Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si avui s’hi ha de passar de pressa?
La llitera fa vint minuts al pas
Són les 11:15 al passadís de la segona planta d’un hospital. Una llitera buida s’ha quedat travessada davant d’una porta doble mentre el zelador entra a buscar un pacient. Surt per l’altra porta i ja no torna a buscar-la. Les quatre persones que hi passen després giren de costat per colar-se pel forat. La llitera fa vint minuts que hi és i no l’ha mogut ningú.
5 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m quan quedi alguna cosa parada davant d’una porta de pas i no l’hagin mogut en uns minuts.»
Ningú es queixa, perquè tothom hi cap de costat. El cost apareix el dia que s’ha de passar de pressa: un carro de parades que no entra per la porta, una cadira de rodes que ha de fer la volta per l’altre passadís, dos minuts perduts al pitjor lloc possible. En una galeria de presó el cost és el mateix amb una altra roba: l’equip que ha d’arribar es troba un moble davant de la reixa.
Es decideix un cop
L’hospital decideix una vegada quines portes han d’estar sempre lliures i quanta estona es tolera. Si alguna cosa es queda parada davant d’una d’aquelles portes, durant més de cinc minuts, i a més ningú hi és al costat movent-la, aleshores s’avisa el control de planta amb la càmera i l’hora. Es decideix en una reunió i s’aplica a les quatre plantes i als tres torns, sense que ningú ho hagi de recordar cada matí.
Un pas no es tanca per mala fe. Es tanca perquè en un passadís no hi ha lloc per a res i tot el material ha de ser en algun costat. Una llitera, un carro de cures, una gàbia de roba, un palet de sacs davant d’una reixa. Com que és material de feina, ningú ho considera un obstacle: ho considera feina. I com que tothom hi cap de costat, ningú aixeca la mà.
El dia que surt malament, qui té pressa no hi cap. Un carro de parades és ample i no es posa de costat. Un equip que entra en una galeria porta les mans ocupades. En un passadís entre reactors, dues persones amb un ferit no passen per on passa una sola de perfil. Aquests dos minuts no surten a cap informe, però són exactament els dos minuts que s’intentaven guanyar.
IRIS mira el buit que ha d’estar lliure i compta el temps. Si alguna cosa s’hi queda més del que s’ha acordat, ho diu amb la càmera i l’hora, i si al cap de deu minuts segueix igual, ho torna a dir. Res d’això és urgent el dia que passa. Tot això és urgent el dia que cal, i aquell dia ja no es pot arreglar.
Què canvia
Abans, el pas es desembussava quan algú s’enfadava. No hi havia manera de saber si aquella porta es bloquejava una vegada al mes o quatre vegades al dia, i com que el material era de feina, ningú ho considerava una incidència. Ara arriba un avís als cinc minuts amb la foto, i a final de mes es veu quines portes es bloquegen sempre i a quina hora. Gairebé sempre és la mateixa, i gairebé sempre és un problema d’on es guarda el material.
On ho hem vist
CAM-123Llitera aturada al pas
«Avisa'm quan quedi alguna cosa aturada davant d'una porta de pas i no l'hagin mogut en uns minuts.»
CAM-157Passadís entre reactors bloquejat
«Avisa'm si el passadís entre reactors es queda amb menys pas lliure del que cal, i no ho deixis passar perquè sigui material de feina.»
CAM-101Accés taponat a la galeria
«Avisa'm si algú deixa alguna cosa davant d'una porta o d'una reixa de pas i s'hi queda, perquè per aquí és per on hem de passar nosaltres.»
CAM-483Més gent per metre que fa tres minuts, i ja no avança
«Avisa’m quan davant d’una porta hi hagi més de quatre persones per metre quadrat i el grup faci dos minuts que no avança.»
El que no fa
IRIS no mesura en centímetres l’amplada de pas lliure que exigeix la norma ni sap si allò que fa nosa és imprescindible allà. Veu que la zona marcada està ocupada i compta el temps.
Tampoc distingeix un carro que s’està fent servir ara mateix d’un d’abandonat, més enllà de si algú es mou al seu costat. Per això la regla porta minuts i no un interruptor.
Preguntes
- És el mateix que la sortida d’emergència bloquejada?
- No. La sortida d’emergència cal el dia de l’evacuació, que gairebé mai arriba. El pas cal cada dia: per allà van les llitera, els carros de menjar, els equips de manteniment i qui ha d’arribar corrent. Per això el marge de temps sol ser més curt i l’avís va a la mateixa planta i no al departament de prevenció. Són dues regles semblants amb dos destinataris diferents.
- Avisa encara que allò que fa nosa sigui material de feina?
- Sí, i és justament el cas que cal veure. Gairebé res del que bloqueja un pas és brossa: són lliteres, carros i palets que algú necessitava en algun moment. Precisament per això ningú els retira i ningú els apunta. La regla no jutja què és l’objecte, només si el buit que ha d’estar lliure fa massa estona ocupat. La resta ho decideix qui coneix la planta.
- Mesura l’amplada de pas lliure que exigeix la norma?
- No. IRIS treballa sobre una zona que has dibuixat a la imatge i diu si està ocupada i des de quan, no quants centímetres queden. Mesurar el pas lliure que exigeix una norma és feina d’una persona amb un metre, i continua sent-ho. El que aporta IRIS és que aquesta comprovació deixi de fer-se només un cop al mes: la zona es vigila cada dia i avisa el mateix dia que s’estreny.
- Serveix per a una galeria de presó o un passadís entre reactors?
- Sí, i són dos dels llocs on més es nota. En una galeria, allò que es deixa davant d’una reixa és just al camí de l’equip que ha d’entrar, i per això la regla sol demanar avís immediat i no als deu minuts. En un passadís entre reactors, el material de feina s’acumula sense que ningú ho decideixi, i la mateixa regla manté el pas lliure sense dependre de la ronda setmanal.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Comptar no és vigilar.És saber quants han passat, i a quina hora.
Serveix per comparar: dos dimarts, dues portes, dues temporades. Com que es mesura igual cada dia, la comparació se sosté sola i no hi ha res a discutir.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.