Un aeroport no falla de cop. Falla nou minuts abans.

• Serveix amb les càmeres que ja té la terminal?

  Sí, serveix amb les càmeres que ja té la terminal. IRIS es connecta al senyal de les càmeres IP que ja hi ha instal·lades i l’analitza tal com arriba: el que canvia no és l’equip, és el que s’entén de la imatge. Al projecte es revisa càmera per càmera si l’enquadrament dona per al que voleu mesurar allà —una càmera posada per veure el vestíbul sencer potser no arriba a comptar la boca d’una cua— i se us diu sense adorns quines no hi arriben i quines n’hi hauria prou de moure uns graus. Posar una càmera nova és l’excepció, no el punt de partida.

• IRIS identifica els passatgers o reconeix cares?

  No, IRIS no identifica els passatgers ni reconeix cares. No les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú, no segueix cap persona per la terminal i no es creua amb cap llista de passatgers ni amb cap targeta d’embarcament. I convé dir on és la ratlla: IRIS no fa control documental, no verifica documents, no substitueix ni l’escàner ni l’agent i no toca cap dels sistemes de seguretat de l’aeroport. El que fa és mesurar fluxos i avisar de fets operatius: una cua que creix, un taulell obert i buit, una cinta aturada. Un passatger comptat és un u: no en queda res més.

• Surt el vídeo de l’aeroport?

  El vídeo surt de l’aeroport o es queda dins segons la modalitat que trieu, i les modalitats són dues. En la modalitat local no surt: els servidors són a les vostres instal·lacions, el vídeo entra per la vostra xarxa, s’analitza allà dins i el sistema no necessita internet per funcionar. En l’altra es processa al nostre centre de dades —que és el nostre núvol, no el d’un tercer— i llavors sí que surt, xifrat i amb les condicions que se signin per contracte. En un aeroport el més habitual és barrejar: dins el que és sensible, fora el que no ho és.

• Els minuts d’espera del filtre són un número fiable?

  Els minuts d’espera del filtre són un número fiable perquè no es configuren parlant, es configuren dibuixant: una ratlla a la boca de la cua, una altra al punt on es passa, una zona sobre el terra. Una ratlla no cap en una frase, s’ha de traçar, i per això el número surt igual cada dia, es pot repetir, es pot comparar entre setmanes i es pot auditar. I no es mesura només l’espera: també quants taulells estaven oberts mentre s’esperava, que és la meitat que falta per explicar per què se n’obre un altre. En el comptatge de persones no us quedeu amb la nostra paraula: està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia, un tercer independent. Dit amb precisió: aquesta homologació cobreix el comptatge de persones, no el producte sencer.

• Detecta un equipatge abandonat?

  IRIS detecta un equipatge abandonat en el sentit literal del que veu una càmera: un objecte que fa una estona que és a terra sense ningú al costat, dins d’una zona que heu dibuixat vosaltres i durant el temps que heu fixat vosaltres. Això és tot el que sap. No diu de qui és, no diu què hi ha dins, no busca ningú i no decideix res: l’avís arriba amb la càmera, l’hora i el vídeo, i qui decideix què es fa és la persona que està de servei, amb el protocol de l’aeroport al davant. I s’ha de dir abans de signar: en un vestíbul ple, un objecte pot quedar tapat per la gent que passa, i llavors la càmera no el veu.

• Quants avisos arribaran al centre d’operacions?

  Arribaran els avisos que decidiu, perquè la regla s’acota: zona, franja horària i durada. Un sistema que avisa dues-centes vegades per torn està apagat en una setmana, i amb raó: quan tot avisa, no avisa res. Per això una regla no és «avisa’m si hi ha cua», sinó «avisa’m si aquesta cua passa de vint minuts entre les sis i les nou». Canviant la zona, la franja i el temps mínim, el mateix detector passa de sonar tot el dia a sonar quan de debò importa. I s’ajusta després, amb el que hagi sortit les dues primeres setmanes a la vostra terminal, no en una terminal qualsevol.

• Qui decideix què es vigila i què es mesura?

  Ho decideix l’aeroport, no IRIS. El que es vigila s’escriu parlant: una frase que qualsevol pot llegir i qualsevol pot canviar. El que es mesura es dibuixa: una ratlla a terra, una zona sobre una sala. Són dues coses diferents i no es configuren igual, i per això s’han de decidir totes dues. IRIS no porta de fàbrica cap llista de comportaments ni decideix què és normal al vostre vestíbul a les sis del matí: això ho sap qui hi porta vint anys treballant. I si canvia l’horari d’un vol de matinada, es tanca un passadís per obres o s’obre una porta nova, la regla es reescriu en una estona i no cal encarregar res.

• Què no veu IRIS en una terminal plena?

  El que IRIS no veu existeix, i convé dir-ho abans de signar res. Una càmera només entén el que entra en el seu enquadrament: amb el vestíbul ple, unes persones en tapen unes altres i deixa de distingir-les una a una. Això li passa a qualsevol sistema de visió, inclòs el nostre, i qui digui el contrari no ho ha provat un diumenge a la tarda. El que no es perd és l’ocupació, que és justament el que més falta fa quan és ple: mesurar quanta gent hi ha en una zona no necessita distingir cada persona. El que sí que es degrada és comptar un a un en un pas estret i molt carregat, i allà el comptatge es recol·loca on la gent passa en filera. Amb el contrallum d’un vidre gran, amb l’òptica bruta o amb una càmera mal orientada, hi veu pitjor. I on no hi ha càmera, no hi veu res.

• Quant triga a estar funcionant?

  El temps depèn de la mida de la instal·lació, i no us donarem un termini que encara no controlem. La feina té tres fases clares: connectar les càmeres que ja existeixen, dibuixar sobre cada imatge les zones que s’han de mesurar i escriure les regles que s’han de vigilar, i afinar aquestes regles amb el que passa de debò a la terminal a les sis del matí i a les onze de la nit, que no s’assemblen gens. Les primeres mesures i les primeres deteccions es veuen aviat; l’ajust fi porta més temps. Les dates concretes van a la proposta, quan sapiguem quantes càmeres hi ha i què voleu veure a cadascuna.

• Quant costa?

  El cost es calcula en funció de quantes càmeres s’analitzen, què es mesura o es detecta a cadascuna, quina modalitat de desplegament trieu i si el maquinari és vostre o el posem nosaltres. No hi ha una tarifa única, perquè no costa el mateix mesurar el filtre i la sala de recollida d’equipatges que cobrir una terminal sencera amb les seves botigues, els seus passadissos i el seu soterrani. I es pot començar petit: el filtre i la sala d’equipatges, veure els números amb el vostre equip al davant i decidir després. Digueu-nos quantes càmeres teniu i què voleu veure, i us donem un número. El telèfon és el 902 02 70 91.

Veure totes les preguntes