Solucions per tipusDetecció d’intrusions
Per què fa onze minuts que aquell cotxe és parat allà?
Encara no ha passat res
Dos quarts de sis de la tarda. Una furgoneta blanca és aturada a la calçada, enganxada al portó de la subestació, amb el motor apagat i ningú al volant. Al seu costat, un home dret a la vorera mira la tanca. Fa onze minuts que hi és. Per aquell carrer no s’atura mai ningú: no hi ha portal, ni comerç, ni una plaça d’aparcament. No ha passat res encara, i aquest és exactament el moment.
5 càmeres en 5 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si un vehicle es queda aturat més de quatre minuts enganxat a la tanca o davant del portó, i digue’m en quin punt del perímetre.»
Avui no passa res. Passa dijous de matinada, i llavors ja no hi ha cap decisió a prendre: hi ha un armari buit, una tanca tallada i un comunicat. El que s’ha perdut és l’únic moment en què una trucada encara servia d’alguna cosa. Ningú té una persona mirant un carrer buit per si algú s’atura, així que aquell moment es perd sempre i només es reconeix després, mirant el vídeo cap enrere.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada, i aquí el que cal decidir és un número. Tu dius quins trams de carrer o de camí compten com a perímetre, quants minuts aturat són massa a cadascun —quatre davant d’un portó, quinze en una carretera de servei— i en quines hores. IRIS ho aplica a tots aquells trams, cada dia. Si hi ha un punt on la gent aparca de debò, aquell tram se’n treu i no se’n parla més.
Aquesta és la paraula més primerenca de tot el vocabulari. Encara no ha passat res. Ningú ha tallat res, ni ha saltat res, ni s’ha endut res. Hi ha un vehicle aturat on no s’atura cap vehicle, i algú dret al costat mirant una tanca.
I cal dir-ho clar: gairebé sempre no és res. Un repartidor menjant-se un entrepà, un conductor parlant per telèfon, algú esperant que li tornin una trucada. IRIS no diu que ningú sigui sospitós, i aquella paraula no hi pinta res. El que diu és molt més modest i molt més útil: aquest vehicle fa onze minuts que és en aquest punt del perímetre, i aquí no s’atura ningú.
El lloc canvia i el minut és el mateix. Una furgoneta blanca aturada en diagonal a la coronació d’una presa, amb el morro enganxat al senyal de prohibit el pas. Un tot terreny a la pista de terra que voreja els dipòsits de combustible, i una persona quieta enganxada a la malla. Una furgoneta i un turisme gris al vial públic que passa arran del mur d’un centre penitenciari, amb dues persones a la vorera. Una furgoneta fosca sobre el pas de vianants, davant de la barrera d’un recinte, mentre a la dreta algú s’enfila a la reixa. En cap de les quatre ha passat res encara, i a totes quatre hi ha una trucada que es pot fer.
Amb això n’hi ha prou. Qui és a la sala obre la càmera, mira cinc segons i decideix: res, o que hi passi el cotxe patrulla, o una trucada. Costa gairebé zero i funciona nou de cada deu vegades precisament perquè les que no són res surten barates. El que no es pot fer és tenir una persona mirant un carrer buit per si algú aparca. Aquesta és justament la feina que cal donar a una màquina, perquè les persones es dediquin a decidir.
Què canvia
Abans, aquella furgoneta només apareixia al vídeo que es mira després d’un robatori, i llavors tothom diu el mateix: «aquí és, tres dies abans, mirant la tanca». Ara apareix el dimarts a dos quarts de sis, amb la càmera oberta i onze minuts comptats. I el que es fa amb això és una trucada de trenta segons que gairebé sempre acaba en res. Dijous de matinada, a vegades, no passa res perquè el dimarts va passar això.
On ho hem vist
CAM-145Una furgoneta aturada a la coronació
«Avisa'm si un vehicle es queda aturat a la coronació més de cinc minuts fora de l'horari de treball, i digue'm si en baixa algú.»
CAM-442Un cotxe fa onze minuts que és aturat on no s’atura ningú
«Avisa’m si un vehicle o una persona es queda més de cinc minuts vora la tanca dels dipòsits.»
CAM-109Un cotxe aturat massa estona vora el mur
«Avisa'm si un vehicle es queda aturat arran del mur més estona de la que hem marcat, o si algú es queda plantat contra la tanca, i digue'm en quin punt del perímetre és.»
CAM-342Onze minuts aturada on no s'atura ningú
«Avisa'm si un vehicle es queda aturat més de quatre minuts davant del portal o arrambat a la tanca.»
CAM-488Una furgoneta aturada a la barrera i algú enfilant-se a la reixa
«Avisa’m si algú creua el tancat o si un vehicle es queda aturat més de dos minuts davant de la barrera.»
El que no fa
IRIS no sap què està fent aquella persona ni per què s’hi ha aturat. No llegeix intencions, no reconeix cares i no diu que ningú sigui sospitós. Diu quanta estona fa que un vehicle és aturat en un punt on no s’atura ningú.
I s’equivoca amb el lloc, no amb la persona: si el tram que has marcat inclou un indret on la gent aparca de debò, avisarà tota l’estona. La regla s’afina mirant el tram, no abaixant el llindar fins que calli.
Preguntes
- No avisarà de qualsevol que aparqui un moment?
- No, perquè el temps el poses tu i el lloc també. Davant del portó d’una subestació, quatre minuts ja són molts; en una carretera de servei d’un port, quinze no són res. Es tria tram per tram, amb qui coneix aquell lloc, i s’ajusta la primera setmana amb el que surti. Si un punt avisa massa sol ser perquè allà sí que s’hi atura gent, i llavors el que es canvia és el tram. Un avís que salta sempre deixa de llegir-se en tres dies.
- Distingeix un cotxe aturat d’un que passa a poc a poc?
- Sí, i és justament la diferència que fa útil aquesta regla. IRIS veu el vehicle, veu que es queda al mateix lloc i compta els minuts. Un cotxe que passa a poc a poc no és un cotxe aturat i no genera res. I també compta les persones: si algú baixa i es queda dret vora la tanca, això es pot demanar a part, perquè en molts perímetres el que importa no és el vehicle sinó la persona que s’ha quedat plantada contra la malla.
- Es pot utilitzar en una via pública?
- Es pot, i cal fer-ho amb cura, perquè un carrer no és el teu recinte. L’habitual és mirar només la franja enganxada a la tanca o al mur, no la vorera sencera, i desar únicament el fragment de l’avís en lloc de tot el dia. Res d’això identifica ningú: IRIS no reconeix cares ni porta fitxa de cap vehicle. Tot i així, l’enquadrament, el temps de conservació i els cartells s’acorden abans amb qui porta la protecció de dades del lloc.
- Avisa de nit, que és quan importa?
- Sí, i de dia també, que és quan se sol mirar un perímetre. Molta gent dona per fet que això és cosa de matinada, i la majoria de les aturades que interessen són a plena llum, quan un vehicle aturat crida menys l’atenció. La regla es pot afinar per franges: quatre minuts de nit i deu de dia, o el mateix llindar sempre. De nit depèn que la càmera vegi, així que aquell punt es prova a les fosques abans de donar-lo per bo.
Mira-t'ho tu mateix
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El vídeo explica el que va passar.Un avís arriba mentre està passant.
Mirar la gravació serveix per explicar. Assabentar-se’n al moment serveix per arribar a temps. Són dues coses diferents, i fins ara només tenies la primera.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.