CAM-109

Un cotxe aturat massa estona vora el mur

El vial públic que passa arran del mur del centre, vist des d'una càmera alta. Vora la vorada hi ha una furgoneta blanca i, al davant, un turisme gris. Dues persones són aturades a la vorera, sota el rètol del mur, i una altra dreta contra la tanca del fons. Més enllà, la porta de personal i la garita. IRIS mesura quanta estona fa que hi és cada cosa. Res més: no sap de qui és el cotxe ni qui hi va a dins.

CAM-109 · OUTER PERIMETER · PARKED TOO LONG

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

cotxe aturat
persona vora la tanca
furgoneta aparcada
persones a la vorera
porta de personal

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

un vehicle o una persona es queda quiet a la franja exterior del mur més temps del que ha fixat el centre

Aleshores

avisar el lloc de control amb la càmera, el punt del perímetre i l'estona que fa que hi és
obrir el vídeo d'aquells minuts perquè una persona el miri i decideixi
apuntar l'hora, per saber si aquell punt del mur és dels que donen feina

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si un vehicle es queda aturat arran del mur més estona de la que hem marcat, o si algú es queda plantat contra la tanca, i digue'm en quin punt del perímetre és.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon del centre

El mur per fora no el mira ningú. Hi ha una càmera posada, però al davant hi ha una pantalla més entre altres quaranta, i qui és al lloc de control té altres coses a atendre. Amb IRIS aquella franja es mira sola: si un vehicle o una persona es queda quiet allà més estona de la que ha marcat el centre, arriba un avís amb la càmera, el punt del perímetre i el vídeo d'aquells minuts. El que arriba no és una acusació, és una pregunta: mira això. Qui decideix què vol dir és una persona, i ho continua sent.

El que solen preguntar

Aquesta càmera mira una carretera pública. Què NO fa IRIS aquí?

No identifica ningú. No llegeix matrícules, no reconeix cares, no les compara amb cap base de dades, no guarda qui és ningú i no té fitxa de ningú. Un cotxe aturat molta estona vora un mur pot ser qualsevol cosa: algú que espera una altra persona, algú que ha parat a fer una trucada, algú que s'ha perdut. IRIS només diu que aquell vehicle fa més temps que hi és del que ha marcat el centre i en quin punt és. Qui hi va a dins i què hi fa no és una cosa que IRIS sàpiga, ni que pugui saber: això ho mira una persona.

Serveix això per sancionar algú?

No. IRIS no identifica ningú i no serveix per sancionar una persona concreta. El que produeix és un avís sobre una situació —un vehicle aturat massa estona en un punt del mur— amb la seva hora i el seu vídeo. En aquest avís no hi ha cap nom perquè IRIS no el té i no el pot tenir. El que el centre faci després es regeix pels seus propis procediments, amb persones que miren, decideixen i responen del que decideixen.

I la gent que passa per la vorera cada dia?

Passar no és quedar-s'hi. La regla mira l'estona que fa que una cosa és quieta a la franja exterior, i per sota d'aquella estona no passa res: qui camina, aparca un moment i marxa, o espera que li obrin la porta, no genera cap avís. Quanta estona és massa ho escriu el centre, no ho escrivim nosaltres, i pot ser diferent de dia que de nit o en un tram de mur que en un altre. Aquell número és el que decideix si l'avís continua volent dir alguna cosa: si salta tota l'estona, tothom deixa de mirar-lo.

Altres càmeres

Un cas diferent cada volta

Una càmera mira. IRIS entén què està veient.

Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.