CAM-906
Enlluernada
El mateix encreuament de nit, amb el terra moll i els fanals encesos. Es veuen la farmàcia amb la creu verda, la terrassa del cafè, un cotxe blanc esperant abans del pas de vianants i un altre de vermell aturat més enllà. Al mig del pas hi ha una persona, i d’ella surt un punt de llum molt intens apuntat just a la càmera: una estrella blanca amb raigs llargs, un halo que es menja uns quants metres al voltant i una filera de cercles de colors que baixa en diagonal fins a la cantonada de baix. D’aquella persona no se’n distingeix ni la roba. IRIS veu que hi ha una llum dirigida a l’objectiu i que allà ja no queda imatge aprofitable. Quina llum és, no ho sap.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- llum apuntada a l’objectiu
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
una font de llum apunta a l’objectiu i deixa sense imatge aprofitable una part de l’enquadrament durant més estona de la que triga a passar un far
Aleshores
- avisar qui estigui de torn amb la càmera, l’hora i el vídeo dels segons anteriors a la llum
- demanar la mateixa escena a una altra càmera de l’encreuament mentre duri l’enlluernament
- apuntar quanta estona la càmera va estar sense veure-hi, perquè aquell buit de vídeo tingui explicació
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si una càmera deixa de veure-hi perquè li estan donant una llum de cara, i guarda’m el vídeo d’abans que aparegués aquella llum.»
Què canvia
Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin
Una càmera enlluernada sembla que funciona. Està gravant, és a la llista i a la pantalla hi ha imatge. El que no hi ha és imatge del lloc que importa: just el pas de vianants, just aquells metres, són en blanc. I no cal gaire estona: amb un minut n’hi ha prou perquè no quedi res del que va passar allà. Avui ningú no se n’assabenta, perquè a les onze de la nit ningú no està mirant aquella pantalla concreta, i es descobreix l’endemà quan es demana el vídeo. Amb IRIS l’avís surt mentre la llum encara hi és, amb la càmera i l’hora, i amb el vídeo dels segons anteriors a que aparegués, que gairebé sempre és el tros que serveix. Qui està de torn decideix què fa: mirar per una altra càmera del mateix encreuament, avisar algú o no fer res.
El que solen preguntar
Saltarà cada tarda amb el sol de cara?
No, si la regla està ben posada. El sol toca la mateixa càmera gairebé a la mateixa hora i des del mateix lloc, i es mou a poc a poc al llarg de l’any: és un patró que es repeteix, i aquelles franges es poden deixar fora de l’avís. El que no es pot fer és distingir el sol d’una llanterna per la forma de la llum, perquè el sensor hi veu el mateix. El que sí que els distingeix és quan i des d’on: un enlluernament a les onze de la nit, des del mig del pas de vianants, no és el sol. Aquesta és la regla que s’escriu.
I els fars dels cotxes, que apunten a la càmera tota l’estona?
No han d’avisar, perquè el que es mesura no és quant brilla, sinó quant dura i si es queda quiet. Un far creua l’enquadrament i marxa en un parell de segons; una llum apuntada a l’objectiu es queda al lloc i manté la mateixa zona en blanc. L’estona a partir de la qual això deixa de ser normal la fixa qui opera la instal·lació, perquè no és el mateix un carrer amb trànsit que un pati tancat. I si en una càmera concreta els fars la deixen cega cada nit, això ja no és un fals avís: és que aquella càmera està mal orientada.
IRIS diu si algú està enlluernant la càmera expressament?
No. IRIS afirma un fet i prou: a tal hora una llum dirigida a l’objectiu va deixar sense imatge aquesta part de l’enquadrament, i va durar tant. Si era una llanterna, un focus d’obra, el far d’un cotxe aturat de cara o el reflex d’un vidre, la imatge no ho diu, i la intenció encara menys. Això ho decideix una persona mirant el vídeo, i IRIS el lliura sencer, inclosos els segons anteriors a que aparegués la llum, que solen ser els que contesten la pregunta. En aquesta fitxa no hi ha cap acusació, i no n’hi haurà.
Demostració · IRIS en marxa
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
Següent pas
Quant es triga a trobar una jugada de fa dues hores?
12 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 3 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Què veu un centre comercial a més del nombre de visites?
12 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 8 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
El vídeo arriba tard per definició:es mira quan la cosa ja ha passat.
L’IRIS avisa mentre està passant, amb la càmera, l’hora i què ha vist. Arribar a temps canvia el final de gairebé qualsevol història, i per això no cal canviar de càmeres.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.