La càmera veu fets. Qui en treu conclusions és una persona.

• Serveix amb les càmeres que ja tenim posades?

  Sí, serveix amb les càmeres que ja teniu posades, i aquest és justament el punt: en un territori no falten càmeres, falta algú que les miri a totes hores. IRIS analitza el senyal de les càmeres IP que ja existeixen; el que canvia no és el sensor, és el que s’entén de la imatge. El que sí que condiciona el resultat és on està posada cadascuna i què es veu des d’allà: una càmera col·locada perquè hi surti l’accés sencer rendeix menys que una posada de front sobre el punt que us importa. Abans de prometre res preferim mirar imatges reals de les vostres càmeres i dir-vos en quines això té sentit i en quines no. De vegades la resposta és moure una càmera dos metres, i això és més barat que comprar res.

• IRIS identifica les persones, reconeix cares o segueix algú pel territori?

  No, IRIS no identifica les persones, no reconeix cares i no segueix ningú pel territori, i cal dir-ho amb totes les lletres. No compara cap cara amb cap base de dades, no desa qui és ningú i no té fitxa de ningú. Tampoc no prediu, ni puntua ningú, ni classifica ningú pel seu comportament, ni interpreta les intencions ni l’estat d’ànim de ningú. El que detecta són fets que ha definit la mateixa administració: un vehicle parat on no es pot parar, una sortida bloquejada, fum sortint de la muntanya, una taca que creix a l’aigua, una aglomeració que va a més. Què està passant, on i des de quan: això és tot el que va a l’avís. I sobre les matrícules, la resposta honesta: IRIS pot llegir matrícules quan la càmera està posada per a això i qui l’explota té base legal per fer-ho, però això és una altra càmera i una altra decisió, i no és el que fan les càmeres d’aquesta pàgina.

• Surt el vídeo de les nostres instal·lacions?

  El vídeo surt de les vostres instal·lacions només si vosaltres voleu, i en aquest sector el normal és que no surti. En la modalitat local els servidors són al vostre edifici, el vídeo entra per la vostra xarxa, s’analitza allà dins i el sistema no necessita internet per funcionar: si cau la línia, l’anàlisi continua. En l’altra modalitat es processa al nostre centre de dades, que és el nostre núvol i no el d’un tercer, xifrat i amb les condicions que se signin per contracte. Sigui on sigui, d’un avís es desa sempre el mateix: la càmera, l’hora, el fet detectat i el tros de vídeo, perquè l’informe es pugui sostenir després amb alguna cosa més que un record.

• Un avís d’IRIS serveix com a prova del que va passar?

  Un avís d’IRIS aporta un fet datat amb el seu vídeo, ni més ni menys: no retoca la imatge, no amaga res i no interpreta el que es veu. Si aquest fet serveix o no com a prova ho decideix el procediment que correspongui i qui l’hagi de valorar, no nosaltres i no un comercial nostre. El que sí que us podem dir és què fa útil aquesta seqüència: és exactament la mateixa per a les dues parts. Serveix igual per donar la raó a qui va actuar que per desmentir-lo, i per això convé que existeixi abans que ningú la necessiti. Veure un fet no és acusar ningú.

• On no es posa una càmera, i qui respon de la protecció de dades?

  On no es posa una càmera convé contestar-ho abans que ho preguntin: no es mira dins d’un habitatge, ni en un vestidor, ni en un lavabo, ni en un despatx on s’atén una persona. I a l’espai públic, on hi ha càmera i on no ho decideix l’administració, amb el seu marc legal, els seus serveis jurídics i la informació pública que correspongui. Això ho signa qui ho instal·la, no nosaltres; desconfieu de qui us digui el contrari. El que sí que depèn del programari és que el tractament es configura peça a peça: què es desa, quant temps, qui hi accedeix i des d’on. I que la nostra manera de treballar està certificada en seguretat de la informació i en privacitat per una entitat auditora externa. Aquest paper no el signa un comercial: el signa un auditor, i ens el podeu demanar abans de contractar res.

• Quants avisos arribaran a la sala?

  A la sala hi arribaran els avisos que decidiu, perquè la regla s’acota: zona, franja horària i durada. Un sistema que dona dos-cents avisos per torn està apagat en una setmana, i amb raó: quan tot avisa, no avisa res. Per això una regla no és «avisa’m si hi ha un vehicle parat», sinó «avisa’m si hi ha un vehicle parat en aquest voral, entre les deu de la nit i les sis, durant més de tres minuts». Canviant la zona, la franja i el temps mínim, el mateix detector passa de sonar cent vegades al dia a sonar quan de debò importa. I s’afina després, amb el que hagi sortit les dues primeres setmanes al vostre territori i no al d’un altre.

• Qui decideix què es vigila i què no?

  Ho decideix l’administració, no IRIS. Quina zona, a quina hora, quanta estona i amb quines condicions: això ho escriu qui explota el sistema, i queda escrit en una frase que qualsevol pot llegir i qualsevol pot canviar. IRIS aplica el que li han dit, sempre igual i sense cansar-se. No porta de fàbrica cap llista de comportaments ni decideix pel seu compte què és normal al vostre territori: el que és normal en una costa no ho és en un polígon, i això ho sap qui hi treballa. Si demà es tanca un carril, s’obre un accés o canvia l’horari d’un pas, la regla es reescriu en una estona i no cal encarregar res. I com que està escrita en una frase, es pot ensenyar tal qual a qui pregunti què mira exactament aquella càmera.

• Què és el que IRIS no veu?

  El que IRIS no veu existeix, i convé dir-ho abans de signar res. Una càmera només entén el que entra en el seu enquadrament: si una cosa passa fora de camp, darrere d’un mur, entre dos vehicles o en una zona on no hi ha càmera, IRIS no ho veu, igual que no ho veuria una persona mirant aquella mateixa pantalla. De nit, amb boira, amb pluja forta o amb l’òptica bruta hi veu pitjor, i en un vessant a contrallum a trenc d’alba hi veu pitjor encara. I hi ha situacions que s’assemblen molt entre elles: la pols que aixeca un camió i el fum es poden confondre durant uns segons, i per això l’avís el tanca sempre una persona mirant el vídeo. Detectar no és decidir. IRIS no és infal·lible i no us el vendrem com si ho fos: és un sistema que mira, a totes hores, les càmeres que ara mateix no mira ningú.

• Quant triga a estar funcionant?

  El temps depèn de la mida del desplegament, i no us donarem un termini que encara no controlem. La feina té tres fases clares: connectar les càmeres que ja existeixen, dibuixar sobre cada imatge les zones i escriure les regles que importen en aquell punt, i afinar aquestes regles amb el que va passant de debò. Les primeres deteccions es veuen aviat; l’ajust fi porta més temps, perquè depèn del que passi davant d’aquelles càmeres i no de nosaltres. Les dates concretes van a la proposta, quan sapiguem quantes càmeres hi ha i què voleu detectar a cadascuna.

• Quant costa?

  El cost es calcula en funció de quantes càmeres s’analitzen, què se li demana a cadascuna, quina modalitat de desplegament trieu i si el maquinari és vostre o el posem nosaltres. No publiquem cap tarifa perquè no seria honesta: un tram de costa amb dotze càmeres i tres regles i un territori sencer amb centenars no són el mateix projecte. El que sí que es pot fer és començar petit: un accés, un tram de carretera de muntanya, les dues o tres regles que de debò importen allà, i veure els avisos amb el vostre equip abans de decidir res. Digueu-nos quantes càmeres teniu i què voleu detectar, i us donem un número. El telèfon és el 902 02 70 91.

Veure totes les preguntes