Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quant temps porta aquell cotxe parat al lloc de deixar?
Deu minuts parat i la vorera deixa de funcionar
Són les 06:30 a la vorera de sortides. Tres carrils i cap es mou: cotxes en doble fila, un taxi creuat al mig i un tot terreny amb el maleter obert traient maletes sense pressa. Al darrere espera una filera que ja arriba a la corba. Dos passatgers baixen al carril del mig, entre cotxes, i creuen amb la maleta a rossegons cap a la porta. Dins de la terminal encara no hi ha cua a cap mostrador.
2 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si un cotxe porta més de deu minuts parat al carril de deixada i n’hi ha d’altres esperant lloc.»
Una vorera d’arribades funciona amb una norma no escrita: aturar-se, deixar i marxar en noranta segons. Així que un cotxe s’hi queda deu minuts, al darrere s’atura el següent on pot, i el de després es posa en doble fila. A la porta d’un hotel el preu és un altre: la primera impressió d’una estada de quatre-cents euros és un cop de clàxon i un aparcacotxes corrent entre cotxes.
Es decideix un cop
Es decideix un cop, amb qui mana en aquella vorera. Marques el carril de deixada sobre la imatge, dius quants minuts parat ja no és deixar sinó aparcar, quants cotxes esperant converteixen això en un problema i a qui s’avisa: a l’equip de vorera, a l’aparcacotxes, al de seguretat de porta. I a part demanes el número: quants minuts al dia està bloquejat aquell carril i a quines hores. IRIS aplica la regla sempre i guarda el número sempre, encara que ningú miri la pantalla a dos quarts de set.
La vorera d’un aeroport o la porta d’un hotel són el metre quadrat més curt i més disputat de tot l’edifici. Tot el que hi ha al voltant està dissenyat perquè ningú s’hi quedi. I tot i així ningú mesura l’única cosa que fa que funcioni, que és el temps.
A l’hotel es veu en petit i amb nom i cognoms. Set de la tarda, hora d’arribades: sota la marquesina hi ha un cotxe descarregant, l’aparcacotxes és a la porta del conductor i l’hoste ja ha baixat amb la maleta. Al darrere espera un altre turisme, i darrere un altre. Si el primer triga dos minuts, no passa res. Si triga deu perquè el conductor busca alguna cosa a la guantera, el quart de la fila es posa en doble fila al carrer i al cap de cinc minuts hi ha un guàrdia urbà a la porta. Ningú ha fet res dolent. Només s’ha ocupat massa estona un lloc que no és per estar-s’hi.
IRIS marca el carril de deixada com una zona, mesura quant porta cada vehicle a dins i compta quants n’esperen al darrere. Quan el temps es passa i a més hi ha cua, avisa qui és a la porta, amb la càmera oberta, perquè hi vagi i ho resolgui parlant. I guarda el número, que és el que serveix per a l’altra cosa: ensenyar que entre les sis i les set la vorera està bloquejada un terç del temps, i que allà no cal una campanya d’educació, cal una persona més a aquella hora.
Què canvia
Abans, això se sabia per la bronca: algú de la porta es queixava, o arribava una reclamació d’un client que havia perdut un vol. Ara hi ha dues coses noves. Una, l’avís als deu minuts, per al que és a la porta i ho pot resoldre parlant. I dues, la corba del mes, que és la que es porta a la reunió on es decideix si es canvia la senyalització, si s’obre un altre carril o si a dos quarts de set cal una persona més.
On ho hem vist
CAM-580La vorera s’embussa abans que la terminal
«Avisa’m si un cotxe fa més de deu minuts que és parat al carril de deixada i n’hi ha d’altres esperant forat.»
CAM-506Un cotxe descarrega a la porta i la cua creix al darrere
«Avisa’m quan hi hagi més de quatre cotxes esperant a la porta, o quan un porti més de deu minuts aturat al punt de descàrrega.»
El que no fa
IRIS mesura temps i compta cotxes. No sap qui té permís per parar allà, ni si aquell cotxe està baixant una cadira de rodes, ni si és un repartiment autoritzat.
Tampoc multa ni denuncia: l’avís va a una persona que veu la imatge abans de moure’s. I no veu dins del vehicle: deu minuts parat poden ser un comiat llarg o un problema de salut.
Preguntes
- Això serveix per multar el que s’hi queda?
- No. Aquí no hi ha cap denúncia: hi ha algú a la porta que s’acosta i diu «bon dia, li faig un cop de mà amb la maleta?». La immensa majoria d’aquests casos es resolen així, en trenta segons i sense conflicte, perquè el conductor gairebé mai sap que porta deu minuts allà. El que fa l’avís és que aquella conversa passi aviat en comptes de passar quan ja hi ha quatre cotxes en doble fila i algú tocant el clàxon.
- Com sap quant porta parat un cotxe?
- Perquè marca el carril com una zona i segueix cada vehicle a dins des que entra fins que surt. No necessita llegir la matrícula: n’hi ha prou que sigui el mateix objecte a la mateixa posició. A partir d’aquí compta el rellotge i aplica el que tu hi hagis posat. I alhora compta quants vehicles esperen al darrere, que és el que separa un cotxe parat sense molestar ningú d’un cotxe parat que ha bloquejat la vorera sencera.
- I si és una ambulància o algú que necessita més temps?
- Per això hi ha la regla, i per això l’escrius tu. Es poden deixar fora zones senceres —la plaça reservada, el forat de l’ambulància—, posar temps diferents per franja horària o pujar el llindar a les hores en què el lloc va sobrat. I hi ha una cosa que no canvia mai: l’avís arriba a una persona que veu la imatge abans de fer res. Si el que es veu és una cadira de rodes baixant d’un maleter, aquella persona no es mou, i ha trigat tres segons a saber-ho.
- Serveix per justificar un canvi a la vorera?
- Sí, i probablement sigui el més rendible de tot això. A més d’avisar, IRIS guarda el número: quants minuts al dia està bloquejat el carril, a quines hores, quins dies de la setmana i quants vehicles esperen de mitjana. Amb això es deixa de discutir amb impressions. Es veu que el problema és de sis a vuit i no tot el dia, i es decideix amb dades si el que cal és un altre senyal, un carril més llarg, un horari diferent de repartiments o una persona més en aquella franja.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El que val a la càmera uval a la quatre mil, i no s’ha de copiar a mà.
Una regla es diu una vegada i s’aplica a totes. I continua dient el mateix diumenge a la nit que dimarts al matí, tingui qui tingui la guàrdia.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.