Solucions per tipusEficiència logística
Van sortir els bultos que deia l’ordre?
En surten vint-i-dos i l’ordre en diu vint-i-quatre
Són les 17:15 al moll d’expedició. El remolc de lona està carregat a mitges i amb la porta oberta. A terra, al costat del camió, hi han quedat dos palets de caixes. Un supervisor amb tauleta se’ls mira, compta amb el dit i torna a començar. A l’ordre hi posa vint-i-quatre bultos; per la porta n’han creuat vint-i-dos. El camió surt d’aquí a deu minuts i encara ningú sap si en falten dos o si n’hi ha dos comptats dues vegades.
4 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Compta els bultos que creuen la porta d’aquest moll i digue’m en tancar si quadren amb l’ordre.»
Un descompte de dos bultos costa més que dos bultos. O s’atura el camió o surt amb el dubte, i de les dues maneres es paga: o perd la finestra de repartiment o arriba a destinació amb una reclamació oberta. Després vénen les hores d’algú buscant al vídeo, el correu amb el client i una línia d’inventari que ningú sap tancar. I el mes següent torna a passar, perquè comptar a mà amb pressa sempre falla igual.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada. Tu dius on va la línia de recompte, què compta com un bulto —un palet és un, una caixa solta és un—, quan es tanca el recompte i a qui s’avisa si no quadra: en tancar la porta del moll, si el número no coincideix amb l’ordre, avís al supervisor amb el vídeo dels últims bultos. IRIS ho aplica a totes les portes i tots els dies, amb el mateix criteri.
El recompte és l’operació més antiga del magatzem i la que pitjor es fa. Es compta amb el dit, amb la tauleta a l’altra mà, amb el conductor esperant i amb la porta oberta. I no falla per falta de cura: falla perquè comptar mentre fas una altra cosa és impossible. Per això el descompte apareix sempre al final, quan ja no hi ha temps d’arreglar-ho, i per això tots els magatzems tenen una carpeta d’incidències que comença amb la paraula falten.
Comptar i preguntar no són el mateix. Una alerta es demana parlant: avisa’m si algú entra a la zona de càrrega sense armilla. Un recompte, no: una ratlla no es pot descriure amb una frase, s’ha de traçar. Per això el recompte es configura dibuixant sobre la imatge de la càmera —aquí hi ha la línia de la porta, això compta com un bulto, això no—, i per això el número és repetible i auditable, i es pot posar davant d’un client. A més, el recompte dibuixat té un avantatge que es veu al cap d’un mes: no depèn de qui hi hagi aquell dia. El criteri és el mateix amb l’equip de sempre, amb el reforç de campanya i amb el torn de nit. I quan alguna cosa no quadra, el desacord deixa de ser entre dues persones que ho recorden diferent i passa a ser entre dos números que es poden mirar.
IRIS compta el que creua aquella línia mentre la gent carrega, sense que ningú deixi de fer la seva feina. En tancar el moll, el número hi és: vint-i-dos, amb l’hora de cadascun i el vídeo del que vulguis revisar. Si l’ordre en diu vint-i-quatre, l’avís arriba abans que el camió arrenqui, que és quan dos bultos encara són dos bultos i no una reclamació. IRIS no sap què hi ha dins de les caixes ni li cal: compta quantes en passen.
Què canvia
Abans, el recompte el feia una persona alhora que carregava, i el resultat se sabia quan el camió ja era fora. Ara el número es va formant sol mentre es carrega, i és a la pantalla en tancar la porta. El supervisor deixa de comptar i passa a comprovar: mira els dos bultos que ballen, veu el vídeo i decideix. És la mateixa feina, feta en un minut en comptes de vint.
On ho hem vist
CAM-593Vint-i-dos minuts esperant que arribi l’assistència
«Avisa’m si algú fa més de vint minuts al punt d’assistència sense que arribi ningú del servei.»
CAM-515Algú fa vint-i-dos minuts que és al vestíbul de caixers
«Avisa’m si algú es queda més de quinze minuts al vestíbul de caixers entre les deu de la nit i les set del matí, i digues-me quantes persones hi ha a dins.»
CAM-556Entra material pel moll i el pas fa sis minuts que és obert
«Avisa’m si el pas del moll fa més de cinc minuts que és obert durant una descàrrega, i digue’m quants bultos han entrat.»
CAM-266Surten vint-i-dos bultos i l’ordre en diu vint-i-quatre
«Compta els bultos que travessen la porta d’aquest moll i digue’m en tancar si quadren amb l’ordre.»
El que no fa
IRIS no sap què hi ha dins d’una caixa. Compta bultos, no contingut: si en un palet falten tres unitats, IRIS continua veient un palet. Per al contingut hi ha el teu sistema, i el que aporta IRIS és el vídeo del moment en què aquell palet va creuar la porta.
I compta el que creua la línia que has dibuixat. Si un bulto surt per una altra porta, per allà no està comptat. Per això el recompte es fa porta per porta i amb criteri fix: canviar la línia a mig mes és canviar el número.
Preguntes
- És tan fiable com comptar a mà?
- Sí, i sobretot és més constant. Una persona compta bé els primers deu bultos i pitjor els últims quaranta, perquè està carregant alhora. IRIS compta igual el primer que el número cent, i deixa el vídeo de cada pas, així que comprovar no és discutir de memòria: és obrir el segon 14:32:07 i mirar. On cal afinar és en els casos rars —dos bultos enganxats, un que torna enrere—, i per això el criteri s’acorda al principi.
- El número serveix per a una auditoria?
- Sí, perquè es mesura dibuixant i no opinant. La línia de recompte està fixa sobre la imatge, el criteri de què és un bulto està escrit, cada pas té la seva hora i el seu vídeo, i comptant dues vegades surt el mateix. Això és exactament el que demana una auditoria: no un número bonic, sinó un número que es pugui reproduir. És el mateix principi pel qual un recompte de persones pot arribar a homologar-se: el que es reprodueix, es pot certificar.
- També compta persones, no només bultos?
- Sí, i amb la mateixa mecànica. La mateixa línia que compta caixes compta persones creuant una porta, i la mateixa zona que mesura un moll mesura quanta gent hi ha en un vestíbul o quanta estona fa que algú espera en un punt d’assistència. IRIS no sap qui és ningú ni reconeix cares: compta quants i quanta estona. Quan aquell número se surt del que has decidit, avisa; la resta del temps és només un número a la taula.
- I si un bulto passa dues vegades per la porta?
- IRIS el segueix, no només el veu passar. Si un palet surt, torna a entrar i surt un altre cop, el criteri és el que hagis acordat: comptar el net —el que ha sortit menys el que ha tornat— o comptar cada creuament. L’important és que es decideix una vegada, queda escrit i no canvia a mig mes. Un número només val si el criteri és el mateix dilluns que dijous, i aquesta és la part que més es descuida quan es compta a mà.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Afegir una càmera costa el que costa;afegir algú que la miri costa cada mes.
Per això, passat un cert nombre, gairebé ningú no mira res. L’IRIS les mira totes alhora i només et truca quan en una passa allò que havies dit que t’importava.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.