Solucions per tipusExperiència de client
Quanta gent marxa perquè no troba lloc?
Taules brutes i gent dreta amb la safata
Dissabte, 14:20, pati de restauració ple. A la taula del racó hi ha dues safates, tres gots i els papers de les hamburgueses: la família que hi era es va aixecar fa nou minuts. A quatre metres, tres persones fan una volta amb la safata a la mà, miren, no troben lloc i acaben dretes al costat de la barana. La taula està lliure. Ningú ho sap perquè ningú l’ha recollit.
4 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
««Avisa’m si una taula porta més de cinc minuts sense recollir mentre hi hagi gent esperant lloc.»»
Una taula bruta és una taula que no existeix. A l’hora punta, cada taula que triga deu minuts de més a tornar a estar disponible són dues consumicions que no es fan, i els que marxen drets no tornen el dissabte següent. Al final del torn ningú sap quantes taules van quedar així ni quanta estona, perquè això no s’apunta enlloc. Només queda la queixa de sempre: «estava tot ple i a sobre brut».
Es decideix un cop
Tu decideixes els minuts i on: cinc al pati de restauració al migdia, tres a la terrassa de l’hotel a l’hora de l’esmorzar, mitja hora en una taula de joc oberta sense jugadors. Decideixes també a qui arriba l’avís —al terminal de qui recull, no al cap— i en quines hores està actiu. Això es diu una vegada. IRIS ho aplica el dissabte a les dues, el dimarts a les cinc i el dia que falta mitja plantilla.
Ningú discuteix que cal recollir les taules. El problema és que qui recull no pot ser a tot arreu: fa una volta, agafa el que li queda a prop i torna a la barra. La taula del fons, la que no és al seu camí, es queda deu minuts amb les safates posades just quan la sala està a vessar. I la gent que arriba amb la safata a la mà no pregunta ni reclama: fa una volta, no troba lloc i marxa.
IRIS mira la sala i veu dues coses alhora: taules amb coses a sobre i ningú assegut, i persones dretes buscant on seure. Quan aquestes dues coses coincideixen més minuts dels que has posat, l’avís surt al terminal de qui recull, amb la càmera i la taula concreta. No és una bronca general al final del torn: és «la taula del racó, ara».
I hi ha una segona meitat que gairebé ningú mesura. Quants minuts al dia estan les taules ocupades per safates buides. Quantes taules lliures queden a dos quarts i vint de tres d’un dissabte. En quina franja cal una persona més i en quina en sobra. Això no es demana amb una frase: es marca la zona de taules sobre la imatge i el número surt igual cada setmana. No tot el que és important és una alarma. De vegades l’important és un número.
Què canvia
Abans qui recollia treballava a ull: feia voltes i netejava el que enganxava, i a hora punta sempre hi havia una zona que quedava enrere. L’encarregat se n’assabentava al final, quan ja hi havia cua de gent dreta. Ara l’avís arriba a la mà de qui recull i diu quina taula, amb la càmera. I a final de setmana es veu en quines franges s’acumula, que és el que cal per posar algú més a les dues i no a les cinc.
On ho hem vist
CAM-528Un jugador reclama i la taula s’atura
«Ensenya’m la taula on el joc es va aturar i un client es va posar dret, ahir a la nit entre les onze i la una.»
CAM-499La taula fa vuit minuts que no es recull i hi ha gent esperant lloc
«Avisa’m si una taula fa més de cinc minuts que no es recull mentre hi hagi gent esperant lloc.»
CAM-541La cua no avança i ja gairebé no queden taules lliures
«Avisa’m si l’espera en alguna parada passa de vuit minuts o si queden menys de deu taules lliures.»
CAM-524Totes les places ocupades i disset persones dretes al voltant
«Avisa’m quan una taula faci un quart d’hora plena i hi hagi més de quinze persones dretes al voltant.»
El que no fa
IRIS no sap si aquella gent ha anat a buscar tovallons i torna de seguida. Per això la regla porta minuts: són els minuts els que separen una taula ocupada d’una taula abandonada. Tampoc sap si la taula està neta; veu si hi ha coses a sobre i si hi ha algú assegut. I no identifica ningú ni avalua qui recull: diu quina taula i des de quan, i qui és a sala decideix l’ordre en què les fa.
Preguntes
- I si han anat a buscar tovallons i tornen?
- Per això la regla es mesura en minuts i no en instants. Cinc minuts amb la taula parada i ningú assegut és una cosa; trenta segons és algú que ha anat a buscar tovallons. El número el poses tu, i s’ajusta el primer dia mirant aquella sala a l’hora punta: en un pati de restauració el marge és curt, en un restaurant d’hotel és més llarg perquè la gent s’aixeca a buscar el bufet. Amb els minuts ben posats, l’avís ximple desapareix.
- Distingeix una taula bruta d’una taula ocupada?
- Sí, perquè són dues escenes diferents. Una taula ocupada té gent asseguda; una taula sense recollir té coses a sobre i cap cadira feta servir. Aquesta diferència es veu bé des d’una càmera que agafi la zona de taules sencera i des de dalt, que és com s’instal·len. El que IRIS no fa és jutjar si està neta després: quan algú la recull, la taula torna a comptar com a lliure, i allà s’acaba la seva feina.
- Puc saber quantes taules lliures queden en cada moment?
- Sí, i això ja no és un avís: és un número. Es marca la zona de taules sobre la imatge, es compta quantes estan ocupades i quantes no, i surt la dada per hora, per dia i per temporada. Serveix per saber a quina hora el pati se satura de debò i per decidir torns amb alguna cosa més que una impressió. L’avís es demana parlant; el número es demana dibuixant. I no es fan igual.
- Serveix fora d’un pati de restauració?
- Sí, i canvia el que es mira. Al menjador d’un hotel la taula s’ha de tornar a muntar, no només recollir, i el marge és un altre. En una sala de joc el car és el contrari: una taula oberta mitja hora sense jugadors mentre a la del costat hi ha gent dreta esperant plaça. En els tres casos la pregunta és la mateixa —quantes places útils tinc ara mateix?— i la resposta es veu des de la càmera.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Si tens una càmera,ja tens un vigilant. Si en tens quatre mil, tens quatre mil vigilants.
Cap no es cansa, cap no mira cap a una altra banda i cap no fa torns. I no cal instal·lar res: les càmeres que ja tens posades poden començar a entendre el que veuen.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.