Solucions per tipusEficiència productiva
I si el cop el veu el client abans que nosaltres?
El defecte surt per la porta
Són les 11:40. Al lloc d’inspecció final hi ha un turisme gris acabat de fer, parat sota les rampes de llum. A la porta del davant, just sobre el plec, té un cop de la mida d’una moneda, i la junta d’aquella porta no lliga amb la del costat. El cotxe hi porta quaranta segons. D’aquí a dos minuts surt de la cinta i se’n va a l’esplanada d’expedició.
8 càmeres en 6 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si surt una peça amb un cop, una esquerda o una junta que no lliga, i guarda’m la foto.»
Aquell cotxe fa mil quilòmetres en camió abans que ningú miri la porta amb calma. La mira el concessionari, o la mira el client el dia del lliurament. Llavors la xapa s’arregla al taller d’un altre, el transport es paga dues vegades i algú ha d’explicar com va sortir així d’una línia que té un lloc d’inspecció just al final.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada. Qualitat diu què es mira a cada lloc —xapa, juntes, cordons, superfície—, en quin punt de la línia es mira i a qui s’avisa: si al lloc final apareix un cop o una junta desigual, avís al cap de qualitat amb la foto i el número de lloc abans que la peça passi a expedició. IRIS ho aplica a tots els torns, peça a peça, sense que ningú se n’hagi de recordar.
Un defecte visual és barat el minut que apareix i caríssim tres dies després. A la línia s’arregla amb un poliment i deu minuts de lloc. A casa del client s’arregla amb una reclamació, un transport de tornada i una conversa incòmoda. I no cal que sigui un cotxe: una planxa d’acer amb una esquerda oberta a la cara de dalt, un embalum que arriba a la taula d’expedició trencat i moll, tres files d’un camp solar amb el vidre rebentat. Sempre és el mateix: alguna cosa que es veu, que era davant d’una càmera, i que ningú va mirar a temps.
El problema no és que falti gent mirant. És que mirar cansa. Un inspector veu passar centenars de peces iguals per torn, i les iguals són justament les que apaguen l’atenció. A les onze del matí veu el cop. A les set de la tarda, amb la mateixa peça i la mateixa llum, no el veu. Ningú en té la culpa: és com funciona una persona.
IRIS mira sempre igual. Li expliques què és un defecte en el teu producte —un cop, una esquerda, una rebava, una caixa aixafada, un panell trencat— i avisa quan passa una peça que no s’assembla a les altres, amb la foto i el punt de la línia. No diu si aquella peça es llença o es repassa: això ho decideix qui en sap. Diu que s’ha de mirar, i ho diu mentre encara és dins de la fàbrica.
Què canvia
Abans, el defecte es trobava al repàs final, a l’auditoria de l’esplanada o directament al concessionari, i llavors ja ningú sabia de quin lloc havia sortit. Ara arriba una foto amb la peça, l’hora i el punt de la línia mentre el producte encara és a la cinta. La diferència no és només arreglar-ho abans: és saber on s’està produint i poder anar a mirar la màquina que ho fa.
On ho hem vist
CAM-228Un cop a la porta i una junta que no quadra
«Avisa’m si surt un cotxe amb un cop a la xapa o amb la junta de la porta desigual.»
CAM-247Una esquerda a la peça, vista en passar sota el pòrtic
«Avisa’m si surt una peça amb una esquerda o una rebava a la cara de fora i desa’m la foto.»
CAM-268Una caixa rebentada i mullada a punt de pujar al camió
«Avisa’m si arriba a la taula d’expedició un bulto trencat, aixafat o mullat, i desa’m la foto.»
CAM-292Càpsules partides i pols escampada entre les bones
«Avisa'm quan passin per la cinta càpsules obertes o partides, o pols escampada al voltant.»
CAM-373Una esquerda oberta al llarg de la planxa
«Avisa’m si una planxa surt de la taula amb una esquerda o un plec a la cara de dalt, i desa’m la foto amb el llarg.»
CAM-354Tres files de plaques amb el vidre rebentat
«Avisa’m si apareixen plaques trencades, brutes o descol·locades en alguna fila del camp.»
CAM-227Un cordó del muntant que no ha tancat bé
«Avisa’m si el cordó del muntant contra el sostre surt irregular en sortir de la cel·la.»
CAM-270Un cop a l’estanteria que ningú apuntarà
«Avisa’m quan una carretilla colpegi una estanteria i desa’m el vídeo del cop.»
El que no fa
IRIS no mesura. No et dirà que una folgança és de tres mil·límetres i que la tolerància són dos: això és feina d’un calibre o d’un banc de mesura.
I només veu la cara que veu la càmera. Un defecte als baixos del cotxe, a la cara interior d’una planxa o dins d’una caixa tancada no és a la imatge, i el que no és a la imatge IRIS no se l’inventa.
Preguntes
- Això substitueix un sistema de visió artificial de la línia?
- No. Un equip de visió de línia treballa amb la peça fixa, il·luminació controlada i toleràncies en mil·límetres, i per a això és millor que IRIS. IRIS treballa amb les càmeres que ja pengen de la nau i mira la peça en moviment: serveix per al defecte que es veu a simple vista i que avui no veu ningú perquè ningú pot mirar-ho tot. Les dues coses conviuen bé: una controla la cota, l’altra vigila el que passa pel davant.
- Com sap IRIS què és un defecte en el meu producte?
- Li ho dius tu, amb paraules i amb exemples. Li descrius què et preocupa de la teva peça —un cop a la xapa, una esquerda a la cara de dalt, una caixa trencada o molla— i li ensenyes la zona de la imatge on cal mirar. A partir d’aquí avisa quan passa alguna cosa que encaixa amb aquella descripció. No cal programar res ni escriure una regla tècnica: s’explica com ho explicaries a algú que entra nou al lloc.
- I si el defecte és tan petit que la càmera no el distingeix?
- Llavors no el veu, i ho diem abans de començar. El que IRIS pot detectar depèn de la resolució de la càmera, de la distància a la peça i de la llum d’aquella zona. Un ratllat fi en una xapa fosca, a sis metres i amb llum rasant, no és a la imatge. Abans de donar per bona una regla es mira aquella càmera amb aquella peça i amb la llum real del torn. Si no es distingeix, es diu, es canvia l’enquadrament o es descarta.
- La línia es para sola quan apareix un defecte?
- No, tret que tu ho decideixis i es connecti. Per defecte IRIS avisa: envia la foto, l’hora i el punt de la línia a qui ho hagi de veure. Parar una línia és una decisió amb cost i la pren una persona amb criteri, no un avís automàtic. Si en el teu cas té sentit que cert defecte aturi la cinta, aquella acció es defineix amb tu i es deixa escrita, perquè sempre se sàpiga qui va decidir què i per què.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
De vegades no et cal una alarma:et cal un número.
Quanta gent va entrar i a quina hora. Es traça una línia sobre la imatge i la càmera compta. El comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología a través de NeuralPax.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.