Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quants en passen, per on i on no haurien d’entrar?
Ja són mig carrer i no els compta ningú
Són les 08:10 al vestíbul del metro. Entre la gent que passa els torns amb la targeta a la mà, hi creuen una bicicleta i dos patinets. Un dels patinets passa amb el conductor a sobre, sense baixar, aprofitant el forat que deixa el torn obert de davant. Ningú crida, ningú atura res, tot dura tres segons. Al full d’incidències del dia no hi haurà ni una línia sobre això.
3 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si entren bicis o patinets pels torns i digue’m quants en passen cada dia.»
Dins de l’estació, un patinet muntat és un xoc amb algú que surt d’un passadís, i una bateria de liti baixant per una escala cap a un túnel del qual no se surt de pressa. Fora, al bulevard, passa el contrari: no hi ha cap perill immediat, hi ha un canvi de ciutat que ningú ha mesurat. I a l’hora de decidir si s’eixampla el carril bici, la reunió s’omple d’opinions perquè no hi ha cap xifra sobre la taula.
Es decideix un cop
Es decideix un cop i per lloc, perquè no tots els llocs volen el mateix. Als torns: si hi creua una bici o un patinet, avís al cap d’estació amb la càmera oberta. Al bulevard: aquí no vull avisos, vull el número de bicis i patinets per hora, i a part quants van sense casc. A la cinta de la deixalleria: si apareix un patinet o una bateria, atura la línia abans del triturador. Tu poses on, quan i a qui. IRIS ho aplica tots els dies, en tots els torns.
El patinet és el vehicle que més ha canviat el carrer en deu anys i el que menys surt als números. Els aforaments de trànsit es van muntar per comptar cotxes, i les bicis i els patinets se’n van entremig. El resultat és que una ciutat pot saber al detall quants cotxes passen per un bulevard i no tenir ni idea de quanta gent el creua en bici, ni quanta d’aquesta gent porta casc.
Després hi ha l’altra cara: els llocs on no haurien d’entrar. La línia de torns d’una estació és exactament això. I hi ha un tercer lloc on ningú els busca i on són el més perillós que pot aparèixer: la cinta de triatge d’una deixalleria. Un patinet o un mòbil viatjant entre bosses cap al triturador és un incendi amb nom i hora, i no hi ha aigua que l’apagui de pressa.
IRIS mira els tres amb la mateixa idea i respostes diferents. Al bulevard compta i guarda el número, que és el que es porta a una reunió. Als torns avisa al moment, amb la càmera i l’hora, perquè allà el que cal és que algú hi baixi. A la cinta fa el mateix, però contra rellotge: si alguna cosa s’assembla a una bateria o a un patinet, s’ha de dir abans que arribi al final. No hi ha una alarma que serveixi per als tres. Hi ha una regla per a cadascun, escrita per qui coneix el lloc.
Què canvia
Abans, al bulevard es demanava un recompte manual dos dies l’any i a l’estació s’apuntava el que veia el vigilant que fos a prop. Ara el bulevard té el seu número cada hora de l’any i l’estació rep l’avís al moment, amb la càmera i el vídeo dels tres segons. Qui fa una campanya de casc ja no discuteix amb opinions: ensenya la corba d’un mes i diu a quina hora cal ser al carrer.
On ho hem vist
CAM-41Bulevard: cotxes, bicis i vianants
«Compta'm també quanta gent passa en bici o patinet sense casc, per saber si cal una campanya de seguretat.»
CAM-420Una bateria de liti puja per la cinta cap a la trituradora
«Avisa’m tan bon punt vegis una bateria, un mòbil o un patinet a la cinta de triatge, abans que arribi a la trituradora.»
CAM-89Bicicletes i patinets als torns
«Avisa'm si entren bicis o patinets pels torns i digue'm quants en passen cada dia.»
El que no fa
IRIS no identifica qui va muntat, no llegeix cap matrícula de patinet i no sap si el vehicle està homologat o si és de lloguer.
I té els seus errors de vista: de nit, amb pluja o entre molta gent, distingir una bici d’un patinet és més difícil, i un casc vist per darrere i a contrallum de vegades no es veu. Per comptar serveix; per acusar algú, no.
Preguntes
- Distingeix una bici d’un patinet?
- Sí, quan es veuen amb claredat. La forma és diferent: la bici porta la persona asseguda i entre dues rodes grans, i el patinet la porta dreta sobre una taula. Amb llum normal i a la distància a la qual sol estar una càmera, IRIS separa les dues coses i les compta per separat. On es complica és de nit, entre molta gent o quan passen enganxats: llavors es compta millor el total de vehicles de dues rodes que la separació exacta entre ells.
- Pot saber qui anava al patinet?
- No. IRIS no reconeix cares i no identifica ningú. El que fa és dir que ha passat un patinet per un lloc on no hauria, a quina hora i per quina càmera, i guardar el vídeo d’aquells segons per a qui l’hagi de veure. Si cal identificar aquella persona, ho fa algú amb autoritat per fer-ho i seguint el procediment de la casa, mirant aquella imatge. IRIS escurça el camí fins al vídeo; no substitueix qui decideix què se’n fa.
- Pot comptar quants van sense casc?
- Sí, i aquell número és per a una campanya, no per a una denúncia. IRIS compta quantes persones creuen el tram en bici o en patinet i quantes porten casc, per hores i per dies. Amb això es veu el que cap enquesta ensenya: que a les vuit del matí gairebé tothom en porta i a les onze de la nit gairebé ningú, o que en un tram concret la xifra cau. Allà és on cal posar la campanya. Els números surten agrupats: no hi ha una llista de persones, hi ha una corba.
- Serveix també a la cinta d’una deixalleria?
- Sí, i allà el patinet deixa de ser un assumpte de trànsit i passa a ser un assumpte d’incendis. A la cinta de triatge, una bateria, un mòbil o un patinet que arriba al triturador pot cremar dins la nau. IRIS mira la cinta i avisa així que veu alguna cosa amb aquella forma, abans que arribi al final, perquè algú aturi la línia i ho tregui. No encerta amb tot el que va tapat per bosses, i per això l’avís no substitueix la inspecció de qui és a la taula de triatge: l’avança.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
De vegades no et cal una alarma:et cal un número.
Quanta gent va entrar i a quina hora. Es traça una línia sobre la imatge i la càmera compta. El comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología a través de NeuralPax.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.