Qui mira un moll sencer a les tres de la matinada?
Una terminal és enorme, no para mai i gairebé ningú la mira. IRIS sí.
Aquí n'ensenyem catorze: tretze que avisen quan passa alguna cosa i una que no avisa de res, només mesura. I dues coses que convé dir aviat. IRIS no identifica ningú: veu que algú ha creuat el tancament, no diu qui és ni a què ha vingut. I funciona sense internet, perquè en una terminal aïllada la línia cau i l'operativa no s'atura.

Sense IRIS, això són moltes càmeres i gairebé ningú mirant-les.
Imatge generada amb IA
El que hi ha en joc en una terminal
Una terminal és molt terreny a la intempèrie, i no para de nit, ni amb pluja, ni amb vent. Càmeres n'hi ha per tot arreu; a la sala de control hi ha dues persones, i aquestes mateixes persones porten l'operativa. El que creua per sota d'una càrrega suspesa hi és vuit segons. El que es queda dret dins de la zona de retrocés d'un cable no sap que hi és. El contenidor que va quedar creuat sobre la pila el veu el torn següent. I el frigorífic que s'ha quedat sense endoll es descobreix en obrir la porta, quan ja no hi ha res a fer.
IRIS mira per tu. Analitza alhora totes les càmeres que la terminal ja té i només interromp quan es compleix una regla que ha posat el teu equip: algú caminant cap a la vertical de la càrrega, una persona dreta a la zona de retrocés de l'amarra, un vianant i una màquina que conflueixen en un punt cec, algú que ha creuat el tancament, una llanxa que s'acosta per l'aigua, un contenidor creuat sobre la pila, un frigorífic amb el cable a terra, un líquid avançant pel cantell del moll. L'avís arriba amb la càmera, l'hora i el vídeo, mentre està passant, a qui pot aturar la maniobra per ràdio. I no identifica ningú: veu que algú ha creuat el tancament; no diu qui és ni a què ha vingut.
I on no hi ha res per avisar, IRIS mesura. Mitja hora de moll sense un sol cicle de grua són diners aturats, i fins ara això es comptava a mà o no es comptava. Mesurar no es configura parlant: es configura dibuixant una línia o una zona sobre la imatge, perquè una ratlla no es pot descriure amb una frase, s'ha de traçar. Per això el número surt igual cada dia i es pot auditar. I tot això passa dins de la terminal: els models viuen a la instal·lació del client, així que funciona sense internet i la imatge no surt a cap tercer. En un moll on la línia cau, això no és un detall.
L'escala real
Catorze càmeres aquí. Una terminal que no cap en cap pantalla.
Aquesta demostració ensenya catorze càmeres perquè catorze caben en una pantalla. Una terminal no hi cap. Aquí l'eix no són els quilòmetres d'una carretera ni els viatgers d'una estació: són les hectàrees i els torns. Moll, esplanada de contenidors, zona de frigorífics, porta de camions, via de tren, perímetre i línia d'aigua, tot a la intempèrie i tot funcionant de nit. Càmeres n'hi ha moltes; gent per mirar-les, molt poca, i aquesta mateixa gent porta l'operativa. Aquest és el problema que resol IRIS: analitza les càmeres que hi hagi, totes alhora, les vint-i-quatre hores, i només interromp quan es compleix una regla. I ho fa dins de la instal·lació, sense dependre d'una línia a internet que en un moll cau.
Exemples
Aquestes catorze són només exemples.
Tretze avisen quan passa alguna cosa i una no avisa de res: només mesura. Hi ha les persones on no haurien de ser —sota la vertical de la càrrega, a la zona de retrocés del cable, entre la màquina i el camió—, la càrrega i la pila, els frigorífics, la porta i el perímetre, l'aigua i el cantell del moll. No són les catorze coses que sap fer IRIS en un port; són les que caben en una pantalla. Entra a qualsevol i veuràs la imatge tal com és i després amb el que IRIS entén a sobre.
La interfície real, pas a pas
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
I ara pensa en la teva terminal
Imagina saber tot això mentre el torn encara és al moll.
El que va creuar per sota de la càrrega a les quatre i deu, quan el gruista no el veia. El que era dret dins de la zona de retrocés mentre l'amarra es tensava. El contenidor que va quedar creuat sobre la pila el dimarts i ningú no va veure fins dijous. El frigorífic que feia onze hores que tenia el cable a terra. El vianant i la màquina que van coincidir al punt cec de la cantonada. El que va saltar el tancament diumenge a la nit. La llanxa que es va acostar al moll abans que clarés. I la mitja hora de moll aturat que no surt a cap comunicat.
Tot això està passant davant de càmeres que la terminal ja té posades. I ara mateix no ho sap ningú: a la sala hi ha dues persones i a les pantalles hi ha moltes més càmeres que ulls. IRIS les mira totes alhora i ho diu mentre està passant, a qui pot aturar la maniobra. Dins de la terminal, sense dependre d'internet, i davant de càmeres que ja existeixen.
El que es pregunta a la visita a la terminal
Les deu preguntes que surten abans de signar res.
Contestades a la primera línia, sense rodejos i sense prometre que un sistema eviti un accident al moll. IRIS avisa mentre està passant; aturar la maniobra continua sent cosa d’una persona.
Serveix amb les càmeres que ja té la terminal?
Sí, IRIS serveix amb les càmeres que ja té la terminal. Es connecta al senyal de les càmeres IP instal·lades i l’analitza tal com arriba: el que canvia no és l’equip, és el que s’entén de la imatge. Ara la part incòmoda. Una campa és llarga, i una càmera posada fa anys per veure un portal no distingeix una persona a dos-cents metres. El salnitre i la pols deixen l’òptica velada, i una càmera bruta hi veu menys cada setmana. Al projecte es revisa càmera per càmera i es diu sense adorns quines hi arriben, quines n’hi hauria prou amb moure o netejar i quines no donen per al que hi vols veure. Posar una càmera nova és l’excepció, no el punt de partida.
Funciona si cau la línia?
Sí, funciona si cau la línia, i en una terminal això no és un detall. Hi ha dues modalitats i només dues. La primera és local: els servidors són dins de la terminal, el vídeo entra per la vostra xarxa, s’analitza allà mateix i el sistema no necessita internet per funcionar. Si la línia cau, IRIS continua veient i continua avisant, perquè l’operació tampoc no s’atura. La segona és el nostre centre de dades, que és el nostre núvol i no el d’un tercer: llavors el vídeo surt xifrat i amb les condicions que se signin per contracte. Es pot començar per una i passar a l’altra, i en un port amb diverses terminals conviuen totes dues.
Això és per vigilar els estibadors?
No, això no és per vigilar els estibadors, i cal dir-ho amb totes les lletres. IRIS no identifica ningú: veu que una persona ha creuat el tancament o que camina cap a la vertical de la càrrega, no veu qui és aquesta persona. No reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no serveix per fitxar i no serveix per sancionar un treballador concret. El que arriba a l’avís és la situació, on és i des de quan. Al comitè se li ensenya exactament això, i com abans millor: què mira el sistema, què no mira i qui rep els avisos. Una terminal on el comitè entén per a què hi és el sistema funciona; una on no ho entén, no.
IRIS atura la grua quan algú creua sota la càrrega?
No, IRIS no atura la grua. No toca cap màquina, no talla cap comandament i no substitueix el senyalista ni el pla de seguretat de la terminal. El que fa és avisar de la situació mentre està passant —amb la càmera, l’hora i el vídeo— perquè qui mana la maniobra la pugui aturar. La decisió continua sent d’una persona, i ha de continuar sent-ho: en un moll, el criteri de qui hi és val més que qualsevol automatisme. IRIS aporta el que a aquesta persona li falta, que són uns ulls al punt on ara mateix no mira ningú.
Hi veu de nit, amb boira i amb pluja?
Hi veu de nit, amb boira i amb pluja segons quanta imatge quedi, i aquí preferim ser antipàtics abans que quedar bé. De nit depèn de com estigui il·luminat el moll i de si aquella càmera és tèrmica: amb llum o amb tèrmica es continua veient una persona; sense una cosa ni l’altra, no. Amb pluja es perd nitidesa però es continua treballant. Amb boira tancada la imatge es perd, i cap sistema de visió no ho arregla: qui et digui el contrari no ha passat una nit de boira en un moll. Per això, al projecte es diu punt per punt quins aguanten de nit i quins no, abans de signar i no després.
Quants avisos rebrem per torn?
Rebreu els avisos que demani la vostra regla, i afinar aquesta regla és la feina de les primeres setmanes. Un sistema que dona cent avisos per torn s’apaga en tres dies; ho sabem. Per això una regla no és mai una sola condició: combina què es veu, on es veu i quanta estona fa que hi és. «Algú dret dins de la zona de retrocés de l’amarra, durant la maniobra, més d’uns segons» no és el mateix que «algú dret». S’acota la zona sobre la imatge, l’horari, la durada i a qui li arriba. Es repassa una setmana d’avisos amb els vostres caps de moll i s’ajusta. Un avís que ningú no atén és un avís mal configurat, i això es corregeix.
Això val per al pla de protecció del port?
Això val per al pla de protecció del port com una eina més, no com el pla. El que aporta és evidència: cada detecció queda amb la càmera, l’hora i la seqüència de vídeo, així que un creuament del tancament o una barrera amb dos camions i una sola obertura deixen de ser el record d’algú i passen a ser un registre que es pot consultar i auditar. I serveix igual per donar la raó a qui va actuar que per desmentir-lo. Ara el que no maquillarem: qui aprova el pla és l’autoritat, i qui el signa és la teva organització. Nosaltres lliurem l’eina i la documentació de com tracta les dades, no el segell.
Substitueix el tancament, els sensors del perímetre o els vigilants?
No, IRIS no substitueix el tancament, ni els sensors del perímetre, ni els vigilants. El tancament continua fent falta: una tanca atura algú, i una càmera no atura ningú. Els sensors del perímetre continuen on són, i IRIS hi conviu: on un sensor diu que alguna cosa ha tocat la tanca, IRIS diu què s’hi veu i ensenya la imatge, que és el que cal per decidir si s’hi envia algú o no. Amb els vigilants passa el mateix que a qualsevol sala: no se substitueixen, canvia el que miren. Avui tenen al davant moltes més càmeres que ulls. Amb IRIS deixen de mirar-ho tot i miren el que importa, quan importa.
Serveix per a una terminal sola o per a tot el port?
Serveix per a una terminal sola i pren un altre sentit a tot el port. En una terminal, el valor és l’avís: algú se n’assabenta mentre està passant i hi arriba a temps d’aturar-ho. En un port amb diverses terminals apareix una cosa que una de sola no té, que és la comparació amb la mateixa vara: la mateixa regla, escrita igual, aplicada a totes. Llavors es pot veure quin moll acumula més creuaments sota la càrrega, quin els ha corregit després d’una xerrada i a quin convé anar. Avui això es decideix amb la sensació del que trepitja més molls. Amb la dada al davant es decideix millor, i es pot explicar. Començar per una terminal, veure què surt i decidir després és el més normal.
Quant costa?
Costa segons quantes càmeres s’analitzen, què se li demana a cadascuna, on es processa el vídeo i si el maquinari és vostre o el posem nosaltres. No publiquem una tarifa perquè no seria honesta: una terminal amb dotze càmeres a la porta i el moll no és el mateix projecte que un port amb diverses concessions. El que sí que es pot fer és començar petit: un parell de punts d’una terminal, les dues o tres regles que de debò hi importen, i veure els avisos amb els vostres caps de moll abans de decidir res. Digueu-nos quantes càmeres teniu i què voleu detectar a cadascuna, i us donem un número. El telèfon és el 902 02 70 91.
Següent pas
Els aeroports
Què veu un aeroport abans que es formi la cua?
14 casos: 7 avisen quan passa alguna cosa i 7 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
La seguretat pública
Què pot veure una càmera sense assenyalar ningú?
13 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 4 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Comptar no és vigilar.És saber quants han passat, i a quina hora.
Serveix per comparar: dos dimarts, dues portes, dues temporades. Com que es mesura igual cada dia, la comparació se sosté sola i no hi ha res a discutir.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.













