquesta llista és important. No llegeix un sensor ni un autòmat: no sap la temperatura d’un forn, la pressió d’una línia ni la concentració d’un gas. No veu dins d’una màquina tancada, d’un dipòsit ni d’una canonada. Un gas incolor no es veu, i un fum molt fi tampoc no es veu aviat. Per això IRIS no és detecció d’incendis ni detecció de gasos, i no substitueix cap de les dues: aquelles instal·lacions continuen on són. El que IRIS veu és el que es veu: flama, fum quan ja és visible, un líquid a terra, una porta oberta, una persona on no hauria de ser.

• Substitueix els nostres sensors, la instal·lació de seguretat o el pla de prevenció?

  No, no substitueix els vostres sensors, ni la instal·lació de seguretat, ni el pla de prevenció: hi conviu. Un sensor mesura una magnitud en un punt; IRIS entén una escena sencera. Són coses diferents i es necessiten totes dues. El que aporta IRIS és la capa que avui us falta: mirar totes les càmeres alhora i explicar què està passant davant seu. Podeu continuar gravant i gestionant el vídeo on ho feu ara, perquè IRIS és un NVMS i es posa a sobre. Què s’integra i com es decideix mirant el vostre sistema concret, no prometent per endavant que encaixem amb tot.

• A més d’avisar, pot mesurar?

  Sí, a més d’avisar pot mesurar, i són dues coses que no es configuren igual. Un avís s’escriu amb una frase. Un mesurament es dibuixa: una ratlla que es creua, una zona que s’ocupa. I d’aquí surt un número per hora, per torn i per temporada: quanta gent hi ha dins d’una zona, quants palets passen per un punt, quanta estona fa que una línia està aturada. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. I no es fan igual: una ratlla no es pot descriure amb una frase, s’ha de traçar. Per al comptatge de persones el nostre sistema està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia, així que aquesta xifra l’ha verificada un tercer i no nosaltres. Convé dir-ho amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer.

• Quant costa posar-ho en una planta?

  Costa segons quantes càmeres s’analitzen, què se li demana a cadascuna, quantes plantes hi entren, quina modalitat de desplegament trieu i si el maquinari és vostre o el posem nosaltres. No publiquem una tarifa perquè no seria honesta: una nau amb vuit càmeres i tres regles i un grup amb dotze fàbriques no són el mateix projecte. El que sí que es pot fer és començar petit: dos o tres punts d’una planta, les regles que de debò importen allà, i veure els avisos i els números amb el vostre equip abans de decidir res. Digueu-nos quantes càmeres teniu i què voleu veure, i us donem un número. El telèfon és el 902 02 70 91.

Veure totes les preguntes