CAM-590

Dos mil quatre-cents passen i dos-cents seixanta s’aturen

El mateix passadís d’embarcament, ara mirant el local de la dreta: una botiga de conveniència oberta al pas, sense porta, amb les prestatgeries donant al carrer. Al davant hi creua el cabal continu de gent que va cap a les portes, i un passatger passa enganxat a l’aparador mirant el producte sense aturar-se. IRIS compta quantes persones passen per davant i quantes s’aturen a la franja de terra enganxada al local, i quanta estona s’hi queden. No sap si van entrar i no sap si van comprar: això ho diu la caixa de l’operador.

CAM-590 · 1 LINE · 1 ZONE · 24 h

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

front de la botiga, obert al passadís
prestatgeries que donen al pas
cabal del passadís cap a les portes
passatgers que creuen sense mirar
passatger mirant l’aparador en passar
escala mecànica del lateral
seients del costat oposat
cartell que reparteix cap a portes i restauració

El que retorna aquesta càmera

Aquí ningú rep cap avís. Aquí surten números.

2 400 / hPersones que passen per davant
260 / hPersones que s’aturen a mirar
41 sTemps mitjà aturat al davant
4 min 20 sAturada més llarga del dia
17:00 – 19:00Franja de més pas
18:05Última actualització

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

Com es compta

Comptar no es demana parlant. Es dibuixa una ratlla.

Hi ha una ratlla traçada a l’eix del passadís: qui la creua ha passat per davant del local. I hi ha una zona pintada sobre la franja de terra enganxada a l’aparador: qui hi entra i s’hi queda quiet uns segons és algú que s’ha aturat a mirar. La ratlla i la zona es dibuixen un cop sobre la imatge i allà es queden, així que el número d’un dimarts de gener i el d’un dissabte d’agost es comparen de debò. I el límit va escrit al costat del número: passar i aturar-se es mesuren; entrar i comprar, no.

ratlla de l’eix del passadís · Línia de comptatge
zona enganxada a l’aparador · Zona de permanència

I a més, una regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

el pas per davant del local puja i la gent que s’atura no

Durantes manté així dues hores seguides

Aleshores

avisa qui porta l’explotació comercial, amb la franja i les dues corbes
desa la comparació amb la mateixa franja de la setmana anterior
deixa la dada per a la propera revisió de la renda del local

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si el pas per davant del local puja dues hores seguides i la gent que s’atura no puja amb ell.»

Què canvia

Què canvia per a operacions, per al passatger i per a manteniment

En un aeroport el comerç paga una part gran de la factura, i avui la renda d’un local es negocia amb una estimació de quanta gent passa per davant. Mesurat, aquesta conversa canvia: se sap quantes persones passen per hora, quantes s’aturen, quanta estona i en quina franja. I serveix per al que de debò importa als dos costats: si el pas puja i la gent que s’atura no puja amb ell, el problema no és la ubicació, és l’aparador; i si el pas baixa, el problema és del passadís i l’ha d’arreglar l’aeroport.

El que solen preguntar

Sap IRIS quanta gent va entrar a la botiga i va comprar?

No, i és important dir-ho així de clar. IRIS mesura dues coses: quanta gent passa per davant i quanta s’atura davant de l’aparador. Si aquella persona va entrar i si va comprar alguna cosa ho sap l’operador amb la seva pròpia dada de caixa, no la càmera. Creuar les dues coses és útil i es fa cada dia, però cadascuna l’aporta qui la té. Prometre la conversió des del vídeo seria vendre el que no hi ha.

S’identifica els clients que s’aturen?

No. Es compten cossos que creuen una ratlla i cossos que es queden quiets dins d’una zona. No hi ha cares, no hi ha noms i no hi ha fitxa de ningú: la dada és un número per hora, no una llista de persones. Un aeroport que vulgui saber si el seu comerç funciona no necessita saber qui és ningú, i aquest enquadrament està muntat justament per a això.

Altres càmeres

Mira-t'ho tu mateix

Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.

No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.