Solucions per tipusExperiència de client
La campanya va servir d’alguna cosa o només ho sembla?
Has pagat la campanya i ningú sap si va funcionar
Dilluns, dos quarts de deu del matí. Reunió per valorar el dissabte de l’acte: hi va haver tarima, pantalla, un arc de globus i dues persones presentant a l’atri. Algú diu que allò es va omplir. Un altre diu que va ser un dissabte com qualsevol. L’única xifra damunt la taula és la de caixa, i la caixa d’un dissabte depèn del temps que va fer. Les càmeres de l’atri van gravar les sis hores senceres i ningú no les ha obert.
3 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Compara’m la gent que va passar per l’atri el dissabte de l’acte amb la del dissabte anterior, a la mateixa hora.»
Sense un número, la discussió la guanya qui parla més fort. La campanya que va funcionar es repeteix per casualitat, i la que no va funcionar també, perquè ningú pot ensenyar la diferència. El pressupost de l’any següent es reparteix igual que el de l’anterior, no perquè sigui el millor, sinó perquè no hi ha res amb què discutir-ho. I les marques que van pagar per ser en aquell atri demanen un informe que s’acaba escrivint amb adjectius.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada i no es torna a muntar. Tu dibuixes sobre la imatge per on es compta —la boca de l’atri, el tram de vorera davant l’aparador, el carril bici— i dius cada quant vols el número: per hora, per dia, per dissabte. IRIS compta sempre amb la mateixa línia i el mateix criteri, el dia de l’acte i el dissabte d’abans. Per això els dos números es poden restar: no els ha comptat una altra persona amb altres ganes.
Una campanya es paga abans i es jutja després. La tarima, la pantalla, l’equip d’animació i els permisos es paguen al gener; la pregunta de si va valer la pena arriba al març, quan ja no queda ningú que recordi com estava l’atri a les cinc de la tarda. I no és només cosa de centres comercials. Una campanya perquè la gent porti casc al carril bici té el mateix problema: saps què van costar els cartells, no saps quanta gent hi passava sense casc abans de posar-los.
No és que falti informació. És que està gravada i no l’ha comptat ningú. Les càmeres de l’atri, de l’aparador i del bulevard fa mesos que veuen passar tothom. Comptar això a mà és impossible, així que es comptava una tarda solta amb algú i un full, i aquella tarda solta es convertia en la dada de l’any.
IRIS compta des del mateix lloc cada dia. Traces una línia sobre la imatge i a partir d’aquí hi ha un número per hora: quanta gent va creuar l’atri, quanta va passar per davant de l’aparador, quanta es va aturar a mirar-lo. Quan arriba el dissabte de l’acte no cal preparar res, perquè el dissabte anterior ja està comptat i el de fa un any també. La campanya deixa de valorar-se per sensacions i es valora restant dos números mesurats igual.
I hi ha un número més, el que de debò discuteix una campanya d’aparador: quanta gent hi passa per davant i quanta s’atura. Mil vuit-centes persones per la vorera i dues-centes aturades davant el vidre no és la mateixa botiga que mil vuit-centes i cinquanta. L’aparador es canvia cada tres setmanes, i fins ara es canviava per gust, perquè ningú sabia quin havia funcionat. Ara es compara la setmana de l’aparador nou amb l’anterior, a la mateixa hora, i el número diu si allò va aturar algú o només era bonic.
Què canvia
Abans, l’informe de l’acte s’escrivia de memòria, amb la xifra de caixa al costat i una foto de l’atri ple. Ara s’obre la comparació del dissabte amb el dissabte anterior a la mateixa hora i es veu on es va moure la gent i a quina hora va deixar de moure’s. La conversa passa de «em sembla que va anar bé» a «a les sis es va doblar el pas per l’atri i a la planta alta no es va notar res».
On ho hem vist
CAM-41Bulevard: cotxes, bicis i vianants
«Compta'm també quanta gent passa en bici o patinet sense casc, per saber si cal una campanya de seguretat.»
CAM-537Abans, durant i després: què va portar de debò la campanya
«Compara’m la gent que va passar per l’atri el dissabte de l’esdeveniment amb la del dissabte anterior, a la mateixa hora.»
CAM-538Mil vuit-cents passen per davant i dos-cents s’aturen
«Digues-me cada dia quanta gent va passar per davant de l’aparador i quanta s’hi va aturar a mirar.»
El que no fa
IRIS compta persones. No sap qui són, no reconeix cares i no distingeix un client d’un altre. Tampoc sap si algú va comprar: això ho diu la teva caixa, no la càmera.
I un número només val si l’altre s’ha comptat igual. Si mous la càmera, canvies l’enquadrament o traces la línia en un altre lloc, la comparació es trenca. Comparar dissabtes exigeix que la línia no es toqui.
I no compta el que no creua la línia. Si algú entra pel pàrquing i puja directe a la planta alta, no ha passat per l’atri i per a aquell número no existeix. Per això les línies es posen on de debò es decideix el pas, i per això un número d’atri no es pot presentar com el número de visitants del centre sencer.
Preguntes
- Com sé que la pujada va ser per la campanya i no pel temps que va fer?
- No ho saps només amb la càmera, i val la pena dir-ho. La càmera dona el número, no la causa. El que sí que pots fer és comparar el mateix dia de la setmana, a la mateixa hora i amb la mateixa línia, i mirar diverses setmanes seguides en comptes d’una. Si el dissabte de l’acte puja el pas per l’atri i no puja l’entrada del pàrquing, això ja t’està dient alguna cosa. La dada neta la posa IRIS; l’explicació la poses tu.
- Puc comparar-ho amb un dissabte de fa un any?
- Sí, sempre que aquell dissabte ja estigués comptat amb la mateixa línia. El comptatge no s’encén el dia de l’acte: funciona cada dia, així que quan vols comparar l’històric ja hi és. Per això la primera cosa que es posa en marxa en un eix comercial és el comptatge, encara que no hi hagi cap campanya a la vista. El valor no apareix el primer dia: apareix el dia que tens amb què comparar.
- Serveix per comptar bicis i patinets, no només persones?
- Sí. La mateixa línia pot comptar cotxes, autobusos, bicis, patinets i vianants per separat, cadascun amb el seu número i la seva franja horària. És el que permet valorar una campanya de seguretat en un carril bici: quanta gent hi passava en bici abans i quanta hi passa ara, i a quines hores. Un carril que s’omple a les vuit del matí i es buida a les onze no s’arregla igual que un que només s’omple el diumenge.
- Calen càmeres noves per comptar?
- No necessàriament. Si la càmera ja veu el pas sencer i la imatge és estable, serveix per comptar. El que cal mirar no és la marca ni els anys que tingui, sinó l’enquadrament: una càmera posada per vigilar una porta de nit pot no valer per comptar un passadís de dia. De vegades cal girar-ne una o pujar-la una mica, i a partir d’aquí compta cada dia sense que ningú la torni a tocar.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Pots posar més càmeres;no pots posar més hores al dia de ningú.
Les càmeres es poden multiplicar; les hores d’una persona no. IRIS mira tot el que entra i li deixa l’única cosa que fa millor que cap màquina: decidir què es fa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.