CAM-157

Passadís entre reactors bloquejat

El passadís entre l'edifici i els reactors. Al mig del pas hi ha rotlles de mànega blava apilats un sobre l'altre, mànegues verdes enrotllades, palets de fusta, un bidó groc i equips solts a terra. Un operari baixa el passadís vorejant el munt; al fons n'hi ha un altre al costat d'un palet. A la dreta, els reactors amb les baranes i les conduccions; a l'esquerra, la façana de l'edifici amb les portes verdes i el salvavides.

CAM-157 · REACTOR WALKWAY · ROUTE OBSTRUCTED

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

pas ocupat
rotlles de mànega
palets i bidó
pas lliure que queda
operari vorejant el munt

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

3 h 20 minOcupat des de fa
70 cmPas lliure, en cm
120 cmMínim fixat per la planta
7Bultos al pas
2Persones a l'enquadrament
11:05Hora de l'avís

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

el pas lliure d'un passadís marcat baixa de l'ample que ha fixat la planta i s'hi manté

Aleshores

avisar el responsable de manteniment amb la càmera i el tram
apuntar des de quina hora és ocupat
deixar l'avís obert fins que el pas torni a ser lliure

La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si el passadís entre reactors es queda amb menys pas lliure del que cal, i no ho deixis passar perquè sigui material de feina.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon de la instal·lació

Aquell passadís és la via de pas i també és la via de sortida. S'ocupa un dilluns perquè calia deixar les mànegues «un moment» i continua ocupat un mes després, perquè qui hi passa el voreja i segueix, i ningú no ho apunta enlloc. El dia que se n'ha de sortir de pressa, o que s'hi ha de fer entrar una llitera, aquell munt és el problema. IRIS no mou res i no renya ningú: mira quant pas lliure queda, ho compara amb l'ample que ha fixat la planta i avisa quan fa massa estona que està per sota. Amb hora d'inici, perquè deixi de ser una impressió i passi a ser una dada.

El que solen preguntar

Com distingeix el material que hi és de pas del que s'hi ha quedat?

Pel rellotge. La regla porta un temps a dins: la planta decideix quants minuts o quantes hores pot estar el pas per sota de l'ample mínim abans que s'avisi. Descarregar unes mànegues i endur-se-les en vint minuts no genera res. Deixar-les-hi dues hores, sí. És la mateixa diferència que fa un cap d'obra a ull, escrita en una frase i amb un cronòmetre al darrere.

I això no ho veu qualsevol que hi passi pel davant?

Ho veu, i aquest és justament el problema: ho veu, ho voreja i continua caminant. Un passadís ocupat no interromp ningú prou perquè algú ho apunti, i per això duren setmanes. La càmera no ho veu millor que una persona: ho veu cada dia a la mateixa hora, sense cansar-se i sense acostumar-s'hi, i ho deixa escrit amb hora d'inici. Això converteix una queixa de passadís en una cosa que es pot planificar.

IRIS identifica els operaris que surten a la imatge?

No. IRIS no identifica ningú: no reconeix cares, no llegeix matrícules, no les compara amb cap base de dades i no guarda qui és ningú. Aquí el que es mesura és el pas lliure, no les persones; que n'hi hagi dues a l'enquadrament només serveix per saber que el passadís s'està fent servir així d'estret. Qui són no ho sap.

Altres càmeres

Mira-t'ho tu mateix

Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.

No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.