CAM-909

L’estan desmuntant

Una plaça a ple sol, vista des de la càmera. La mateixa persona amb dessuadora fosca i caputxa s’ha enfilat a una escala de tisora i és a l’altura de l’equip. Amb una mà aguanta un tornavís que ja toca el suport; amb l’altra agafa la carcassa, tan a prop que surt desenfocada. Pel marge dret i per la cantonada de baix apareix el suport de la mateixa càmera: l’enquadrament ha començat a moure’s. Al darrere continua la plaça: una terrassa amb para-sol i gent a les taules, una filera de tarongers, una moto aparcada, façanes clares. IRIS veu una eina en contacte amb el suport i una persona a l’abast de l’equip. No sap qui és ni què pretén: no reconeix cares ni llegeix matrícules.

CAM-909 · SOPORTE · HERRAMIENTA EN CONTACTO

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

eina al suport
una persona

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una eina entra en contacte amb el suport, la carcassa o la caixa de connexions, o l’enquadrament comença a girar mentre hi ha algú al davant

Aleshores

avisar al moment amb la càmera, el punt i l’hora
apartar el vídeo dels minuts anteriors perquè la rotació no l’esborri
avisar també la càmera veïna que cobreix aquest mateix punt, perquè continuï veient l’escena si aquesta cau

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m tan bon punt algú toqui el suport o la carcassa d’una càmera amb una eina, encara que la imatge es continuï veient bé, i aparta el vídeo.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

L’avís que una càmera s’ha quedat sense senyal arriba sempre tard: arriba quan ja no hi ha res a veure. Si una càmera acaba a terra, l’últim que va gravar és un tros de cel o de vorera, i el que servia —qui va arribar, amb què, a quina hora— va passar uns minuts abans, quan ningú mirava aquella pantalla. Amb IRIS l’avís surt mentre l’eina és al suport, amb la càmera encara viva i la plaça encara a l’enquadrament. I el vídeo d’aquells minuts s’aparta perquè no l’esborri la rotació. És la diferència entre saber demà que falta una càmera i saber avui què li està passant.

El que solen preguntar

IRIS reconeix la persona que està tocant la càmera?

No. IRIS no reconeix cares i no llegeix matrícules. L’únic que afirma és el que es veu: hi ha una eina en contacte amb el suport i hi ha una persona a l’abast de l’equip. No diu qui és, no la busca a cap base de dades i no guarda la seva identitat. Qui és i què estava fent ho decideix una persona mirant el vídeo. Aquest és el repartiment de sempre: IRIS avisa mentre està passant, la persona jutja després.

Això serveix com a prova?

El que serveix és el vídeo, i el que fa IRIS és assegurar-se que existeixi. Quan salta l’avís, els minuts anteriors s’aparten del cicle d’esborrat i queden amb la seva càmera, la seva data i la seva hora, al costat del registre de quina regla va saltar i quan. Això és el que s’entrega a qui l’hagi de valorar. IRIS no qualifica el que ha passat i no identifica ningú: descriu el que hi havia davant de l’objectiu. Qualificar és cosa de persones, i amb el vídeo al davant.

I si és el tècnic de manteniment, que ve a desmuntar-la?

Salta igual, i així ha de ser: des de l’objectiu, una feina programada i qualsevol altra cosa es veuen exactament igual. El que s’ajusta és la resposta, no la detecció. Amb un comunicat obert per a aquella càmera, l’avís queda anotat i no desperta ningú; sense comunicat, truca. I hi ha un efecte secundari que a les brigades els agrada: queda constància que en aquella càmera s’hi va treballar i a quina hora, així que quan una apareix despenjada ningú ho ha de reconstruir de memòria.

Altres càmeres

Mira-t'ho tu mateix

Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.

Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.