La majoria de les caigudes no les provoca un atac. Les provoca un procediment que algú es va saltar sense voler.

• Serveix amb les càmeres que ja tenim al centre?

  Sí, serveix amb les càmeres que ja teniu al centre. IRIS es connecta al senyal de les càmeres IP que ja hi ha posades i l’analitza tal com arriba: el que canvia no és l’equip, és el que s’entén de la imatge. Al projecte es mira càmera per càmera si l’enquadrament dona per al que voleu veure allà —una càmera col·locada per cobrir el passadís sencer potser no arriba a veure si un armari s’ha quedat obert— i se us diu sense adorns quines no hi arriben i quines n’hi hauria prou de moure uns graus. Posar una càmera nova és l’excepció, no el punt de partida.

• IRIS identifica el personal o reconeix cares?

  No, IRIS no identifica el personal ni reconeix cares. No les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú i no segueix cap persona pel centre. I ho diem també cap endins, perquè és el primer que pregunta la representació del personal: això no serveix per controlar la jornada de ningú, ni per mesurar el rendiment d’una persona, ni per saber quanta estona ha estat algú en un passadís. El que veu és «hi ha una persona», «n’hi ha dues», «aquesta porta fa aquesta estona que és oberta», «aquest armari és obert sense ningú al davant». El nom, si cal, l’hi posa després el vostre control d’accessos, i aquest creuament el decidiu vosaltres.

• Surt el vídeo del centre de dades?

  El vídeo surt del centre o es queda dins segons la modalitat que trieu, i les modalitats són dues. En la modalitat local no surt: els servidors són a les vostres instal·lacions, el vídeo entra per la vostra xarxa, s’analitza allà dins i el sistema no necessita internet per funcionar. En l’altra es processa al nostre centre de dades, que és el nostre núvol i no el d’un tercer, xifrat i amb les condicions que se signin per contracte. En aquest sector el normal és quedar-se dins, i ens sembla bé: és una decisió vostra, no una condició nostra.

• Detecta que dues persones passen amb una sola autorització?

  IRIS detecta que per aquella porta han passat dues persones, i a quina hora. El que no sap és quantes autoritzacions hi va haver: aquesta dada viu al vostre control d’accessos, no a la imatge. El creuament el fa el vostre sistema amb el fet que aporta la càmera —dos cossos i un sol pas autoritzat, o un tècnic en un passadís que no és el que diu l’ordre de treball—, i és aquí on un pas normal es converteix en un problema. Aquest repartiment és a propòsit: la càmera aporta el fet, el significat l’hi posa qui té la resta de la informació. I el fet queda amb la seva càmera, la seva hora i el seu tros de vídeo, que és just el que cal el dia que s’ha de reconstruir què va passar o ensenyar-ho a qui ve a auditar.

• Avisa d’aigua al terra tècnic, de fum o d’una porta calçada?

  Sí, IRIS avisa d’aigua al terra tècnic, de fum en un passadís i d’una porta calçada amb una falca, i també d’un armari que es queda obert o d’una eina oblidada dins la sala. Ara el límit, perquè és important: això no substitueix la detecció d’incendis, ni les sondes d’aigua, ni la supervisió de la instal·lació. Aquests sistemes tenen la seva normativa i el seu manteniment, i continuen exactament on són. El que aporta la càmera és una altra cosa: arriba a llocs on no hi ha sonda i ensenya la imatge del moment, perquè qui està de guàrdia vegi de què es tracta sense haver de baixar a mirar.

• Quants avisos tindrem per torn?

  Tindreu els avisos que decidiu, perquè la regla s’acota: quina porta, quina franja horària i quanta estona. Un sistema que avisa dues-centes vegades per torn queda apagat en una setmana, i amb raó: quan tot avisa, no avisa res. Per això una regla no és «avisa’m si aquesta porta s’obre», sinó «avisa’m si aquesta porta fa més de dos minuts que és oberta fora de l’horari de manteniment». Canviant la zona, la franja i el temps mínim, el mateix detector passa de sonar tot el dia a sonar quan de debò importa. I s’ajusta després, amb el que surti les dues primeres setmanes al vostre centre, no en general.

• Qui decideix què es vigila i què no?

  Ho decideix el centre, no IRIS. Quina porta, a quina hora, quanta gent i quanta estona: això ho escriu el vostre equip, i queda escrit en una frase que qualsevol pot llegir i qualsevol pot canviar. IRIS aplica el que li han dit, sempre igual i sense cansar-se. No porta de fàbrica cap llista de comportaments ni decideix pel seu compte què és normal als vostres passadissos: el que és normal en una sala d’operació no ho és en un moll de descàrrega, i això ho sap qui hi treballa. Si demà canvia un procediment, s’obre una sala nova o es talla un passadís per obres, la regla es reescriu en una estona i no cal encarregar res.

• Què no veu IRIS en un passadís d’armaris?

  El que IRIS no veu existeix, i convé dir-ho abans de signar res. Una càmera només entén el que entra al seu enquadrament: un armari tapa el que hi ha darrere, un cos en tapa un altre i en un passadís estret l’angle deixa zones cegues. Amb poca llum, amb l’objectiu brut o amb una llum molt dura de cara, hi veu pitjor. I hi ha situacions que s’assemblen molt: algú que recolza la porta i algú que la calça es poden confondre durant un segon. Per això l’avís sempre el tanca una persona mirant el vídeo. IRIS no és infal·lible i no us el vendrem com si ho fos. És un sistema que mira, a totes hores, les càmeres que ara mateix no mira ningú.

• Quant triga a estar funcionant?

  El temps depèn de la mida de la instal·lació, i no us donarem un termini que encara no controlem. La feina té tres fases clares: connectar les càmeres que ja existeixen, dibuixar sobre cada imatge les zones i escriure les regles que importen —aquesta porta, aquest passadís, aquest armari—, i afinar aquestes regles amb el que passa de debò als vostres torns. Les primeres deteccions es veuen aviat; l’ajust fi porta més temps. Les dates concretes van a la proposta, quan sapiguem quantes càmeres hi ha, quines sales hi entren i què voleu detectar a cadascuna.

• Quant costa?

  El cost es calcula en funció de quantes càmeres s’analitzen, què se li demana a cadascuna, quina modalitat de desplegament trieu i si el maquinari és vostre o el posem nosaltres. No publiquem una tarifa única perquè no seria honesta: no costa el mateix cobrir l’esclusa d’entrada i el moll de descàrrega que posar regles a cada passadís de cada sala. I es pot començar petit: els accessos crítics, les dues o tres regles que de debò importen allà, i veure els avisos amb el vostre equip abans de decidir res més. Digueu-nos quantes càmeres teniu i què voleu veure, i us donem un número. El telèfon és el 902 02 70 91.

Veure totes les preguntes