CAM-903

Tapada del tot

L’enquadrament sencer és una superfície fosca, gairebé negra, desenfocada i amb plecs suaus, recolzada a un parell de centímetres de l’objectiu. No hi ha carrer, no hi ha gent, no hi ha horitzó: no es distingeix ni una sola forma. De l’escena d’abans només queden dos fils de llum a les cantonades de dalt, per on s’escola una mica de color pel caire d’allò que hi ha davant. La càmera continua transmetent i el disc continua gravant: no falta el senyal, falta la imatge. IRIS veu que el camp de visió ha desaparegut de cop i que allò que l’ocupa és enganxat al vidre. No diu què és, ni qui ho va posar, ni per què.

CAM-903 · CAMPO DE VISION · CUBIERTO

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

objectiu cobert

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una càmera perd de cop el camp de visió i allò que ocupa l’enquadrament és enganxat a l’objectiu

Aleshores

avisar el centre de control amb la càmera, l’hora i el vídeo dels segons anteriors
donar per no vigilada aquella zona i dir quines càmeres veïnes la cobreixen mentrestant
deixar registrada l’hora en què es va tapar i l’hora en què es va destapar

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m així que una càmera es quedi sense veure res, i ensenya’m els segons anteriors.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

Tapar una càmera és la manera més barata que existeix de deixar-la inútil: una bossa, un cartró, una peça de roba, tres segons enfilat a una paperera. I és la que més triga a descobrir-se si ningú és davant de la pantalla, perquè una imatge negra no sona, no parpelleja i no apareix a cap registre d’errors. Simplement hi és, fosca, entre altres quaranta miniatures, i a les tres de la matinada ningú no les mira una per una. Amb IRIS l’avís surt mentre la càmera està tapada, amb l’última imatge bona i els segons anteriors. Això canvia l’ordre de les coses: en comptes d’assabentar-te’n quan algú demana el vídeo, algú hi pot anar a mirar ara.

El que solen preguntar

No és el mateix que una càmera a les fosques de nit?

No, i es distingeixen bé. Una escena nocturna sense llum continua tenint punts brillants —fanals, fars, aparadors, finestres— i canvia quan passa un cotxe. Una càmera tapada no té res d’això: és una superfície plana, sense profunditat, que no canvia encara que hi passi el món sencer per davant. A més, la caiguda passa de cop, no a poc a poc amb la posta de sol. Cadascun dels dos casos té la seva pròpia comprovació i el seu propi avís.

Quant triga a avisar?

Avisa mentre està passant, no l’endemà. El temps que ha d’estar tapada abans que surti l’avís el fixes tu, i convé que no sigui zero: un camió que aparca al davant, un vol de coloms o una mà que neteja el vidre tapen la imatge uns segons i marxen. Uns pocs segons de marge s’emporten gairebé tots aquests casos sense endarrerir l’avís que de debò importa.

M’omplirà el correu d’avisos?

No, si es configura com qualsevol altra regla. Un avís per càmera i per episodi: mentre continuï tapada no es repeteix, i quan es destapa l’episodi es tanca sol amb la seva hora. A més decideixes tu a qui arriba cada avís i per quina via: pantalla, correu, missatge o al sistema que ja fas servir. Una càmera tapada és un fet poc freqüent. Si te n’arriben molts, el problema no són els avisos.

Altres càmeres