Solucions per tipusSeguretat de les persones
Quantes vegades al dia passa això al mateix passadís?
Una ratlla blanca i res més
Són les 11:05 al passadís 4. El carretó ve amb tres palets i la càrrega li tapa mitja vista. Un preparador surt d’entre dues prestatgeries mirant la pistola de lectura. Es creuen. El vianant s’aparta d’un salt i continua caminant com si res. El conductor ni frena, perquè no ha vist res que el fes frenar. Ningú s’ha fet mal, així que ningú ho escriu. És la cinquena vegada aquest mes en aquell encreuament.
8 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m quan un carretó i una persona coincideixin al mateix tram de passadís, i compta’m quantes vegades passa cada dia.»
Aquell ensurt no s’apunta enlloc, i per això no existeix. Existeix el dia que surt malament: una cama trencada, una investigació, el carretó aturat i un magatzem que no serveix durant hores. Amb les prestatgeries passa igual. Un bastidor abonyegat tres vegades no el revisa ningú, fins que cedeix un dimarts qualsevol i s’ha de buidar mitja nau.
Es decideix un cop
El cap de magatzem decideix una vegada quins trams són encreuament i qui rep l’avís. La frase és senzilla: si una persona a peu i un carretó són alhora al mateix tram, aleshores avisar el responsable de torn, desar el vídeo i sumar un al compte d’aquell passadís. I una segona: si un carretó colpeja una prestatgeria, avisar manteniment. Es decideix una vegada i val per als tres torns.
En un magatzem el carretó és la màquina que més treballa i la que més fa por. Va ràpid perquè el que es mesura són palets per hora. Gira en llocs estrets. I sovint porta la càrrega al davant, tapant exactament el que hauria de veure. La ratlla blanca del terra separa les persones de les màquines, però des de la cabina aquella ratlla no es veu.
Un atropellament dins d’una nau gairebé mai és el primer. Abans hi ha hagut deu ensurts al mateix encreuament i cap està escrit, perquè qui salta enrere continua treballant i qui condueix ni se n’assabenta. Amb els cops a les prestatgeries passa igual: un bastidor colpejat tres vegades acaba cedint un dimarts qualsevol, amb dues tones a sobre d’algú. Tot això passa a la vista d’una càmera que ningú mira.
IRIS fa aquí les dues coses que cal fer. Avisa quan una persona a peu i un carretó comparteixen el mateix tram, i desa el vídeo. I compta aquests encreuaments per passadís, per hora i per torn. El primer salva l’ensurt d’avui. El segon fa que el mes vinent el passadís estigui canviat, perquè un plànol amb els tres punts on passa sempre es discuteix molt menys que una opinió.
Què canvia
Abans, si algú explicava l’ensurt, s’apuntava en una llibreta i sortia al comitè tres mesos després. Gairebé mai s’explicava. Ara el responsable de torn rep l’avís amb la càmera de l’encreuament oberta, i el cop a la prestatgeria arriba a manteniment el mateix dia. I a final de mes hi ha una taula amb els tres passadissos on es concentra tot. Amb això es canvia un sentit de circulació.
On ho hem vist

CAM-254Només una ratlla blanca separa el vianant del carretó
«Avisa'm quan un carretó i una persona coincideixin al mateix tram de passadís, i digue'm quantes vegades passa cada dia.»

CAM-218El carretó passa arran d'una persona
«Avisa'm si un carretó i una persona a peu s'acosten massa al passadís, sobretot si la càrrega tapa el conductor.»

CAM-273Porta de moll oberta, i al darrere no hi ha camió
«Avisa’m quan una porta de moll estigui oberta sense camió al darrere i s’hi acosti una carretilla o una persona.»

CAM-56A peu davant del carretó
«Avisa'm quan algú vagi a peu per on passen els carretons, i digue-m'ho abans que la màquina el tingui a sobre.»

CAM-271El vianant s’aparta d’un salt al creuament
«Avisa’m quan una persona i una carretilla coincideixin al creuament del passadís 4 i desa’m el vídeo.»

CAM-270Un cop a l’estanteria que ningú apuntarà
«Avisa’m quan una carretilla colpegi una estanteria i desa’m el vídeo del cop.»

CAM-272Creua el pas de vianants sense veure què hi ha al davant
«Avisa’m quan una carretilla creui el pas de vianants massa ràpid o amb la càrrega tapant-li la vista.»

CAM-269Un palet massa alt, tort i amb el plàstic solt
«Avisa’m si hi ha un palet inclinat o amb el plàstic solt al passadís, sobretot si s’acosta un carretó.»
El que no fa
IRIS no llegeix la matrícula del carretó ni sap qui el condueix. Parla de màquines i de persones en un tram, no de conductors concrets.
Tampoc mesura centímetres exactes ni sap si el conductor va arribar a veure la persona. Marca que tots dos van coincidir i desa el vídeo perquè ho jutgi qui coneix aquell passadís.
Preguntes
- IRIS avisa o compta?
- Totes dues coses, i no es demanen igual. L’avís es demana parlant: una frase, «avisa’m quan un carretó i una persona coincideixin al mateix tram». El compte es configura dibuixant la línia o la zona sobre la imatge, perquè una ratlla no es pot descriure amb paraules: s’ha de traçar. Per això el número que surt és repetible i es pot auditar. Una mateixa càmera pot tenir-ho tot alhora.
- Compta com a quasi atropellament si no arriben a tocar-se?
- Sí, i aquí hi ha tot el valor. Ho defineixes tu sobre el plànol: normalment, que una persona a peu i un carretó siguin alhora dins del mateix tram de passadís o del mateix encreuament. No cal contacte, perquè els que no van arribar a tocar-se són els únics dels quals encara es pot aprendre alguna cosa. Un avís sol és una anècdota. El mateix compte durant un mes és un mapa d’on cal posar la barana.
- Detecta els cops a les prestatgeries?
- Sí, i és de les escenes més demanades en logística, perquè un cop que ningú apunta és una prestatgeria que ningú revisa. IRIS marca el moment de l’impacte i desa el vídeo del cop, amb l’hora i el passadís. Amb això, manteniment pot mirar aquell bastidor abans que cedeixi i no després. També es pot demanar el palet tort o amb el plàstic solt, que és l’avís previ del mateix problema.
- Cal posar res als carretons?
- No. Tot es veu des de les càmeres que ja hi ha al passadís. No cal instal·lar etiquetes, balises ni sensors a les màquines, ni canviar la flota, ni que el conductor porti res a sobre. Això importa més del que sembla: un sistema que depèn que algú es posi un aparell deixa de funcionar el dia que aquell aparell es queda sense bateria o es queda a la taquilla.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La porta es va quedar oberta a les dues.Assabentar-se’n a les nou ja no serveix de res.
El vídeo ho explica a les nou. IRIS ho diu a les dues, amb la càmera, l’hora i les imatges d’aquell moment. La diferència entre les dues coses és que algú hi pugui anar.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.