Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Com se sap quanta gent hi ha dins sense anar a comptar-la?
Ningú sap quanta gent hi ha dins
Un quart de vuit del vespre, tarda d’esdeveniment a l’atri. A baix hi ha una massa compacta davant l’escenari i a dalt les dues balconades estan ocupades de punta a punta, amb gent abocada a la barana. Les escales mecàniques continuen pujant plenes. Al lloc de control algú mira la pantalla i diu un número: «unes tres mil». És un número dit en veu alta, no un número mesurat.
17 càmeres en 10 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si l’atri s’acosta a la capacitat segura o si una balconada s’omple.»
Aquest número és el que es dona al responsable de seguretat i el que s’apunta al comunicat de l’esdeveniment. Si es queda curt, es continua deixant entrar gent a una planta que ja no en pot més. Si es passa, es tanca un accés que no calia tancar i la cua del carrer es converteix en un altre problema. I el dia que passi alguna cosa, la pregunta de l’acta serà quanta gent hi havia i a quina hora. «Unes tres mil» no és una resposta.
Es decideix un cop
El límit no el posa IRIS: el posa la casa, amb la seva llicència i el seu pla d’autoprotecció al davant. L’organització decideix una vegada quina zona és cadascuna, quin és el seu límit, en quin percentatge vol el primer avís i a qui li arriba. També decideix on es traça la ratlla de comptatge, perquè una ratlla no es descriu parlant: es dibuixa. A partir d’aquí IRIS compta igual cada dia, sense que ningú ho torni a explicar.
L’aforament s’ha comptat sempre a mà, i a mà vol dir de tres maneres dolentes. Amb un clicker a la porta, que es cansa. Amb la dada del torn, que compta qui entra però s’oblida de qui surt. O amb l’ull de qui fa vint anys que ho fa, que encerta força i no ho pot demostrar. Cap de les tres serveix quan el número ha d’estar en una pantalla a un quart de vuit del vespre.
Comptar és diferent de vigilar, i per això es demana diferent. Una alerta es demana parlant, amb una frase. Un comptatge es demana dibuixant: una ratlla sobre la porta, una zona sobre el terra de l’atri. Ningú pot descriure una ratlla amb paraules, s’ha de traçar, i aquesta és justament la raó que fa el número repetible: es compta sempre el mateix, es pot tornar a comprovar sobre el mateix vídeo i no depèn de qui mirés.
I hi ha una versió petita d’aquesta paraula que és igual d’important. La sala d’ompliment validada per a sis persones on n’hi ha vuit. L’esclusa per on només pot passar un cada vegada i on n’entren dos aprofitant la mateixa obertura. La porta de personal que s’obre amb una targeta i creuen dos. Allà l’aforament no és cinc mil: és un. El comptatge és el mateix, el límit ho canvia tot.
Què canvia
Abans l’aforament era una estimació que es deia en veu alta i s’apuntava a mà, i quan algú la posava en dubte no hi havia res per respondre.
Ara hi ha un número en pantalla, per zones, que puja i baixa amb la gent i que avisa abans d’arribar al límit i no després. I l’endemà aquell mateix número és la corba de l’esdeveniment: quanta gent va entrar, a quina hora va ser el pic i quant va trigar a buidar-se la planta.
On ho hem vist
CAM-588Una porta, una targeta i dues persones a dins
«Avisa’m si per una porta de personal hi passen dues persones amb una sola obertura.»
CAM-516Un caixer obert al carrer i dues persones dins de la zona
«Avisa’m si el caixer és obert per manteniment i hi ha més d’una persona dins de la zona del voltant sense comptar el tècnic.»
CAM-25Aforament de platja al límit
«Digue'm quan la platja arriba a l'aforament i avisa'm si hi ha foc o motos d'aigua dins de la zona de bany.»
CAM-21Baralla a la via pública
«Avisa'm si hi ha una baralla al carrer i digue'm quanta gent s'està ajuntant al voltant.»
CAM-503Quanta gent hi ha dins de la sala i quanta continua al cafè
«Avisa’m quan l’espera al mostrador d’acreditació passi de cinc minuts.»
CAM-166Aigua entrant a la cambra subterrània
«Avisa'm així que entri aigua pel forat de la cambra, i digue'm quanta gent hi ha a dins en aquell moment.»
CAM-542Gairebé cinc mil persones dins, i cal saber a quina planta
«Avisa’m si l’atri s’acosta a la capacitat segura o si una balconada s’omple.»
CAM-398Clínquer al roig abocat fora del forn
«Avisa'm al moment si surt material calent fora de la boca del forn o si hi ha foc a l'esplanada, i digue'm quanta gent hi ha a prop.»
CAM-561Quanta gent hi ha dins del recinte, en aquest moment
«Avisa’m si el torn deixa de sumar gent durant el canvi de torn.»
CAM-361El raig de la cullera ha caigut fora i el metall corre per terra
«Avisa’m tan bon punt caigui metall fora del motlle o del canal, i digues-me quanta gent hi ha a la nau en aquell moment.»
El que no fa
IRIS no identifica ningú: compta persones, no sap qui són i no té fitxa de ningú.
Tampoc és un torn. Quan la gent passa molt enganxada o la càmera està mal posada, el número se’n ressent, i per això el punt i l’enquadrament de la càmera de comptatge es trien abans d’instal·lar i no després. I no tanca portes: dona el número i avisa del llindar. Tancar un accés ho decideix qui mana a la sala.
Preguntes
- IRIS sap qui ha entrat?
- No. Compta persones, no les identifica: no reconeix cares, no sap noms i no guarda fitxa de ningú. Per a l’aforament no cal saber qui és qui, cal saber quants són. És la diferència entre un comptador i un control d’accessos: el control d’accessos pregunta qui ets, el comptador només suma i resta. Aquí només hi ha un número per zona i l’hora en què s’ha mesurat.
- Val aquest número per a l’aforament legal?
- No, perquè l’aforament legal no el fixa una càmera: el fixen la llicència, el projecte i l’autoritat que els aprova. El que fa IRIS és mesurar quanta gent hi ha dins respecte d’aquell límit i avisar abans d’arribar-hi. El número es mesura sempre igual sobre la mateixa zona dibuixada i es pot tornar a comprovar sobre el vídeo, així que serveix per operar i per explicar després què va passar. Fixar el límit, no.
- Compta també els que surten?
- Sí, i és el que fa que el número serveixi. Un comptador que només suma entrades dona una xifra que creix tota la tarda i que a les nou diu que a dins hi ha el triple de gent de la que hi ha. La ratlla de comptatge té sentit: distingeix qui la creua cap endins i qui cap enfora, i l’aforament és la resta de totes dues. Per això el número baixa quan acaba el passi i puja quan comença el següent.
- I si una sola càmera ha de cobrir una sala gran?
- Llavors val més comptar portes, no superfície. Comptar caps en una massa compacta al fons d’una sala gran és el més difícil que hi ha: la gent es tapa, la perspectiva aixafa i el número comença a ser una estimació. Comptar qui creua cada porta és molt més sòlid, perquè en una porta les persones passen d’una en una o de dues en dues. Per això l’aforament ben mesurat gairebé sempre es munta sobre els accessos.
Mira-t'ho tu mateix
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
A la vuitena hora de guàrdianingú no mira com a la primera. I això no és un defecte.
És ser persona. La càmera no té vuitena hora: a les quatre de la matinada entén el mateix que entenia a migdia, i avisa igual qui estigui de guàrdia.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.